Casament japonès

El dia 19 d'obtubre em van convidar per primer cop a un casament japonés per primera vegada! La veritat és que va ser tota una experiència. Es va casar Aki, una amiga de la Fumiko. De fet va ser tot divertit, perquè una quarta part dels convidats són amistats que Aki ha fet a través de la Fumiko. El casament com a tal, el ven celebrar uns dies abans, així que només es tractava d'una festa pels amics, tot i així vaig torbar que era una festa molt encarcarada i molt formal. El casament el van fer pel ritus cristià, però és que aquí al Japó no cal ser cristià per casar-se per l'Església, de fet hi ha esglésies falses i capellans falsos per realitzar casaments. Tinc un amic anglès a la universitat que, no és capellà ni molt menys, i que els caps de setmana es dedica a casar japonesos. És una qüestió d'estètica, no té res a veure amb creences, ...és un aspecte que caracteritza la societat japonesa: la disneilandització de diferents aspectes de la vida real. Tenen un especial fascinació per crear decorats, ambients...hi ha fins i tot com certs parcs temàtics per casar-se en l'ambient que un prefereixi...estil venecià, estil alemany o estil francès. I naturament crida l'atenció que tot i introduir formes estrangeres, aquestes no són més que la seva interpretació particular del què és una boda a l'europea. Així per exemple em va sorprendre el ritual de la primera peixada, és a dir els nuvis es peixen mutuament el pastís de boda, o també el ritual de l'encesa d'espelmes, en què els nuvis passen a encedre les espelmes que cadascú té davant, i després tothom bufa alhora per apagar-les. I no només això sinó que, perquè us n'adoneu del caràcter escènic que tenen els casaments aquí al Japó, només cal dir-vos que en tots els casaments hi ha "presentador de bodes".