Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

04 octubre 2007

Hostres, com pesa això!


Quan vaig estudiar magisteri a la UB, recordo que treballant el tema de la motivació ens parlaven del punt òptim (bé no recordo els termes exactes), és a dir el punt precís on un troba la màxima motivació. Aquell punt que no es troba ni massa prop dels coneixements previs ni massa allunyat. Si ens ensenyen alguna cosa que ja coneixem massa, ens aborrim, i desconnectem...és una qüestió d'economia. Ara bé, si els nostres objectius es troben massa allunyats dels nostres coneixements, ens desmotivarem, per la dificultat que tenim en establir connexions entre allò que ja sabem i els nous coneixements a adquirir. I provablement sentirem un pes enormement gran, que ens farà desistir.

Doncs, si haig de ser sincer, em sento en el segon dels casos. Amb un munt de coses per aprendre, però cada dia sento que estan per sobre de les meves possibilitats. És una lluita constant, segurament amb un mateix, per fer-me creure que sí que puc. Creieu-me, i si sóu perfeccionistes ho entendreu encara més, el dolorós que és voler fer les coses bé, i saber que encara que hi posis totes les forces és impossible que el resultat sigui com tu volies.
Per d'aquí a dues setmanes tinc una presentació sobre un text en anglès forca complicat de les relacions entre l'antropologia i la història a partir dels 80s, la guassa està en què haig de fer la presentació i el resum en japonès. No crec que hagi sentit mai tanta engoixa ni estrés alhora de fer presentacions i haver de fer treballs des que he entrat a la universitat aquí al Japó. Quines proves més em depararà aquest Japó que tant estimo, però que alhora tant m'angoixa?

Etiquetas: , , ,

2 Comments:

At 9:06 a. m., Anonymous joana said...

vinga , ànims Biel, que tu pots!!!!!!!!!!!! a tope!!!!!!
fes descansos cada dues hores d'estudi, vés a prendre l'aire, i després t'hi tornes a posar!!!!!

vinga, que anirà bé!!!

 
At 8:11 p. m., Anonymous marina said...

Fem com al Mont Fuji, Biel, pas a pas, pas petit i constant...paciència. Mirem el cim, però no oblidem que cada passa val per mil.
un petonàs i molts ànims!!!

 

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home