ELECCIONS AL SENAT

El passat 31 de juliol vam tenir les eleccions al senat. El partit d'Abe, Partit Liberal Democràtic (自民党), que governa en coalició amb el Partit Komeito (公明党), ha patit una derrota històrica. Només havien perdut unes eleccions a principi de la dècada dels 90, bàsicament a resultes de la greu crisi econòmica que va patir el país, i el Partit Democràtic del Japó (民主党)va prende el poder amb un complicat equilibri de pactes, que el van obligar a avancar les eleccions al cap de dos anys d'entrar a l'executiu. A excepció d'aquest impàs, el Partit Liberal Democràtic ha governat el país des de la Segona Guerra Mundial.

En aquestes eleccions el Partit Democràtic Japonès ha obtingut 60 escons, mentre que el Partit Liberal Democràtic es van quedar tant sols en 37 escons, i que sumant els 10 que obtingué Komeito, fa que quedin lluny de la majoria absoluta. Aquests resultats poden ser orientatius de cara a les properes eleccions al parlament, i pel què sembla podríem tenir un canvi de govern històric. Tot i la contundent derrota, Abe no ha dimitit, i continua entestat en la seva política.

Perquè ha perdut Abe, segons el meu punt de vista hi ha raons:

1.- No té cap discurs innovador, només parla de fer un "Japó bell". I la seva concepció de "bell" és la de "conservador". És a dir, no un Japó que avanci en les llibertats individuals i col.lectives, sinó un Japó en el que es mantingui la dominació de la dona i s'ignorin les minories. Abe no s'adona, que tot i que el Japó continua éssent un país forca conservador, està patint forts canvis.

2.- Des del govern de Koizumi, s'han realitzat polítiques que només han beneficiat als que més tenen, mentre que la classe mitja i baixa, ha hagut de pagar els plats trencats de la crisi econòmica: augment del cost dels serveis, augment dels impostos i disminució de les inversions en serveis socials. Sñon famoses les declaracions de Kaoizumi respecte el tema: "No ha de perquè ser negatiu que en una societat hi hagi fortes diferències socials".

3.- L'escàndol dels fons de pensions. Dos mesos abans de les eleccions es va fer públic que en el registre de les pensions de jubilació hi havia errors en 5 milions de registres. Sembla ser que fa anys es va efectuar una reforma en el sistema de registre de les pensions, hi ha errors en els nous números adjudicats i també hi ha omissions de períodes de cotització. Va comencar a sortir a la llum quan persones que es jubilaven van comencar a adonar-se que n'hi havia que no estaven registrats enlloc o bé que constaven menys anys dels que havien cotitzat. Han creat un comité que s'ha d'encarregar de posar ordre a tot aquest batibull, però no sembla que sigui fàcil, perquè no tothom guarda els fulls de cotització tota la vida.

4.- Els ministres d'Abe no han deixat de fer declaracions polèmiques. El ministre de salut parlant del descens de la natalitat al Japó va dir: "el nombre de màquines de produir nens que tenim aquí al Japó és limitada, la questió és doncs, la productivitat de la màquina". Naturalement les feministes se li van tirar a sobre. I setmanes després un altre ministre digué: "el llencament de la bomba atòmica no fou tant greu", provocant la indignació de com a mínim els més de 60.000 afectats per les radiacions i els seus familiars, que encara hi ha aquí al Japó.

5.- La intenció d'Abe de reformar la Constitució, principalment l'article 9, per tal que el Japó pugui tenir exèrit. Bona part de la població japonesa està en contra d'aquesta reforma, ja que consideren que el fet de no tenir exèrcit és quelcom que assegura la pau. Molts temen que si el Japó es militaritza, es veurà obligat a recolzar els EUA en les seves aventures militaristes, i que es malmetrà la imatge pacifista que el Japó manté internacionalment.