Google Map, Incrible! グーグル・マップってすげぇ

Ahir un company de la universitat em va ensenyar que amb els nous mapes del google pots veure els carrers en format tridimencional i fins i tot amb moviment. Així que m'he decidit a penjar la imatge del pis on visc, així us podeu fer una millor idea del què em trobo quan surto de casa. El bloc de pisos en el que visc és el del mig, de color grisós. Per poder-lo visualitzar només heu de clicar l'enllaç que està en japonès i escrit en blau.

大きな地図で見る

Concert al Tokeidai

El passat dimecres dia 9 d'abril, la Fumiko em va convidar a un concert de violi i piano que es celebra a l'emblematic edifici del Tokeidai a Sapporo, que data de l'any 1878. Es un dels edificis mes antics de l'illa, i te una estetica que es propia de Hokkaido, que recorda l'estil colonial.

Moment històric!!! Dos canetencs a Sapporo!!

Uooooooooooo! El món està globalitzat, o jo diria que centrifugat, i un exemple clar l'és en Jordi. De Canet se'n va a estudiar a Austràlia, allà troba una xicota japonesa, i ara viu al Japó, a últim racò de la illa més al nord, a un lloc que de tanta boira que hi ha han creat el festival de la boira, ensenyant anglès. Al·lucina!!

Doncs ahir aquests dos nois de Canet, un poble amb un no sé què indescriptible, amb una esglèsia al centre i una plaça de l'església, aquell ajuntament amb les banderes isades, i un centre parroquial en el que els que fan teatre només es miren entre ells, i que ha poduït personatges tals com la Trinca...o nosaltres mateixos; ens vam trobar a Sapporo! Moment mític! Beneïda és Hokkaido de tenir dos canetencs entre els seus!

El "Rainbow March" de Sapporo

El passat diumenge, 16 de setembre, vam celebrar l'11è Rainbow March de Sapporo. Unes 1000 persones vam caminar pel centre de Sapporo, Odori Koen, per tal de donar a conèixer l'existencia de minories sexuals, fer saber aquells que tenen dubtes pel què fa a la seva orientació sexual que no estan sols i per demanar per una societat més oberta, on hi hagi unlloc per a tothom.

La primera Rainbow March al Japó es va celebrar a Tokyo el 1994, i es celebrà ininterrupidament fins al 2000, al 2005 es va reinstaurar. A Sapporo la primera Rainbow March es va celebrar un any després de la de Tokyo, i s'ha establert de forma permanent, fins avui (només es deixà de celebrar el 2000).

Gups i cançons preferides

Bé aquí teniu una mostra del que sempre canto quan vaig al karaoke. Així us féu una idea del què s'estil·la per aquestes terres.

HIRAI KEN "Hitomi wo tojite" (tanca els ulls) És un dels meus cantants preferits en aquest país, i de fet és una de les icones gay al Japó, tot i que ell mai se n'ha declarat.


UTADA HIKARU "First love" (Primer amor) És la única cançó que m'agrada d'aquesta cantant, la resta són massa disco-dance pel meu gust. Va ser hit quan vaig estar al Japó fa 8 anys.


SOUTHERN ALL STARS "Tsunami" Aquest és sens dubte el meu grup preferit. M'encanta la veu carrasposa del cantant. Són d'una ciutat al Sud de Tokyo, Chigasaki, i tot sovint surten referències dels seus paisatges a les seves cançons. Fa 13 anys quan vaig venir d'intercanvi al Japó ho vaig fer a Chigasaki, i va ser la famíla que em va acollir que em va donar a conèixer aquest grup, que és un dels orgulls de la ciutat.


MATSUYAMA CHIHARU "Tabidachi" (Emprendre el viatge) És sens dubte el meu cantautor preferit, i es de Sapporo!


WAT "Bokura no rafu sutori" (La nostra història d'amor) Un grup d'aquests creats a través d'audició, cosa que funciona molt aquí al Japó. Penso que són un petard musicalment, i les lletres són una cursilada...però és que hi ha un dels nois que em té el cor robat...no hi puc fer més, és la meva debilitat!

Bombolla Immobiliària

Sembla que arriben notícies que la bombolla immobiària a Espanya està als acabaments...o almenys és el que diuen alguns. Bé de fet, els meus amics japonesos quan els explicava la situació de la vivenda a Espanya, ja feia molt de temps que m'ho anaven pronosticant: "agafeu-vos fort que flipareu". El Japó després de la Segona Guerra Mundial va viure un període de creixement econòmic que gairebé tothom ha considerat "miraculós"...bé de miracles en aquest món ben pocs, de fet a sigut gràcies a tota una generació que ha sacrificat la vida en pro d'un creixement econòmic, i tot una gran quantitat de famílies que s'han caracteritzat per la figura del pare abscent, i per problemes de salut degudes a l'excés de treball: és simtomàtic que en aquest país existeixi el terme "karoushi" que literalment vol dir "mort per excés de treball". El preu de la vivenda durant els 60 i els 70 va pujar de forma paulatina a les grans ciutats, degut al fenòmen migratori des les zones rurals i a la manca d'espai i la gran concentració urbanística que caracteritza aquest país. Però durant els 80 els preus van començar a pujar de forma desorbitada arreu del país, animant a empreses i particulars a invertir en la construcció. Es va arribar a tals extrems que a l'àrea més cara de Tokyo els preus dels pisos i locals es va arribar a mesurar en dm3!!

Tothom pensava que els preus pujarien indefinidament, però sembla ser que hi ha un límit, preus desorbitadament alts frenen les inversions.

La bombolla immobilària al Japó esclata a principis dels 90 portant a una reducció continua dels preus fins farà 5 anys. Els preus dels pisos han baixat fins a un 50% en algunes zones. Això va comportar la bancarrota de les institucions financeres més importants del país, ja que el número d'impagats agumentà, i les entitats financeres no poderen recuperar el valor cedit a través de les expropiacions. I cal recordar que la bombolla immobiliària aquí al Japó va esclatar tot i que els tipus d'interés s'han mantingut invariablement increïblement baixos.

Bé com a resultat de la baixada de preus, en la ciutat que visc, Sapporo (1.500.000 d'habitants), ara es poden trobar pisos de nova construcció per uns 90.000€ o cases unifamiliars per 180.000€. Jo mateix he trobat un lloguer per uns 230€, el pis té 27 m2 i estic al centre de la ciutat, a dues estacions de metro de l'estació principal. Si me'n vaig més a les afores puc trobar fins i tot preus més econòmics.

Passarà a Espanya el mateix?

La meva ciutat: Sapporo 札幌

Sembla ser que tinc un lligam especial amb aquesta ciutat, i sembla que el destí em vol aquí. Al 1998 hi vaig venir perquè el Profeta va rebre una revelació divina, que va fer que m'enviés aquestes terres gèlides a extendre l'Evangeli.

Aquest cop hi he tornat per motius menys transcendents, però tinc el semtiment que el destí em crida aquí. Quan vaig haver de solicitar una carta d'invitació vaig escriure a uns 40 professors d'antropologia arreu del país, però només tres em van respondre, i dos eren de la universitat on sóc ara.

Sapporo realment no té res particularment d'especial, però m'agrada, doncs és la meva ciutat. És una ciutat d'uns 1,5 milions d'habitants, i té de tot, però el ritme de vida és molt més tranquil que en d'altres ciutats japoneses, i el cost de la vida no és tant car. A part tenim natura a quatre passos, la ciutat éstà envoltada de muntanyes, i hi ha 4 pistes d'esquí a les que hi pots accedir amb autobussos urbans. Però a mi el que m'agrada més és que aquí pots sentir clarament el pas de les 4 estacions, és tot un espectacle.

A part d'això Sapporo és coneguda al nostre país, perquè aquí a les Olimpíades d'Hivern de 1972 Paquito Fernández Orchoa, va guanyar una medalla d'or. De fet és l'únic espanyol que ha gauanyat una medalla d'or en uns Jocs d'Hivern.