Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

04 marzo 2007

LA VIDA DIÀRIA A TOKYO 東京の日常生活

Diumenge 4 de març. Demà marxo cap a casa, l'emoció no em deixa dormir. Són les 6 del matí. M'aixeco d'un salt, prenc la dutxa de rigor i em faig un cafè. No menjo res, només tinc ganes de sortir a veure quines noves sorpreses em depara aquest Tokyo avui. A vegades quan viatjo, tal és l'emoció de descobrir, que m'oblido de menjar, no me'n recordo, tinc massa coses a fer.
Agafo el metro a Asakusabashi 浅草橋 i em dirigeixo cap a Asakusa 浅草. Asakusa és un dels barris obrers de Tokyo, els seus malls d'articles barats i els carrers plens de restaurants barats on anar a prendre un sake i una mica de peix que al vespre estan en plena ebullició, li donen un caràcter especial, que fan que sempre que vaig a Tokyo passi per aquest barri.
El temple Sensoji ja és obert. Hi ha una munió de gent purificant-se amb incens i gent fent pregàries. Al voltant hi ha tot de parades de menjar. El venedor de boles de pop la fa petar amb un altre paradista, i jo saludo al vendor de patates de Hokkaido tot fent-li saber que visc a Sapporo.





























03 marzo 2007

NIKKO 日光






















Etiquetas: ,

02 marzo 2007

Les mil cares de Tokyo



Després d'haver vist els llocs habituals de Tokyo en d'altres ocasions. Aquest cop em proposo visitar llocs que no són els més habituals. Així que en primer lloc m'he dirigit al disiricte de Yanaka. Un districte residencial que destaca per la seva tranquilitat. Hi ha un parc central que atrabessa el barri i que està emboltat d'un cementiri. No deixa de sorprendre'm que a Tokyo hi hagi llocs com aquests. Yanaka és el barri que conserva les cases de fusta més antigues de Tokyo ja que va ser una de les poques parts de la ciutat que no van patir els bombardejos americans de la Segona Guerra Mundial. I quina va ser la meva sorpresa en trobar-me els pruners florits! No vaig poder-me estar de fer-me una foto amb la flor del pruner. Suposo que el meu esperit és cada cop més japonès.



Després agafo el metro i em dirigeixo a Yotsuya, concretament a Arekicho. Barri conegut per una pel·lícula molt famosa aquí, d'històries de fantasmes. Així que volia conèixer l'escenari d'aquesta famosa pel·lícula. Ui! Avui només faig que visitar llocs tranquils. Arekicho és un laverint ple de petits locals nocturns.