Hostres, això de viatjar també esgota

Hostres, després de dues setmanes de viatge i més de mil km recorreguts; veure disset postes de sol i disset sortides; rememorar les històries de shoguns, daimyos i samurais; de veure espècies exòtiques; de ser xuclats per cents de mosquits; de quedar embaladits per una natura tant viva, que ens ha deleïtat amb una orquestració ben peculiar tot el camí; d'haver pujat i baixat del Fuji a peu coix; després de tant de Kirie i tanta ullera mal posada; haver de tencar els ulls davant de tants de neons enlluernadors; d'haver experienciat el xoc de les masses humanes, que actuen talment com un gran organisme; i haver estat en el teatre més dens del món...estem perquè ens agafin amb pinces, però els redords viscuts ens donaran corda per estona. Marina i Anna no voldríeu tornar a comencar?