A la caça de l'efímer

Aquest cap de setmana passat l'avinguda de jincos de la universitat es va omplir de visitants que no es volien perdre l'espectacle que dóna aquesta avinguda. Ara ja han caigut gairebé totes les fulles, i només queda una immensa estera groga. No deixa de sorprendre'm l'afició que tenen els japonesos per fotografiar la natura, així que jo em vaig dedicar a fotografiar aquells que intentaven captar la bellesa efímera d'aquest instant de tardor. I és que la bellesa efímera, és una de les coses que més captiva els japonesos. D'aquí la captivació per les flors de cirerer, que es poden veure en la seva màxima esplendor com a màxim tres dies, els colors de la tardor, que quan es troben en el seu màxim esclat és perquè els queda ben poc de vida, o l'arranjament floral japonès "ikebana" que sol durar dos o tres dies.

Casament japonès

El dia 19 d'obtubre em van convidar per primer cop a un casament japonés per primera vegada! La veritat és que va ser tota una experiència. Es va casar Aki, una amiga de la Fumiko. De fet va ser tot divertit, perquè una quarta part dels convidats són amistats que Aki ha fet a través de la Fumiko. El casament com a tal, el ven celebrar uns dies abans, així que només es tractava d'una festa pels amics, tot i així vaig torbar que era una festa molt encarcarada i molt formal. El casament el van fer pel ritus cristià, però és que aquí al Japó no cal ser cristià per casar-se per l'Església, de fet hi ha esglésies falses i capellans falsos per realitzar casaments. Tinc un amic anglès a la universitat que, no és capellà ni molt menys, i que els caps de setmana es dedica a casar japonesos. És una qüestió d'estètica, no té res a veure amb creences, ...és un aspecte que caracteritza la societat japonesa: la disneilandització de diferents aspectes de la vida real. Tenen un especial fascinació per crear decorats, ambients...hi ha fins i tot com certs parcs temàtics per casar-se en l'ambient que un prefereixi...estil venecià, estil alemany o estil francès. I naturament crida l'atenció que tot i introduir formes estrangeres, aquestes no són més que la seva interpretació particular del què és una boda a l'europea. Així per exemple em va sorprendre el ritual de la primera peixada, és a dir els nuvis es peixen mutuament el pastís de boda, o també el ritual de l'encesa d'espelmes, en què els nuvis passen a encedre les espelmes que cadascú té davant, i després tothom bufa alhora per apagar-les. I no només això sinó que, perquè us n'adoneu del caràcter escènic que tenen els casaments aquí al Japó, només cal dir-vos que en tots els casaments hi ha "presentador de bodes".

Canvi de tema

El temps va tant ràpid, i tinc tantes coses per fer que sembla que sigui incapàs de diggerir-les totes. El japonès per la vida quotidiana, cap problema, i tampoc a les classes, però quan es tracta de llegir i escriure, encara em costa una barbaritat. A vegades em desanimo, perquè m'adono més del camí que em queda, que no pas el que ja he recorregut. És el llastre que portem sempre els pessimistes, els que solem veure l'ampolla més aviat buida que plena...però que també val a dir que ens estalvia d'emportar-nos grans decepcions, i tenim alegires quan veiem que l'ampolla està menys buida del què ens pensàvem.

En aquest punt de l'estada al Japó em comenco a plantejar si m'agrada prou estudiar com per continuar i fer el doctorat quan acabi el màster d'aquí a un any i mig, i la veritat és que no n'acabo d'estar segur. Això de dedicar-se a investigar, està molt bé i és molt interessant, però és una feina molt solitària. A més, no em ve de nou, però això d'escriure, d'haver-me d'enfrontar a un paper en blanc, i aportar quelcom propi, amb rigor, evitant dir absurditats o afirmacions poc fonamentades, em produeix un estrés i una saturació que és difícil d'explicar.

Pel què fa el tema de la tesina del màster, l'he canviat.

M'he decidit a tractar el tema de les minories sexuals aquí al Japó. I les raons són diverses. En primer lloc, el tema de l'alimentació i la relació entre menjar i identitat era prou interessant. Però sempre he trobat que el coneixement pel coneixement està prou bé, però en el meu cas m'acaba cansant, em sembla més interessant quan el coneixement té realment una utilitat, quan ens pot servir per reflexionar sobre el món actual, verure'l des de diferents perspectives per tal de comprendre'l millor i per si cal canviar-lo. Així doncs penso que el nou tema té un interès acadèmic, però alhora té un interés social. I en segon lloc penso que és prou interessant que tracti aquest tema aquí al Japó perquè hi ha un gran desconeixement a nivell social i una gran invisibilitat de totes les minories, però alhora en els últims temps s`estan produint canvis prou interessants com per ser observats i tractats.

Per exemple els primera Manifestació de l'Orgull Gay aquí el Japó es va realitzar el 1994 a Tokyo, i va tenir continuïtat fins al 1999, i després d'un període d'interrupció es va tornar a realitzar a partir del 2005. A la ciutat on estic Sapporo, és la ciutat del Japó on la Manifestació de l'Orgull Gay ha tingut més continuïtat: es va comencar a celebrar el 1996, només dos anys despés de Tokyo, i ha continuat ininterrumpudament fins avui. De fet era les dues úniques ciutat on se celebrava. Des de fa dos anys també es celebra a Kobe, i des de l'any passat a Osaka i Nagoya. A més a més és interessant notar que en les eleccions al Senat que vam tenir fa dues setmanes s'hi va presentar una candidata que havia fet pública la seva condició lèsbica. Tot i que no va obtenir suficients vots, era la primera vegada que un partit polític presentava propostes com ara una llei de parelles de fet, lleis contra la discriminació sexual, etc...

X Japan

Als ulls del turista estranger que viatja al Japó, els nois japonesos són extremadament femenins. La majoria porten els cabells llargs, tenyits i sovint amb volums i crepats. I fins i tot avui en dia "fer-se les celles" no és gens estrany entre els nois. A part les bosses per noi, cada cop semblen més bolsos que altra cosa. Tot sovint a les botigues de roba et trobes peces que et preguntes si no s'han equivocat de secció, però no.

Aquesta feminització de l'home, sembla ser que té l'orígen en els grups de rock de la dècada dels 80, als aquals se'ls ha anomentat "visual rock", i el grup pioner per excel.lència és "X-Japan". Sembla que l'estètica mostrada per aquests grups era una forma de reveldia contra la societat ultra-patriarcal del Japó. Ara bé no sembla que aixó hagi suposat un qüestionament dels rols de gènere, sinó que simplement ha suposat una redefinició de la masculinitat, obrint a l'estètica masculina, esferes que havien estat restringides a les dones.

Ah els vídeos, un és d'un dels primers concerts del grup, amb una estètica supertrencadora i impactant, i el segon és l'últim live de la banda al 1997. Poc temps després de dissoldre's X-Japan un dels seus membres Hide, va aparèixer mort després d'una nit de borratxera...mai s'ha acabat de fer públiques les causes de la seva mort: suicidi o sobredosis o mort etílica?

FOREVER LOVE

Advertències japoneses

No sé perquè, però els japonesos tenen una obsessió increïble per posar cartells per advertir-te de les coses més insignificants i coses que són de sentit comú. La qualcosa acaba fent que les ciutats i els edificis, i també els trens i els autobusos, estiguin saturats de senyals d'advertència.

Aquesta senyal va aparèixer concretament farà cosa d'un més al pis de casa, però és que després m'he adonat que està també en d'altres pisos, deu ser una nova advertència a nivell nacional. Mha resultat graciosa perquè és molt gràfica. Diu quelcom com:

"PERILL! Fagin el favor d'usar l'ascensor de manera que no els quedin ni cordes ni corretges enganxades a la porta. "

wahaha!