El temps va tant ràpid, i tinc tantes coses per fer que sembla que sigui incapàs de diggerir-les totes. El japonès per la vida quotidiana, cap problema, i tampoc a les classes, però quan es tracta de llegir i escriure, encara em costa una barbaritat. A vegades em desanimo, perquè m'adono més del camí que em queda, que no pas el que ja he recorregut. És el llastre que portem sempre els pessimistes, els que solem veure l'ampolla més aviat buida que plena...però que també val a dir que ens estalvia d'emportar-nos grans decepcions, i tenim alegires quan veiem que l'ampolla està menys buida del què ens pensàvem.
En aquest punt de l'estada al Japó em comenco a plantejar si m'agrada prou estudiar com per continuar i fer el doctorat quan acabi el màster d'aquí a un any i mig, i la veritat és que no n'acabo d'estar segur. Això de dedicar-se a investigar, està molt bé i és molt interessant, però és una feina molt solitària. A més, no em ve de nou, però això d'escriure, d'haver-me d'enfrontar a un paper en blanc, i aportar quelcom propi, amb rigor, evitant dir absurditats o afirmacions poc fonamentades, em produeix un estrés i una saturació que és difícil d'explicar.
Pel què fa el tema de la tesina del màster, l'he canviat.
M'he decidit a tractar el tema de les minories sexuals aquí al Japó. I les raons són diverses. En primer lloc, el tema de l'alimentació i la relació entre menjar i identitat era prou interessant. Però sempre he trobat que el coneixement pel coneixement està prou bé, però en el meu cas m'acaba cansant, em sembla més interessant quan el coneixement té realment una utilitat, quan ens pot servir per reflexionar sobre el món actual, verure'l des de diferents perspectives per tal de comprendre'l millor i per si cal canviar-lo. Així doncs penso que el nou tema té un interès acadèmic, però alhora té un interés social. I en segon lloc penso que és prou interessant que tracti aquest tema aquí al Japó perquè hi ha un gran desconeixement a nivell social i una gran invisibilitat de totes les minories, però alhora en els últims temps s`estan produint canvis prou interessants com per ser observats i tractats.
Per exemple els primera Manifestació de l'Orgull Gay aquí el Japó es va realitzar el 1994 a Tokyo, i
va tenir continuïtat fins al 1999, i després d'un període d'interrupció es va tornar a realitzar a partir del 2005. A la ciutat on estic Sapporo, és la ciutat del Japó on la Manifestació de l'Orgull Gay ha tingut més continuïtat: es va comencar a celebrar el 1996, només dos anys despés de Tokyo, i ha continuat ininterrumpudament fins avui. De fet era les dues úniques ciutat on se celebrava. Des de fa dos anys també es celebra a Kobe, i des de l'any passat a Osaka i Nagoya. A més a més és interessant notar que en les eleccions al Senat que vam tenir fa dues setmanes s'hi va presentar una candidata que havia fet pública la seva condició lèsbica. Tot i que no va obtenir suficients vots, era la primera vegada que un partit polític presentava propostes com ara una llei de parelles de fet, lleis contra la discriminació sexual, etc...
Etiquetas: japó, japonès, japonesos, Manifestació de l'Orgull Gay, minories sexuals
