A la caça de l'efímer

Aquest cap de setmana passat l'avinguda de jincos de la universitat es va omplir de visitants que no es volien perdre l'espectacle que dóna aquesta avinguda. Ara ja han caigut gairebé totes les fulles, i només queda una immensa estera groga. No deixa de sorprendre'm l'afició que tenen els japonesos per fotografiar la natura, així que jo em vaig dedicar a fotografiar aquells que intentaven captar la bellesa efímera d'aquest instant de tardor. I és que la bellesa efímera, és una de les coses que més captiva els japonesos. D'aquí la captivació per les flors de cirerer, que es poden veure en la seva màxima esplendor com a màxim tres dies, els colors de la tardor, que quan es troben en el seu màxim esclat és perquè els queda ben poc de vida, o l'arranjament floral japonès "ikebana" que sol durar dos o tres dies.

Torna el vermell

Aquest passat dissabte vam fer una excursió per anar a veure l'espectacle de la tardor a Jozankei. Com sempre hi havia ple de gent amb les càmeres per anar a la caça del paisatge més bell. És increïble la fascinació que tenen per la natura, crec que pocs pobles guarden tal fascinació.

Altra cop comenca la batalla

Ja hi tornem a ser! Des d'ahir que tornen a comencar les classes a la universitat. La calor de l'estiu ja ha passat, i ens trobem ja en plena tardor...és el que té això de viure tant al nord. Els arbres de fulla caduca ens fan conscents del pas del temps a cada estació oferint-nos un gran espectacle visual.

Per mi comenca un altre cop la batalla, amb aquest idioma, que m'encanta...però que tant costa, que sobint em produeix un sentiment d'amor-odi, pròpia de qualsevol relació passional.