Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

07 junio 2007

VEURE LA TELE VAL PASTA!!!

Ara si que ja he acabat de flipar! El diumenge passat a la tarda se'm presenta un home de la televisió pública japonesa a casa, preguntant-me si tenia televisió...la veritat és que no li vaig poder dir que no, perquè la tenia engegada quan vaig obrir la porta. Meva va ser la sorpresa quan em va dir que havia de pagar 15.000yens (uns 100€) l'any per tenir una televisió!!! De fet la televisió pública NHK no fa anuncis i té molt bons programes, però no és per deixar de flipar! I més que et vinguin un diumenge a la tarda. Aquest país em sembla que mai em deixarà de sorprendre'm!
Ho trobo superfort. En aquest país no es pot ser pobre. Es paga per tot, i una barbaritat. Amb la distància suposo que un aprecia el què té a casa. I tot i que mai ens podem conformar com estem,val a dir que el nostre país és força igualitari, i que hi ha polítiques, que ajuden a una més o menys igualtat d'oportunitats. Hi ha molts exemples:
- La sanitat: la sanitat a Espanya és pública. Aquí al Japó la majoria d'hospitals són privats, tot i que integrats en una xarxa pública de seguretat social. La seguretat social pública la paga a mitges l'empresa i a mitges el treballador. Jo per exemple pago 1.000 yens al mes, i l'altra meitat me la paga la universitat. Però això només cobreix el 70% de les despeses mèdiques. Així que per exemple fer una visita a l'hospital em costa uns 6€. Així que la gent s'ha de fer altres seguros per cobir el 30% que no cobreix la seguretat social pública, perquè si t'han d'operar o has d'ingressar a un hospital, i no tens seguro que et cobreixi, flipa!
- L'educació: el sistema educatiu al Japó és molt elitista. La gent moltes vegades es presenta per la univeristat de la que s'ha llicenciat, i això li dóna prestigi. Les de més presitgi són les públiques encapçalant la llista la Universitat de Tokyo, i després la de Kyoto...i n'hi ha algunes de privades que també tenen tant bon renom com les públiques, com Keio o Waseda.
El tema és que no hi ha plaçes per tots en les públiques i els exames d'ingrés són extremadament difícils, tot i que un cop a dins, les universitats japoneses no és que destaquin especialment pel nivell. Així que la carrera per entrar a una bona universitat comença a la primària. Les famílies que s'ho poden permetre envien els nens a escoles extraescolars per tal que tinguin bon nivell. Aquestes escoles fins i tot tenen un nom "juku" 塾, i no costen menys d'uns 200 € mensuals. Cal preparar-los perquè puguin entrar a una bona escola secundària, i després per tal d'assegurar-se una bona entrada a la universitat.
Però de fet la universitat que segui pública, no vol dir massa res. És per flipar el que costa! Les carreres baratetes, és a dir les de lletres: 600.000 yens el curs (uns 3.600€) i les cares com ara medicina uns 2.000.000 de yens el curs (uns 12.000€), sense contar el material....i això estic parlant de les públiques!!!
I si que hi ha beques, per aquells estudiants que són una llumbrera. És gairebé com l'exempció de matrícula que tenim al nostre país pels estudiants que treuen matrícules d'honor. Però aquí si ets pobre i mediocre, ho sento però no pots estudiar. Les úniques beques que coincideix la universitat aquí, de fet no són beques, sinó crèdits que un haurà de retornar un cop comenci a treballar.
En defitiva un sistema que fa que les classes baixes quedin habitualment fora del sistema educatiu, i que fa que es reprodueixi el patró social. Aquí per arribar a ser metge has de ser gairebé fill de metge. Una companya de la universitat em va dir que una família de classe mitja invertirà en educació per cada fill uns 10.000.000 de yens (60.000€).

-El transport: la xarxa de ferrocarrils al Japó és fantàstica i el servei és extraodinari. De fet si el tren arriba encara que igui 1 minut tard, et demanen disculpes, i no etjagero! Però és car. Anar de Sapporo al aeroport internacional de Chitose que es tarda uns 50min costa 1.000yens, és a dir uns 6€ només l'anada!
I les autopistes costen uns 6€ cada cop que hi passes. I nosaltres ens queixem de l'autopista del Maresme! Amb lo maques que són les llumenetes vistes de nit des de casa la Montse i en Jaume! (jeje)
Així que el Japó molt bé per tots aquells que poden sortir d'universitats de primera, i que poden entrar a companyies grans que els asseguren feina per tota la vida, i que tenen bonus, i un increment del sou en funció de l'experiència. Aquests són la cara més visible del què s'ha anomenat el "miracle econòmic japonès". Aquests reben sous, que resulten inimaginables pel la majoria d'espanyols, fins i tot classe mitjana. Però tots els que queden fora d'aquest cercle, han d'afrontar amb les seves pròpies butxaques tot de serveis que al nostre país o són gratuïts, o són força més barats.






Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,

3 Comments:

At 1:19 p. m., Anonymous marina said...

Els serveis socials, la sanitat, l'educació...són drets que HAURIEN de ser gratuïts (a tot arreu) i vetllar-ho hauria de ser un deure incrustat en la ment dels qui gestionen els nostres impostos.
Pel que fa a la televisió ....aix..em sembla que ja saps quin peu calço...
Biel, una abraçada oceànica! (ai,ai...això ja es va acostant...)

 
At 9:37 a. m., Anonymous mcmahon said...

Hola:
Jo que pensaba que viure en japo estaba millor que viure en espanya.
Dons ara emb dono conta del que tinc... bueno fefinitivament reconec que la sanitat es millor la espanyola. I a espanya aixo d´ apendre o tenim molt mes facil. I el trasport que es molt car deu meu... el que mes m´ha cridar l´atencio es aixo que as dit que si arribes tard et demanan disculpas. No ostant la cultura del japo em sembla fascinant...
Continuare visitant el teu ensisador blog.
Salutacions.

 
At 7:43 a. m., Anonymous roger said...

Que fort no? Bé, es el que té viure en un pais en el que la dreta liberal no ha perdut mai n una sola elecció Es com una Andorra a lo bestia clar...

 

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home