Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

13 junio 2009

大宮 Omiya

La ciutat que tinc més a prop de casa és Omiya, que la tinc a cinc minuts amb tren. Tip d'estar tancat dins d'un edifici, empotrat a l'ordinador tot el dia, el cap de setmana em ve molt de gust estar a fora, així que solc anar tot xino-xano fins a Omiya. Si tres anys enrera m'agradava anar tot borejant el mar arribar-me fins el mercat d'Arenys, ara ressegueixo les vies del tren per arribar-me fins a Omiya a fer un Sushi o un karaoke.
Feia dies que em cridava l'atenció un coet que sobresortia sobre la silueta dels edificis de la ciutat, i avui he decidit acostar-m'hi. No us ho perdeu és un centre de reforç escolar, en el que prometen que em el seu mètode t'enlairaran fins a les universitats més prestigioses del país.