BON ANY A TOTHOM!
Bé això de passar el Cap d'Any en terres llunyanes està éssent molt instructiu. Aquí al Japó el Cap d'Any és potser la festa més important de l'any. Tothom sol tornar a casa a reunir-se amb la família...i sobre tot, tothom va de vòlit aquests dies, perquè s'han de seguir un munt de rituals, i no deixar-te cap detall resulta del més complicat.
Per començar abans de començar l'any s'ha de netejar a fons la casa per tal de poder entrar nets al nou any. I s'han d'escriure les postals de Cap d'Any...la gent té tal feinada que generalment ja no s'escriuen a mà, sinó que es porten a imprimir, i és que una persona normal en pot arribar a enviar més de 100! Es solen guardar la d'anys anteriors per tal de saber a qui li has d'enviar...però aquests japonesos són tant previsors i ordenats, que si s'ha mort algú a qui normalment envien la posal cada any, reben una notificació de la defunció dies abans de cap d'any, per tal que no se li enviï la postal al difunt. I el què m'ha sobtat, és que les postals no van arribant, sinó que les van guardant a correus i te les porten totes juntes el dia 1!
Després de Nadal tothom ha de córrer a treure les decoracions de Nadal per posar les de cap d'any, que n'hi ha de molts tipus. N'hi ha una que és una combinació de branca de pi, de prunera i de bambú, una combinació que s'anomena "Shochikubai" i que es considera que porta molta fortuna. També és típic col·locar a la casa els 7 déus de la sort "Shihifukujin".
Aquest any han vingut a passar el Cap d'Any a casa els Srs. Mori i una parella d'amics de la universitat que són d'Israel en Ram i la Irith. Ella està també fent antropologia, tot i que se'n torna cap a casa aquest març. Hem pres el menjar típic de Cap d'Any que consisteix en un munt de mariconadetes totes amb la seva simbologia: Ous de peix per tenir molta descendència, una alga que porta felicitat, unes mongetes per viure diligentment...
Una mitja hora abans de les dotze vam veure la retransmissió de les 108 campanades des dels temples budistes més famosos de Kyoto, per tal d'allunyar les 108 baixes passions humanes i entrar purs al nou any. Les campanades duren una eternitat, perquè a part que en són unes quantes, després de cada una els bonzos realitzen una oració. I un cop tocades les dotze tothom a menjar soba, uns fideus llaaaaargs, per tal de tenir fortuna en el nou any. I en acabat, a les dotze de la nit, cap al temple Xintoista a purificar-se i a demanar els desitjos pel nou any. També és tradició comprar amulets...jo me'n vaig agafar un per tenir fortuna en els estudis, perquè em farà falta per passar l'examen d'ingrés al màster. I finalment també vam agafar un oracle "omikuji"...bé a mi me'n va tocar un d'intermig, així que el vaig lligar al temple perquè els déus em millorin el destí.
El dia 1 comencen les rebaixes...i nosaltres no hi vam faltar! Aquí és habitual que per rebaixes es venguin les bosses de la fortuna, que solen costar uns 10.000yens, però que segons diuen a l'interior hi ha roba per un valor de 50.000 o més. A l'entrar ens rep una noia amb el kimono i ens convida a una copeta de cava.
