Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

12 noviembre 2007

A la caça de l'efímer





Aquest cap de setmana passat l'avinguda de jincos de la universitat es va omplir de visitants que no es volien perdre l'espectacle que dóna aquesta avinguda. Ara ja han caigut gairebé totes les fulles, i només queda una immensa estera groga. No deixa de sorprendre'm l'afició que tenen els japonesos per fotografiar la natura, així que jo em vaig dedicar a fotografiar aquells que intentaven captar la bellesa efímera d'aquest instant de tardor. I és que la bellesa efímera, és una de les coses que més captiva els japonesos. D'aquí la captivació per les flors de cirerer, que es poden veure en la seva màxima esplendor com a màxim tres dies, els colors de la tardor, que quan es troben en el seu màxim esclat és perquè els queda ben poc de vida, o l'arranjament floral japonès "ikebana" que sol durar dos o tres dies.

Etiquetas: , , , ,

1 Comments:

At 7:30 p. m., Anonymous Anónimo said...

Perqué les coses que ens omplen de felicitat sempre son tan efímeres?

 

Publicar un comentario

<< Home