Terratrèmol a la prefectura de Iwate

Ahir hi va haver un terratrèmol de grau 6 al nord de la Illa de Honshu, aquí a Hokkaido estem tots bé, de fet, ni el vam notar. Hi ha hagut uns 9 morts, sobretot a causa de les nombroses esllevissades de terres que hi ha hagut.
Aquí la població es pren aquests terratremols com un avís del gran terratremol de Tokyo que els especialistes pronostiquen que ha de ser aviat, però ningú sap exactament quan. Se sap que n'hi sol haver un cada entre 80 i 100 anys, i l'últim va ser el 1923. Així s'ha desenvolupat un sistema d'avís que ja funciona, que avisa automàticament a través de totes les cadenes de TV i de ràdio poc segons abans que es produeixi el terratremol, però com més a l'epicentre s'està, menys temps de reacció hi ha.

He trobat feina!!!

Estic a l'últim curs del màter, i si una cosa he après aquests dos anys, és que no em venia gens de gust de continuar estudiant fins al doctorat. Nooooooooooo!! Ni locooooo! Una feina massa solitària i massa abstracte pel meu gust, i a part amb un dubtós futur.

Doncs bé, des del passat mes de novembre vaig momençar a buscar feina. I es que aquí al Japó per entrar en una empresa i ser un 正社員　"treballador correcte"(no és conya és la traducció correcte), has de trobar feina abans d'acabar la universitat. "Els treballadors correctes" són els que reben més privilegis, i per exemple, reben ajudes per pagar l'habitatge, l'empresa els paga part del seguro mèdic i de la jubiliació, i al cap dels anys treballats tenen dret a una espècie de finiquito o "pago del retiro" 退職金, que és una quantitat de diners que els treballadors reben quan es jubilen als 60 anys, i que depenent dels anys treballats a l'empresa podem arribar a parlar de quantitats bastant altes, de fins 20 milions de yens (uns 120.000 euros). Només pots accedir a ser "treballador correcte" un cop a la vida, si deixes escapar la ocasió com a molt podràs ser només un "treballador de contracte" 契約社員. Per això hi ha estudiants que si no han trobat feina abans d'acabar la universitat, tot i que tinguin tots els crèdits necessaris, demanen especialment als professors que els hi allarguin la graduació un any, més per així poder accedir a aquesta categoria de treballador.

El procés per buscar treball és llarg i demana molt de temps als estudiants. Els professors són conscients d'això i es solen mostrar bastant flexibles amb els estudiants que estan buscant feina i no poden assistir a classe o no tenen gaire temps per estudiar (sobretot són els estudiants que estan al 3r curs de la facultat o a 1r de màster).

Cap al novembre-desembre comencen a venir empreses a la universitat, a la meva en van venir 400 a presentar-se. Els responsables de personal de les empreses fan una senzilla introducció de quins llocs de treball ofereixen, el sou, els dies de vacances...i després hi ha una tanda de preguntes.

Després un es registra a alguna de les pàgines que hi ha per buscar feina i va rebent informació d'empreses del sector que un ha triat.

Un fa una selecció de les empreses que li poden interessar, i d'alguna manera fa el que se'n diu "pre-entry". A partir d'aquí comença un llarg procés de selecció:

-S'envia el currículum per correu o per internet a les empreses a que un aspira.

-S'assisteix a una jornada informativa que dóna la empresa que sol durar de 2 a 3 hores. (si no s'hi assisteix, no es pot passar al procés de selecció).

-Examen escrit i entrevista (on se't demana que demostris que tens suficients coneixements sobre la empresa)

-Segona entrevista

-Entrevista final

I si després de passar tot aquest procés un no aconsegueix la feina, és per tirar-se des d'un pont!

Però després de tot finalment ja tinc feina!!! Em van trucar la setmana passada per fer-m'ho saber. Ara sóc un 内定者, un en situació de pre-contracte, a espera de que em graduii per poder firmar el contracte de treball com déu mana.

És una empresa mitjana (uns 350 treballadors) que es troba a Saitama (uns 30 min en tren al nord de Tokyo) que es diu Tau i es dedica a l'exportació de cotxes i vaixells de 2a mà. Començo a treballar l'1 d'abril de l'any que ve...pero primer haig d'acabar la uni! Així que si tot va bé, d'aquí a un any me'n vaig cap a Honshu!!!!

La seu de l'empresa, que és des d'on es gestionen les exportacions es troba en la 20a planta d'aquest edifici. Just davant de l'empresa hi ha el Museu d'en Jhon Lennon, ja em direu que hi pinta a Saitama!!

El "Rainbow March" de Sapporo

El passat diumenge, 16 de setembre, vam celebrar l'11è Rainbow March de Sapporo. Unes 1000 persones vam caminar pel centre de Sapporo, Odori Koen, per tal de donar a conèixer l'existencia de minories sexuals, fer saber aquells que tenen dubtes pel què fa a la seva orientació sexual que no estan sols i per demanar per una societat més oberta, on hi hagi unlloc per a tothom.

La primera Rainbow March al Japó es va celebrar a Tokyo el 1994, i es celebrà ininterrupidament fins al 2000, al 2005 es va reinstaurar. A Sapporo la primera Rainbow March es va celebrar un any després de la de Tokyo, i s'ha establert de forma permanent, fins avui (només es deixà de celebrar el 2000).

LA DEESA AMATERASU

La deesa sol Amaterasu, la divinitat que es troba en la cúspide del panteó shintoista, i de la que els emperadors d'aquest país molt astutament se n'han fet descendents directes al llarg de la història, ens ha ofert uns crepuscles d'una bellesa difícilment descriptible. Si alguna cosa he sentit durant aquest viatge és que per percebre la bellesa cal temps, contemplar-la està prou bé, però quan estàs atent i la pots sentir penetra cada cèl.lula del teu ser. Sóc un nervi, i necessito més fer aquest exercici contemplatiu, deixar sentir sense pressa, sense pensar en res més.

La primera posta de sol la vam veure a Miyajima, literalment Illa Temple, que es troba prop de Hiroshima. La posta de sol davant del torii flotant del temple shintoista Utsukujima, alhora que vèiem com anava pujant la marea, va ser tot un espectacle.

La seguent posta de sol que vam assaborir va ser als jardins del Castell d'Okayama, coneguts amb el nom de Korakuen. Eren els jardins privats del Daimyo, i eren lloc d'esbarjo i relax per la seva cort i els convidats. Després de passejar pel parc ens vam adonar que hi havien instal.lat un "Beer Garden" (molt japonès això), és a dir una terrassa per pendre cervesa...quina cervesa més bona i quin espectacle!!

La següent posta de sol la vam viure a Himeji, després d'haver fe una migdiada renovadora en un dels jardins de la ciutat. El crepuscle, amb el Castell de Himeji al fons ens van emportar a les Edats Medievals.

Una altra posta ens va agafar al mig del Festival del Foc de Fujiyoshida, un dels tres festivals del país considerats Patrimoni Cultural. És un festival per calmar al déu-muntanya Fuji.

Després de participar en aquest festival, i havent calmat les divinitats i demanat la seva protecció fins i tot ens vam gosar de pujar al Mont Fuji, però bé aquesta proesa, necessita més prosa que deixaré per més endevant. Vam veure marxar el sol des de la falda de la muntanya, abans de comencar a pujar de nit.

Les últimes dos postes les vam viure a Tokyo. Bé de fet no te n'asseventes massa de les postes, perquè els grans edificis t'ho tapen tot. La primera la vam viure a Ginza, on després de passar-nos mitja tarda escoltant CDs en una botiga de música, després ens vam veure enlluernats pels milers de neons que il.luminen les botigues de luxe d'aquest barri, tant inassequibles per nosaltres. Per no trencar amb el glamour del barri vam anar a menjar a la cadena de menjar japonès més barata, i on ens va atendre un cambrer "papizot".

L'últim dia es va acabar contemplant el creuament de Shibuya, el barri d'esbarjo pels joves de Tokyo, des de la segona planta de l'Starbugs. És una imatge que s'ha fet famosa arrel de la lentíssima pel.lícula "Lost in Translation". És increïble observar com ininterrupudament el mateix ritual es va repetint una vegada i una altra. Mica en mica la massa humana es va acomulant en cada borera, i quan el semàfor es posa verd, les masses semblen xocar, però com per arts d'una llei no escrita, ningú es toca, talment com les cèl.lules d'un organisme que saben totes cap on han d'anar.

Bombolla Immobiliària

Sembla que arriben notícies que la bombolla immobiària a Espanya està als acabaments...o almenys és el que diuen alguns. Bé de fet, els meus amics japonesos quan els explicava la situació de la vivenda a Espanya, ja feia molt de temps que m'ho anaven pronosticant: "agafeu-vos fort que flipareu". El Japó després de la Segona Guerra Mundial va viure un període de creixement econòmic que gairebé tothom ha considerat "miraculós"...bé de miracles en aquest món ben pocs, de fet a sigut gràcies a tota una generació que ha sacrificat la vida en pro d'un creixement econòmic, i tot una gran quantitat de famílies que s'han caracteritzat per la figura del pare abscent, i per problemes de salut degudes a l'excés de treball: és simtomàtic que en aquest país existeixi el terme "karoushi" que literalment vol dir "mort per excés de treball". El preu de la vivenda durant els 60 i els 70 va pujar de forma paulatina a les grans ciutats, degut al fenòmen migratori des les zones rurals i a la manca d'espai i la gran concentració urbanística que caracteritza aquest país. Però durant els 80 els preus van començar a pujar de forma desorbitada arreu del país, animant a empreses i particulars a invertir en la construcció. Es va arribar a tals extrems que a l'àrea més cara de Tokyo els preus dels pisos i locals es va arribar a mesurar en dm3!!

Tothom pensava que els preus pujarien indefinidament, però sembla ser que hi ha un límit, preus desorbitadament alts frenen les inversions.

La bombolla immobilària al Japó esclata a principis dels 90 portant a una reducció continua dels preus fins farà 5 anys. Els preus dels pisos han baixat fins a un 50% en algunes zones. Això va comportar la bancarrota de les institucions financeres més importants del país, ja que el número d'impagats agumentà, i les entitats financeres no poderen recuperar el valor cedit a través de les expropiacions. I cal recordar que la bombolla immobiliària aquí al Japó va esclatar tot i que els tipus d'interés s'han mantingut invariablement increïblement baixos.

Bé com a resultat de la baixada de preus, en la ciutat que visc, Sapporo (1.500.000 d'habitants), ara es poden trobar pisos de nova construcció per uns 90.000€ o cases unifamiliars per 180.000€. Jo mateix he trobat un lloguer per uns 230€, el pis té 27 m2 i estic al centre de la ciutat, a dues estacions de metro de l'estació principal. Si me'n vaig més a les afores puc trobar fins i tot preus més econòmics.

Passarà a Espanya el mateix?