Terratrèmol a la prefectura de Iwate

Ahir hi va haver un terratrèmol de grau 6 al nord de la Illa de Honshu, aquí a Hokkaido estem tots bé, de fet, ni el vam notar. Hi ha hagut uns 9 morts, sobretot a causa de les nombroses esllevissades de terres que hi ha hagut.
Aquí la població es pren aquests terratremols com un avís del gran terratremol de Tokyo que els especialistes pronostiquen que ha de ser aviat, però ningú sap exactament quan. Se sap que n'hi sol haver un cada entre 80 i 100 anys, i l'últim va ser el 1923. Així s'ha desenvolupat un sistema d'avís que ja funciona, que avisa automàticament a través de totes les cadenes de TV i de ràdio poc segons abans que es produeixi el terratremol, però com més a l'epicentre s'està, menys temps de reacció hi ha.

El Shamisen 三味線

Shamisen que literalment vol dir "el gust de tres cordes", es un instrument tradicional japonès que te tres cordes i que es toca fent percutir una pua contra les cordes. La membrana que recobreix la caixa de ressonància tradicionalment era feta de pell de gat o de gos, i les cordes de seda. Es considera que s`introdui durant el segle S.XVI procedent del regne de Ryukyu, avui en dia Okinawa. I es considera que es una evolucio d'un instrument xinès conegut com "sanxian".
Avui en dia encara es pot escoltar el xamisen en moltes festes populars o en el teatre tradicional "Kabuki".



Recentment han aparegut grups que fan una fusio entre aquest instrument tradicional i la musica moderna. Un dels grups mes coneguts son els Germans Yoshida.

Kadomatsu 門松

八正道 Els 8 Camins Nobles

Es considera que són els vuit passos a seguir per tal d'assolir la Veritat del Camí

正見= Recta visió
正思惟= Recte pensament
正語= Parla correcta.
正業= Recta acció
正命= Recta vida
正精進= Recte esforç
正念= Recta atenció
正定= Recta meditació

Com va començar tot

Va ser l'estiu del 1993. L'alcalde de Canet, Josep Robira Forts, tenia la il·lusió que fomentant l'intercanvi amb el poble japonès, alguna empresa japonesa acabaria invertint al poble. De fet, fins i tot hi havia el projecte de construcció d'un barri residencial per jubilats japonesos que se'n va anar en orris amb l'explossió de la bombolla econòmica al Japó a principi dels 90. Tant es va fomentar l'intercanvi cultural que durant uns anys al poble va existir fins i tot el Nippon Center. Va ser a través d'aquest centre, que es va organitzar la vinguda de 15 nens d'una ciutat prop de Tokyo, Chigasaki, que es van estar un parell de setmanes allotjats en diferents famílies del poble, en un projecte que s'anomenà "Kodomo Bijutsukan" o "Museu de nens". Artistes japonesos i del país van muntar tallers durant dues setmanes, en les que nois i noies del poble, i els vinguts del Japó, vam participar-hi, tot creant diferents obres, que es van quedar exposades en el centre d'exposicions local al final de l'activitat.

A casa vam tenir allotjats dos germans en Yuji i la Tomoyo Kurashina, amb els quals vam fer molt bona amistat. 15 anys després continuem tenint contacte.

Per a mi aquesta experència va canviar la meva existència. Va ser tot un impacte, em vaig quedar totalment fascinat, diria que em vaig quedar enamorat del Japó...i encara n'estic.

A la caça de l'efímer

Aquest cap de setmana passat l'avinguda de jincos de la universitat es va omplir de visitants que no es volien perdre l'espectacle que dóna aquesta avinguda. Ara ja han caigut gairebé totes les fulles, i només queda una immensa estera groga. No deixa de sorprendre'm l'afició que tenen els japonesos per fotografiar la natura, així que jo em vaig dedicar a fotografiar aquells que intentaven captar la bellesa efímera d'aquest instant de tardor. I és que la bellesa efímera, és una de les coses que més captiva els japonesos. D'aquí la captivació per les flors de cirerer, que es poden veure en la seva màxima esplendor com a màxim tres dies, els colors de la tardor, que quan es troben en el seu màxim esclat és perquè els queda ben poc de vida, o l'arranjament floral japonès "ikebana" que sol durar dos o tres dies.

Torna el vermell

Aquest passat dissabte vam fer una excursió per anar a veure l'espectacle de la tardor a Jozankei. Com sempre hi havia ple de gent amb les càmeres per anar a la caça del paisatge més bell. És increïble la fascinació que tenen per la natura, crec que pocs pobles guarden tal fascinació.

Casament japonès

El dia 19 d'obtubre em van convidar per primer cop a un casament japonés per primera vegada! La veritat és que va ser tota una experiència. Es va casar Aki, una amiga de la Fumiko. De fet va ser tot divertit, perquè una quarta part dels convidats són amistats que Aki ha fet a través de la Fumiko. El casament com a tal, el ven celebrar uns dies abans, així que només es tractava d'una festa pels amics, tot i així vaig torbar que era una festa molt encarcarada i molt formal. El casament el van fer pel ritus cristià, però és que aquí al Japó no cal ser cristià per casar-se per l'Església, de fet hi ha esglésies falses i capellans falsos per realitzar casaments. Tinc un amic anglès a la universitat que, no és capellà ni molt menys, i que els caps de setmana es dedica a casar japonesos. És una qüestió d'estètica, no té res a veure amb creences, ...és un aspecte que caracteritza la societat japonesa: la disneilandització de diferents aspectes de la vida real. Tenen un especial fascinació per crear decorats, ambients...hi ha fins i tot com certs parcs temàtics per casar-se en l'ambient que un prefereixi...estil venecià, estil alemany o estil francès. I naturament crida l'atenció que tot i introduir formes estrangeres, aquestes no són més que la seva interpretació particular del què és una boda a l'europea. Així per exemple em va sorprendre el ritual de la primera peixada, és a dir els nuvis es peixen mutuament el pastís de boda, o també el ritual de l'encesa d'espelmes, en què els nuvis passen a encedre les espelmes que cadascú té davant, i després tothom bufa alhora per apagar-les. I no només això sinó que, perquè us n'adoneu del caràcter escènic que tenen els casaments aquí al Japó, només cal dir-vos que en tots els casaments hi ha "presentador de bodes".

Hostres, com pesa això!

Quan vaig estudiar magisteri a la UB, recordo que treballant el tema de la motivació ens parlaven del punt òptim (bé no recordo els termes exactes), és a dir el punt precís on un troba la màxima motivació. Aquell punt que no es troba ni massa prop dels coneixements previs ni massa allunyat. Si ens ensenyen alguna cosa que ja coneixem massa, ens aborrim, i desconnectem...és una qüestió d'economia. Ara bé, si els nostres objectius es troben massa allunyats dels nostres coneixements, ens desmotivarem, per la dificultat que tenim en establir connexions entre allò que ja sabem i els nous coneixements a adquirir. I provablement sentirem un pes enormement gran, que ens farà desistir.

Doncs, si haig de ser sincer, em sento en el segon dels casos. Amb un munt de coses per aprendre, però cada dia sento que estan per sobre de les meves possibilitats. És una lluita constant, segurament amb un mateix, per fer-me creure que sí que puc. Creieu-me, i si sóu perfeccionistes ho entendreu encara més, el dolorós que és voler fer les coses bé, i saber que encara que hi posis totes les forces és impossible que el resultat sigui com tu volies.

Per d'aquí a dues setmanes tinc una presentació sobre un text en anglès forca complicat de les relacions entre l'antropologia i la història a partir dels 80s, la guassa està en què haig de fer la presentació i el resum en japonès. No crec que hagi sentit mai tanta engoixa ni estrés alhora de fer presentacions i haver de fer treballs des que he entrat a la universitat aquí al Japó. Quines proves més em depararà aquest Japó que tant estimo, però que alhora tant m'angoixa?

Altra cop comenca la batalla

Ja hi tornem a ser! Des d'ahir que tornen a comencar les classes a la universitat. La calor de l'estiu ja ha passat, i ens trobem ja en plena tardor...és el que té això de viure tant al nord. Els arbres de fulla caduca ens fan conscents del pas del temps a cada estació oferint-nos un gran espectacle visual.

Per mi comenca un altre cop la batalla, amb aquest idioma, que m'encanta...però que tant costa, que sobint em produeix un sentiment d'amor-odi, pròpia de qualsevol relació passional.

Elements protectors contra incendis

La base de les construccions al Japó és la fusta. Hi ha diversos factors que han fet que aquest sigui la materia més utilitzada en la construcció en aquest país. Un dels factors més importants és el fet que la fusta té la flexibilitat suficient per poder superar forts sismes. Encara avui en dia les cases particulars solen estar fetes de fusta, perquè tot i que hi ha sistemes antissísmics per a les construccions d'obra aquests solen ser econòmicament molt més cars. I l'altre factor important és el fet que el Japó té un clima molt humit, la qualcosa propicia el creixement de frondosos boscos i fa que la fusta sigui una de les poques matèries primeres que avunden en el país. Ara bé, la fusta té un enemic principal: el foc. De fet quan viatges pel país, i visites temples i castells, sembla que tota la història del país s'hagi basat des de l'inici en una succeció de cremes i reconstruccions.

Per això s'han buscat sempre alguns sistemes antiincendis i sistemes preventius. Per això, al Japó, sempre s'ha procurat deixar encara que sigui un mínim espai, entre vivenda i vivenda per tal d'evitar la propagació dels incedis. I l'altre ha sigut l'ús d'elements màgics. Un d'aquests és el "shachihoko" que es sol col.locar a l'extrem de les taulades de temples i castells. Aquest element representa un peix mític que prové de la Xina, i que com a element marí és un element contrari al foc. Paradoxalment, en moltes construccions, si el "shachihoko"　鯱 era molt gran, es construïa per peces i era unificat am una barra metàl.lica interior. A resultes, sembla ser que en nombroses ocasions, en lloc d'evitar els incendis, el què havia provocat és l'atracció dels llamps, i per tant havien resultat ser la causa d'importants incendis. Una mostra de que no sempre la cultura popular ha de perquè ser sàbia.

L'altre element per evitar els incendis és aquest detall de les taulades, en que hi ha representat un "uzumaki"渦巻き és a dir, un remolí d'aigua.

Hostres, això de viatjar també esgota

Hostres, després de dues setmanes de viatge i més de mil km recorreguts; veure disset postes de sol i disset sortides; rememorar les històries de shoguns, daimyos i samurais; de veure espècies exòtiques; de ser xuclats per cents de mosquits; de quedar embaladits per una natura tant viva, que ens ha deleïtat amb una orquestració ben peculiar tot el camí; d'haver pujat i baixat del Fuji a peu coix; després de tant de Kirie i tanta ullera mal posada; haver de tencar els ulls davant de tants de neons enlluernadors; d'haver experienciat el xoc de les masses humanes, que actuen talment com un gran organisme; i haver estat en el teatre més dens del món...estem perquè ens agafin amb pinces, però els redords viscuts ens donaran corda per estona. Marina i Anna no voldríeu tornar a comencar?

ELECCIONS AL SENAT

El passat 31 de juliol vam tenir les eleccions al senat. El partit d'Abe, Partit Liberal Democràtic (自民党), que governa en coalició amb el Partit Komeito (公明党), ha patit una derrota històrica. Només havien perdut unes eleccions a principi de la dècada dels 90, bàsicament a resultes de la greu crisi econòmica que va patir el país, i el Partit Democràtic del Japó (民主党)va prende el poder amb un complicat equilibri de pactes, que el van obligar a avancar les eleccions al cap de dos anys d'entrar a l'executiu. A excepció d'aquest impàs, el Partit Liberal Democràtic ha governat el país des de la Segona Guerra Mundial.

En aquestes eleccions el Partit Democràtic Japonès ha obtingut 60 escons, mentre que el Partit Liberal Democràtic es van quedar tant sols en 37 escons, i que sumant els 10 que obtingué Komeito, fa que quedin lluny de la majoria absoluta. Aquests resultats poden ser orientatius de cara a les properes eleccions al parlament, i pel què sembla podríem tenir un canvi de govern històric. Tot i la contundent derrota, Abe no ha dimitit, i continua entestat en la seva política.

Perquè ha perdut Abe, segons el meu punt de vista hi ha raons:

1.- No té cap discurs innovador, només parla de fer un "Japó bell". I la seva concepció de "bell" és la de "conservador". És a dir, no un Japó que avanci en les llibertats individuals i col.lectives, sinó un Japó en el que es mantingui la dominació de la dona i s'ignorin les minories. Abe no s'adona, que tot i que el Japó continua éssent un país forca conservador, està patint forts canvis.

2.- Des del govern de Koizumi, s'han realitzat polítiques que només han beneficiat als que més tenen, mentre que la classe mitja i baixa, ha hagut de pagar els plats trencats de la crisi econòmica: augment del cost dels serveis, augment dels impostos i disminució de les inversions en serveis socials. Sñon famoses les declaracions de Kaoizumi respecte el tema: "No ha de perquè ser negatiu que en una societat hi hagi fortes diferències socials".

3.- L'escàndol dels fons de pensions. Dos mesos abans de les eleccions es va fer públic que en el registre de les pensions de jubilació hi havia errors en 5 milions de registres. Sembla ser que fa anys es va efectuar una reforma en el sistema de registre de les pensions, hi ha errors en els nous números adjudicats i també hi ha omissions de períodes de cotització. Va comencar a sortir a la llum quan persones que es jubilaven van comencar a adonar-se que n'hi havia que no estaven registrats enlloc o bé que constaven menys anys dels que havien cotitzat. Han creat un comité que s'ha d'encarregar de posar ordre a tot aquest batibull, però no sembla que sigui fàcil, perquè no tothom guarda els fulls de cotització tota la vida.

4.- Els ministres d'Abe no han deixat de fer declaracions polèmiques. El ministre de salut parlant del descens de la natalitat al Japó va dir: "el nombre de màquines de produir nens que tenim aquí al Japó és limitada, la questió és doncs, la productivitat de la màquina". Naturalement les feministes se li van tirar a sobre. I setmanes després un altre ministre digué: "el llencament de la bomba atòmica no fou tant greu", provocant la indignació de com a mínim els més de 60.000 afectats per les radiacions i els seus familiars, que encara hi ha aquí al Japó.

5.- La intenció d'Abe de reformar la Constitució, principalment l'article 9, per tal que el Japó pugui tenir exèrit. Bona part de la població japonesa està en contra d'aquesta reforma, ja que consideren que el fet de no tenir exèrcit és quelcom que assegura la pau. Molts temen que si el Japó es militaritza, es veurà obligat a recolzar els EUA en les seves aventures militaristes, i que es malmetrà la imatge pacifista que el Japó manté internacionalment.

Canvi de tema

El temps va tant ràpid, i tinc tantes coses per fer que sembla que sigui incapàs de diggerir-les totes. El japonès per la vida quotidiana, cap problema, i tampoc a les classes, però quan es tracta de llegir i escriure, encara em costa una barbaritat. A vegades em desanimo, perquè m'adono més del camí que em queda, que no pas el que ja he recorregut. És el llastre que portem sempre els pessimistes, els que solem veure l'ampolla més aviat buida que plena...però que també val a dir que ens estalvia d'emportar-nos grans decepcions, i tenim alegires quan veiem que l'ampolla està menys buida del què ens pensàvem.

En aquest punt de l'estada al Japó em comenco a plantejar si m'agrada prou estudiar com per continuar i fer el doctorat quan acabi el màster d'aquí a un any i mig, i la veritat és que no n'acabo d'estar segur. Això de dedicar-se a investigar, està molt bé i és molt interessant, però és una feina molt solitària. A més, no em ve de nou, però això d'escriure, d'haver-me d'enfrontar a un paper en blanc, i aportar quelcom propi, amb rigor, evitant dir absurditats o afirmacions poc fonamentades, em produeix un estrés i una saturació que és difícil d'explicar.

Pel què fa el tema de la tesina del màster, l'he canviat.

M'he decidit a tractar el tema de les minories sexuals aquí al Japó. I les raons són diverses. En primer lloc, el tema de l'alimentació i la relació entre menjar i identitat era prou interessant. Però sempre he trobat que el coneixement pel coneixement està prou bé, però en el meu cas m'acaba cansant, em sembla més interessant quan el coneixement té realment una utilitat, quan ens pot servir per reflexionar sobre el món actual, verure'l des de diferents perspectives per tal de comprendre'l millor i per si cal canviar-lo. Així doncs penso que el nou tema té un interès acadèmic, però alhora té un interés social. I en segon lloc penso que és prou interessant que tracti aquest tema aquí al Japó perquè hi ha un gran desconeixement a nivell social i una gran invisibilitat de totes les minories, però alhora en els últims temps s`estan produint canvis prou interessants com per ser observats i tractats.

Per exemple els primera Manifestació de l'Orgull Gay aquí el Japó es va realitzar el 1994 a Tokyo, i va tenir continuïtat fins al 1999, i després d'un període d'interrupció es va tornar a realitzar a partir del 2005. A la ciutat on estic Sapporo, és la ciutat del Japó on la Manifestació de l'Orgull Gay ha tingut més continuïtat: es va comencar a celebrar el 1996, només dos anys despés de Tokyo, i ha continuat ininterrumpudament fins avui. De fet era les dues úniques ciutat on se celebrava. Des de fa dos anys també es celebra a Kobe, i des de l'any passat a Osaka i Nagoya. A més a més és interessant notar que en les eleccions al Senat que vam tenir fa dues setmanes s'hi va presentar una candidata que havia fet pública la seva condició lèsbica. Tot i que no va obtenir suficients vots, era la primera vegada que un partit polític presentava propostes com ara una llei de parelles de fet, lleis contra la discriminació sexual, etc...

VEURE LA TELE VAL PASTA!!!

Ara si que ja he acabat de flipar! El diumenge passat a la tarda se'm presenta un home de la televisió pública japonesa a casa, preguntant-me si tenia televisió...la veritat és que no li vaig poder dir que no, perquè la tenia engegada quan vaig obrir la porta. Meva va ser la sorpresa quan em va dir que havia de pagar 15.000yens (uns 100€) l'any per tenir una televisió!!! De fet la televisió pública NHK no fa anuncis i té molt bons programes, però no és per deixar de flipar! I més que et vinguin un diumenge a la tarda. Aquest país em sembla que mai em deixarà de sorprendre'm!

Ho trobo superfort. En aquest país no es pot ser pobre. Es paga per tot, i una barbaritat. Amb la distància suposo que un aprecia el què té a casa. I tot i que mai ens podem conformar com estem,val a dir que el nostre país és força igualitari, i que hi ha polítiques, que ajuden a una més o menys igualtat d'oportunitats. Hi ha molts exemples:

- La sanitat: la sanitat a Espanya és pública. Aquí al Japó la majoria d'hospitals són privats, tot i que integrats en una xarxa pública de seguretat social. La seguretat social pública la paga a mitges l'empresa i a mitges el treballador. Jo per exemple pago 1.000 yens al mes, i l'altra meitat me la paga la universitat. Però això només cobreix el 70% de les despeses mèdiques. Així que per exemple fer una visita a l'hospital em costa uns 6€. Així que la gent s'ha de fer altres seguros per cobir el 30% que no cobreix la seguretat social pública, perquè si t'han d'operar o has d'ingressar a un hospital, i no tens seguro que et cobreixi, flipa!

- L'educació: el sistema educatiu al Japó és molt elitista. La gent moltes vegades es presenta per la univeristat de la que s'ha llicenciat, i això li dóna prestigi. Les de més presitgi són les públiques encapçalant la llista la Universitat de Tokyo, i després la de Kyoto...i n'hi ha algunes de privades que també tenen tant bon renom com les públiques, com Keio o Waseda.

El tema és que no hi ha plaçes per tots en les públiques i els exames d'ingrés són extremadament difícils, tot i que un cop a dins, les universitats japoneses no és que destaquin especialment pel nivell. Així que la carrera per entrar a una bona universitat comença a la primària. Les famílies que s'ho poden permetre envien els nens a escoles extraescolars per tal que tinguin bon nivell. Aquestes escoles fins i tot tenen un nom "juku" 塾, i no costen menys d'uns 200 € mensuals. Cal preparar-los perquè puguin entrar a una bona escola secundària, i després per tal d'assegurar-se una bona entrada a la universitat.

Però de fet la universitat que segui pública, no vol dir massa res. És per flipar el que costa! Les carreres baratetes, és a dir les de lletres: 600.000 yens el curs (uns 3.600€) i les cares com ara medicina uns 2.000.000 de yens el curs (uns 12.000€), sense contar el material....i això estic parlant de les públiques!!!

I si que hi ha beques, per aquells estudiants que són una llumbrera. És gairebé com l'exempció de matrícula que tenim al nostre país pels estudiants que treuen matrícules d'honor. Però aquí si ets pobre i mediocre, ho sento però no pots estudiar. Les úniques beques que coincideix la universitat aquí, de fet no són beques, sinó crèdits que un haurà de retornar un cop comenci a treballar.

En defitiva un sistema que fa que les classes baixes quedin habitualment fora del sistema educatiu, i que fa que es reprodueixi el patró social. Aquí per arribar a ser metge has de ser gairebé fill de metge. Una companya de la universitat em va dir que una família de classe mitja invertirà en educació per cada fill uns 10.000.000 de yens (60.000€).

-El transport: la xarxa de ferrocarrils al Japó és fantàstica i el servei és extraodinari. De fet si el tren arriba encara que igui 1 minut tard, et demanen disculpes, i no etjagero! Però és car. Anar de Sapporo al aeroport internacional de Chitose que es tarda uns 50min costa 1.000yens, és a dir uns 6€ només l'anada!

I les autopistes costen uns 6€ cada cop que hi passes. I nosaltres ens queixem de l'autopista del Maresme! Amb lo maques que són les llumenetes vistes de nit des de casa la Montse i en Jaume! (jeje)

Així que el Japó molt bé per tots aquells que poden sortir d'universitats de primera, i que poden entrar a companyies grans que els asseguren feina per tota la vida, i que tenen bonus, i un increment del sou en funció de l'experiència. Aquests són la cara més visible del què s'ha anomenat el "miracle econòmic japonès". Aquests reben sous, que resulten inimaginables pel la majoria d'espanyols, fins i tot classe mitjana. Però tots els que queden fora d'aquest cercle, han d'afrontar amb les seves pròpies butxaques tot de serveis que al nostre país o són gratuïts, o són força més barats.

Bombolla Immobiliària

Sembla que arriben notícies que la bombolla immobiària a Espanya està als acabaments...o almenys és el que diuen alguns. Bé de fet, els meus amics japonesos quan els explicava la situació de la vivenda a Espanya, ja feia molt de temps que m'ho anaven pronosticant: "agafeu-vos fort que flipareu". El Japó després de la Segona Guerra Mundial va viure un període de creixement econòmic que gairebé tothom ha considerat "miraculós"...bé de miracles en aquest món ben pocs, de fet a sigut gràcies a tota una generació que ha sacrificat la vida en pro d'un creixement econòmic, i tot una gran quantitat de famílies que s'han caracteritzat per la figura del pare abscent, i per problemes de salut degudes a l'excés de treball: és simtomàtic que en aquest país existeixi el terme "karoushi" que literalment vol dir "mort per excés de treball". El preu de la vivenda durant els 60 i els 70 va pujar de forma paulatina a les grans ciutats, degut al fenòmen migratori des les zones rurals i a la manca d'espai i la gran concentració urbanística que caracteritza aquest país. Però durant els 80 els preus van començar a pujar de forma desorbitada arreu del país, animant a empreses i particulars a invertir en la construcció. Es va arribar a tals extrems que a l'àrea més cara de Tokyo els preus dels pisos i locals es va arribar a mesurar en dm3!!

Tothom pensava que els preus pujarien indefinidament, però sembla ser que hi ha un límit, preus desorbitadament alts frenen les inversions.

La bombolla immobilària al Japó esclata a principis dels 90 portant a una reducció continua dels preus fins farà 5 anys. Els preus dels pisos han baixat fins a un 50% en algunes zones. Això va comportar la bancarrota de les institucions financeres més importants del país, ja que el número d'impagats agumentà, i les entitats financeres no poderen recuperar el valor cedit a través de les expropiacions. I cal recordar que la bombolla immobiliària aquí al Japó va esclatar tot i que els tipus d'interés s'han mantingut invariablement increïblement baixos.

Bé com a resultat de la baixada de preus, en la ciutat que visc, Sapporo (1.500.000 d'habitants), ara es poden trobar pisos de nova construcció per uns 90.000€ o cases unifamiliars per 180.000€. Jo mateix he trobat un lloguer per uns 230€, el pis té 27 m2 i estic al centre de la ciutat, a dues estacions de metro de l'estació principal. Si me'n vaig més a les afores puc trobar fins i tot preus més econòmics.

Passarà a Espanya el mateix?

Últims models

Per aquí al Japó circulen Mazda Laputa, Nissan Moco i Mitsubishi Pajero,. Suposo que a Espanya es comercialitzaran amb un altre nom. A veure qui té pebrots de comprar-se un Moco, i a més de color verd, o qui conduirà un Pajero. Jo crec que només que n'hi hagués un al poble, ja tindríem tema per temps. "Encara no es vist el Mazda Laputa que corre pel poble?!"(i posats a ser dolents, encara donaria per més el tema depenent qui el conduís). Ara que m'agradaria saber qui ha al capdavant dels departaments de màrqueting d'aquestes empreses aquí al Japó, potser a hores d'ara encara s'estan partint la caixa veient aquests cotxes circular per aquí.

Advertències japoneses

No sé perquè, però els japonesos tenen una obsessió increïble per posar cartells per advertir-te de les coses més insignificants i coses que són de sentit comú. La qualcosa acaba fent que les ciutats i els edificis, i també els trens i els autobusos, estiguin saturats de senyals d'advertència.

Aquesta senyal va aparèixer concretament farà cosa d'un més al pis de casa, però és que després m'he adonat que està també en d'altres pisos, deu ser una nova advertència a nivell nacional. Mha resultat graciosa perquè és molt gràfica. Diu quelcom com:

"PERILL! Fagin el favor d'usar l'ascensor de manera que no els quedin ni cordes ni corretges enganxades a la porta. "

wahaha!

NIKKO 日光