EL PARE NADAL era un gos!

El Nadal sense la Pepa ni el gall

El Nadal aquí al Japó és totalment descafeinat. Per començar el Nadal és laborable, però el més interessant la interpretació que n'han fet aquests japonesos del Nadal. Més que unes festes de recolliment i de retrobada amb la família és com una espècie de Sant Valentí. Hi ha il·luminació al carrer principal de la ciutat, i els comerços estan decorats amb motius nadalencs. Ara el que em mata és el pastís de nata i de maduixes que s'han tret de sota la màniga per celebrar el Nada...però el més sorprenent és que el típic aquí per Nadal és anar a passar la nit a l'hotel amb la parella. Au vinga...més que mai BON NADAL!

忘年会 Festes de despedida de l'any

S'acosta el final d'any, i aquí al Japó tothom està enfeinadíssim. Els centres comercials a rebentar i tothom de despedida als restaurants. De fet em sembla que en una setmana he estat a quatre festes de despedida de l'any! I és que resulta que no atendre-hi resulta de mala educació. Crec que han de crear aquestes ocasions per poder-se deshinivir una mica i poder crear lligams més propers amb els companys de feina o de la universitat.

Les festes de despedida de l'any, s'anomenen "bonenkai" que literalment significa "festa per blidar" l'any...i la veritat que amb les trompes que agafen, segur que se n'obliden del tot, més d'un perd el camí de tornada a casa. Personalment d'aquest últim any, la veritat que hi ha coses que és millor oblidar...però em sembla que començaré el 2007 amb més energia que no pas vaig començar aquest any.

El Totem de Sapporo

Aquest és el bust de Williams Smith Clark, un dels professors fundadors de la Universitat de Hokkaido. El Dr. Clark era especialista en agricultura, doncs la Univestitat de Hokkaido es va iniciar amb la facultat d'Agricultura. Si bé va ser un dels fundadors de la universitat, ni ha ser el que s'hi va estar més temps, ni el de més renom...en canvi quan es parla de Sapporo a tot japonès li ve al cap la imatge del Dr. Clark i la seva frase cèlebre: "Boys be ambitious". De fet sembla ser que va estar tant sols nou mesos a la Universitat. És curiós com se l'ha eregit com a figura representativa de la Univeritat i fins i tot de la ciutat de Sapporo, es tracta ben bé de la construcció d'un mite... Per començar no hi ha cap evidència clara que la frase "Boys be ambitious" la cités quan va retornar a Amèrica. I la història fosca de la seva vellesa tothom sembla desconèixer-la: sembla ser que al retornar a Amèrica no va conseguir trobar cap lloc com a professor en cap univesitat que el satisfés, així que va decidir deixar el camp acadèmic, i dedicar-se al món dels negocis, però on sembla ser que no va tenir massa èxit i va acabar els seus dies amb l'aigua al coll endeutat pels credits.

A part de Gotzila...E.T.

Avui com cada dijous he tingut la classe de conversació en anglès amb el Dr. Oda...bé ja portarem 8 mesos fent la classe de conversa en angès. Bé, doncs avui m'ha sorpès amb aquest E.T. , resulta que és el meu regal de Nadal que ha vingut avançat! Un dia li vaig comentar que la meva peli preferida era E.T. i quan ha vist aquest peluix no s'ha parat a pensar-s'ho dos cops. Bé a mi m'agrada l'E.T...però el Dr. Oda és un freak de la Guerra de les Galàxies, un dia hauré de dedicar-li un post per mostrar tot el que té aquest "otaku".

Encara recordo quan vaig veure la peli per primer cop amb 5 ó 6 any al cinema de Canet...quins temps aquells que fins i tot hi havia cua en els cines de poble els dissabtes a la tarda! Dies després d'haver vist la peli recordo que el pare em deia que si em concentrava el meu dit també s'il·luminaria com el d'E.T però per més que ho probava no passava res...el pare em va dir que no em concentrava prou.

JA HA ARRIBAT L'HIVERN