Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

27 febrero 2007

La meva ciutat: Sapporo 札幌

Sembla ser que tinc un lligam especial amb aquesta ciutat, i sembla que el destí em vol aquí. Al 1998 hi vaig venir perquè el Profeta va rebre una revelació divina, que va fer que m'enviés aquestes terres gèlides a extendre l'Evangeli.
Aquest cop hi he tornat per motius menys transcendents, però tinc el semtiment que el destí em crida aquí. Quan vaig haver de solicitar una carta d'invitació vaig escriure a uns 40 professors d'antropologia arreu del país, però només tres em van respondre, i dos eren de la universitat on sóc ara.
Sapporo realment no té res particularment d'especial, però m'agrada, doncs és la meva ciutat. És una ciutat d'uns 1,5 milions d'habitants, i té de tot, però el ritme de vida és molt més tranquil que en d'altres ciutats japoneses, i el cost de la vida no és tant car. A part tenim natura a quatre passos, la ciutat éstà envoltada de muntanyes, i hi ha 4 pistes d'esquí a les que hi pots accedir amb autobussos urbans. Però a mi el que m'agrada més és que aquí pots sentir clarament el pas de les 4 estacions, és tot un espectacle.
A part d'això Sapporo és coneguda al nostre país, perquè aquí a les Olimpíades d'Hivern de 1972 Paquito Fernández Orchoa, va guanyar una medalla d'or. De fet és l'únic espanyol que ha gauanyat una medalla d'or en uns Jocs d'Hivern.



Etiquetas: , ,

25 febrero 2007

Despedides, i més despedides!

Avui hem celebrat la despedida d'en Kris, que és un noi de Cambodja que ha fet la seva tesis doctoral aquí sobre l'explotació forestal d'una regió del seu país. Ens va portar a un restaurant que el porta una parella, en el que es menja superbé, i a un preu mòdic.
Hostres, ultimament només estem de despedides, doncs tots els que s'han grduat ara tornen cap a casa. La setmana passada ja em vaig despedir dels amics d'Israel. Això de les despedides se'm dóna fatal!
La noia que tinc al costat és la Loli de Madrid. La veritat és que mai com ara no havia practicat tant el japonès, ni l'anglès...i tambè el castellà.

24 febrero 2007

BENVINGUTS!

Avui quan he arribat a l'estació de Sapporo m'he trobat un grup d'estudiants de primer curs de la Universitat, disfressats d'arbres i amb una pancarta, per rebre i animar els estudiants que avui venen a expaminar-se per intentar entrar a la univesitat. A més pel càmpus m'he trobat tot d'escrits a la neu per animar els examinats: "Aprobéu" "Ànims"...

21 febrero 2007

Virus japonès

Bé, avui havia d'anar a veure el mar gelat al nord de illa. De fet no és que es geli el mar aquí, però resulta que aquesta època de l'any baixen fins al Nord de Hokkaido grans plaques de gel procendents de les costes de Sibèria. Doncs, bé ja solen passar aquestes coses...el diumenge vaig agafar un refredat del 15, així que el gel les dances de les grues, i altres meravelles hauran d'aplaçar-se per algun altre any.
I si només fos això! La Fumiko m'ha fet posar una màscara per anar a la uni, no fos que cas que anés repartint el virus arreu! Aquí és molt comú això, però no us perdeu la fila que faig!

18 febrero 2007

自動販売機 


17 febrero 2007

Sapporo International Night


16 febrero 2007

Thriller Karaoke, original oi?


14 febrero 2007

SANT VALENTÍ



Avui és Sant Valentí, i els japonesos, tant amants de les tradicions forànees, ja fa anys que han introduït aquesta festa al seu calendari...això sí, amb una interpretació pròpia. Qui cridi al cel, que la societat japonesa s'està occidentalitzant...és cert, però japonitzant tot allò que reben.
Aquí per Sant Valentí el tradicional és que les noies regalin bombons als homes, però no només a la parella, sinó també als companys de feina. Els bombons que es regalen als companys de feina són de poc valor, i s'anomenen "girichoko", és a dir "xocolata de compromís". Però els bombons que es regalen a la parella solen ser força més cars. Aquests dies a tots els grans centres comercials hi ha tot de paradetes venent els bombons, i quines clatellades que donen. Una capseta amb quatre bombonets 4.000 yens! I naturalment totes les marques de dolços occidentals busquen fer-se un forat en aquest mercat tant exclussiu : Oriol Baleguer també té la seva representació aquí...ara només falta una representació dels Campassol.
Doncs bé, els japonesos, que quan reben, se senten amb la obligació de retornar el regal, amb algun producte de valor aproximat s'han inventat el Dia Blanc, que és el 14 de març. Aquest dia, els homes que han rebut bombons, retornen el regal en forma de galetes i se es tracta de la parella normalment en forma de roba interior.

13 febrero 2007

El país de la neu







12 febrero 2007

SNOW FESTIVAL II

Ahir va ser l'útlim dia del Festival de la Neu, i si que va ser un bon festival, perquè ens va caure una bona nevada!
La veritat és que ve ser força distret amb tot d'espectacles als escenaris de neu, vam pendre unes vegudes en un bar de gel...i tot amenitzat per tot de personatges freekys que els japonesos adoren.
La ciutat aquests dies ha estat plena d'estrangers, bàsicament Australians, Xinesos i Koreans. Hokkaido és molt coneguda pels autralians, i molts venen aquí a practicar l'esquí.




11 febrero 2007

Casament a la japonesa

Una amiga de la Fumiko, la Sra. Mori, resulta que es dedica a fer de "presentadora de casaments"...feina que em sembla que per les nostres terres no tenim. Aquests japonesos són la reòstia! Han acabat inventant-se uns casaments que són la pera, algú s'atreviria a descriure-ls de postmoderns. La mentalitat japonesa que busca la practicitat, es reflexa clarament en la manera en que es realitzen la majoria de casaments per aquestes terres.
Els casaments es solen celebrar en hotels i un pot optar per estil japonès o estil occidental. I a dins mateix del hotel hi ha una capella "cristiana" i un mini temple xintoista, i la cerimònia del casament es celebra allà mateix. El que resulta increïble, és que és tot pur decorat...la capella no pertany a cap església, i el capellà que oficia la cerimònia, no és ni capellà. De fet tinc un amic anglès de la universitat que es dedica a fer de capellà a temps parcial! I és que es veu que si la parella solicita casar-se de blanc i per la capella, prefereixen que el "capellà" sigui estranger, perquè queda més autèntic.
Ara bé, tant li fa si et cases pel ritual xintoista o cristià, perquè en la majoria de casaments la parella es canvia diversos cops de roba. Així que si es casen a la japonesa, després es canviïen, es vesteixen de blanc, i prenen fotos a la capella...per tenir records de tots colors.
El menjador sembla talment un escenari, doncs el sostre és ple de llums amb efectes. Quan entra la parella al menjador, comença a sonar al música, i un llum els enfoca. Després fan la cerimònia de la encesa d'espelmes (que no sé d'on l'han tret!), s'apaguen els llums, i tota la sala es converteix en una espècie de planetari, i la parella va amb una bara que treu una flama per la punta, encenent totes les espelmes de totes les taules. Finalment encenen una gran espelma que està a la tarima on s'asseuen els nuvis, i quan s'encen, de cop per darrera comencen a sortir bomobolles de sabó. Buf! Aquesta societat està ben "Disneylitzada"!








Doncs bé, avui la Sra. Mori ens ha convidat a veure una "representació" d'un casament a la japonesa en un hotel d'aquí Sapporo. I una parella d'amics, en Ram i la Irith que són d'Israel, els han vestit de nuvis japonesos. Ha sigut tota una experiència...i l'àpat deliciós!

08 febrero 2007

Snow Festival 雪祭り


Si per alguna cosa és coneguda Sapporo és per la neu. Els sapparonins farden que no hi ha cap altra gran ciutat al món un nevi com aquí, i la veritat és que s'acomula molta neu, però deu ser cert? Aquest any, el temps està boig, i tot i que ha nevat, està fent un hivern basant templat. Els altres hiverns que vaig passar aquí gairebé sempre estàvem sota zero, però aquest any, és que gairebé cada dia tenim, 1 o 2 graus...i fins i tot hi ha hagut dies que ens ha plogut! Un rotllo, no us explico el xip-xap que és, però el pitjor és que a la nit gela i al dia següent és tot en una pista de gel!

Però malgrat què ens ha fet patir el temps, sembla que el fred aguanta i es podrà celebrar el Festival de la Neu amb tota normalitat. És impressionant, fan reproduccions en neu d'edificis emblemàtics, de personatges manga... i algunes d'aquestes obres d'art arriben a ser tant altes com un edifici de 5 plantes. Ah! I el més interessant és que són les Forces d'Autodefensa les que s'encarreguen de fer aquestes escultures. Ah! No us perdeu l'excavadora que fan servir els de l'exèrcit per apli
at la neu!
Bé i esperem que les Forces d'Autodefensa contin
uen dedicant-se a activitats com a aquestes perquè voldrà dir que aquest Japó, que va caure en una espiral militarista i imperialista la primera meitat d'aquest segle, i que després va patir dues explosions nuclears, continua abogant per la pau. Però sembla que la dreta que ara governa, fins fa poc amb Koizumi, qui ja va mostrar la seva bona relació amb Bush enviant forces d'autodefensa a l'Irak, i ara el Primer Ministre Abe, que està abonant el camí per canviar la constitució i que Japó tingui un exèrcit "com un país normal". La constitució japonesa no permet la possessió d'un exercit, però durant la guerra freda, i sota la pressió dels Estats Units, ja es va discutir la possibilitat de canviar la constitució i passar a tenir exèrcit. Aleshores es va decidir per no canviar la constitució, i fer-ne una interpretació flexible, i es va decidir que tenir un exèrcit només de defensa, anomenant-lo Forces d'Autodefensa, amb unes competències molt limitades: només poden actuar en territori nacional i en resposta a un atac. No poden participar en missions en altres països...per això va causar molta controvèrsia l'enviament d'efectius a Irak, perquè participaven en infraestructures de suport a l'exèrcit nord-americà. Doncs bé el nou govern d'Abe, el Departament de Defensa, ha passat a ser Ministeri, tot un signe, que el que es proposa és que el Japó torni a tenir exèrcit.
Hostres! Quanta política...i això que només volia comentar la passejada pel Festival de Neu!



07 febrero 2007

Buff! Sembla que tot va pel bon camí!



Hostres! Feia més d'un mes que no escribia, i és que en aquest últim mes aquesta ha sigut la imatge de cada dia. Ahir vaig tenir l'examen d'ingrés i avui he tingut un examen de comprensió d'anglès i l'entrevista per entrar al màster...i ha anat millor del què em pensava. Ahir l'examen va consistir de tres preguntes obre teoria general en antropologia a contestar...en japonès naturalment. En vaig poder contestar dues de tres, amb un japonès bastant barroer però que com a mínim demostrava que tenia el coneixement que em requerien. I a l'examen d'avui...de comprensió d'anglès (pels japonesos), perquè jo havia de demostrar tant coneixement d'anglès com de japonès, doncs consistia en traduir dos textos de l'anglès al japonès...i la veritat és que me n'he sortit prou bé! I per la impressió amb la que he sortit de l'entrevista, diria que he entrat al màster...cosa que voldrà dir que em queda Japó per una bona estona, com a mínim dos anys més. Però bé no ho sabré del cert fins al dia 15.
Ah! I avui, per acabar-ho d'arrodonir he rebut el resultat de la prova de nivell de japonés que vaig fer al desembre, l'he passat i de sobres! Necessitava un 70% de respostes correctes per passar, i tinc un 77%. Això que quan el vaig fer no les tenia totes, però bé, sembla que tot va anant pel bon camí!
Bé, ara tinc lliure...tot i que ja em comença a fer vèrtig la feina que em depara el màstrer. Però estic content! No està éssent fàcil, però sento que he progressat un munt des que vaig arribar. Un dia sento que puc llegir amb facilitat, però al dia següent amb topo amb un text, del que encara no entec un munt de caràcters i m'agafa un cobriment. Però entre alegria i decepció sembla que vaig fent camí.
Prometo escriure més sovint ara que estic de vacances.