Tot el que és essencial és invisible per als ulls

Altra vegada el sentit de quelcom d'irreparable em glaçava el cor. Vaig comprendre que no podia soportar la idea de no sentir mai més aquella rialla. Era per a mi com una font enmig del desert.

-Petit minyó, jo vull continuar sentit la teva rialla...

Però ell va dir:

-Aquesta nit farà l'any. El meu estel es trobarà just damunt de l'indret on vaig caure l'any passat...

-Petit minyó, oi que és un malson tota aquesta història de serps i de cites i d'estels?

Em vaig quedar sense resposta. I em digué:

-Allò que és important no es veu...

-És ben cert...

-Passa com amb la flor. Si estimes una flor que has deixat en un estel, és dolç de mirar el cel a la nit. Tots els estels són florits.

-És ben cert...

-Passa el mateix amb l'aigua. La que em vas fer beure era com una música, a causa de la politja i de la corda...Recordate'n...era bona...

-És ben cert...

-A la nit miraràs els estels. El meu és massa petit perquè te'l pugui assenyalar. És millor així. El meu serà per a tu un d'entre els estels. Així t'agradarà contemplar-los tos...Tots seran amics teus. Ara et faré un present...

I tornà a riure.

-Ah! Petit minyó, que m'agrada de sentir-la, aquesta rialla!

-Precisament aquest serà el meu present...Passarà el mateix que amb l'aigua...

-Què vols dir?

-Els estels no són pas iguals per a tothom. Per als qui viatgen, els estels són guies. Per a altres no són altre cosa que petits llumenets. Per a altres, els savis, els estels són problemes. Per al meu home de negocis. eren riquesa. Però totes aquestes menes d'estels són silenciosos. Tu, en canvi, tindràs una mena d'estels com ningú no en té. De vegades, obriràs la finestra, perquè si...només per gust...I els tus amics es quedaran sorpresos de veure't riure tot mirant el cel. I tu els diràs: "Sí, els estels sempre em fan riure!" I es pensaran que no estàs bé del cap. T'hauré fet una bona passada...

I es posà a riure.

-Serà com si en lloc d'estels t'hagués donat tot de picarols que sabessin riure...

"El Petit Príncep"

Després de la nevada només resta un profund silenci

Petites coses que m'alegren el dia a dia 3

La foto que ens vam fer tots plegats a Cals Gispert per l'aniversari d'en Jaume amb la senyera al fons. La tinc penjada sobre l'escriptori...a estones em provoca una nostalgia dolca, a estones una trista melancolia i tot sovint em dona forces per seguir endavant.