Rosaris budistes 数珠

Woooo! Els budistes japonesos quan resen solen tenir una espècie de rosari a les mans, que es diu "juzu" i van contant les perletes. Sempre m'havia semblat increïblement semblant al rosari que es fa servir a l'Església Catòlica. Els budistes japonesos creuen que hi ha uns 108 Bonno (煩悩), que serien 108 mals esperits que ens desperten males passions. Així en principi els "juzu" tenen 108 perletes, però hi ha escoles, que són molt pragmàtiques i per estalviar-se feina fan servir fraccions de 108: així hi ha escoles que els "juzu" de les quals tenen 54, 36, 27 o fins i tot només １8 perletes. Doncs resulta que tant els "juzu" japonesos i els rosaris catòlics tenen el seu mateix origen a la India, i es van transmetre a llocs tant llunyans a través de la Ruta de la Seda. I és que era massa casualitat... Sembla ser que la globalitzací té bastant més anys del què ens pensem.

Flor de lotus 蓮 蓮華

El lotus és un important símbol budista, i de fet en la majoria d'imatges, buda el trobem assegut sobre una flor de lotus. El lotus sol créixer en zones pantanoses, i s'alça per sobre de les aigües tèrboles, i per això se'l pren com a metàfora de la capacitat humana per tal de superar les misèries humanes i assolir la il·luminació. També és el símbol de la Terra Pura, i per això en molts de temples podem trobar un estany amb tot de lotus que busquen representar la Terra Pura en miniatura.

Fil d'Aranya conte de Ryunosuke Akutagawa

Un matí per un caminet d'un bosc es sentien les passes i l'esbufeg d'un home que corria. Era Kandata, un fugitiu que havia comès diversos crims, corria a la desesperada mirant de no ser capturat. Exhaust, deixa de còrrer, però continua caminant. Pel camí es troba una aranya que creuava el camí. Kandata decidí desafogarse amb l'aranya, així que va aixecar el peu per tal d'esclafar-la.

En aquest precís instant sentí la veueta de l'aranya, tant fina com el seu fil, que li digué: "Sius plau no em matis, sóc un insecte insignificant, jo no et vull cap mal, deixa'm marxar en pau".

Tot i tractar-se d'un dels criminals més cruels, i d'una persona ressentida, les paraules de l'aranya el van frenar i va reflexionar: "Certament, no és culpa teva. Jo m'he buscat aquesta situació". Així que la va esquivar i seguí la seva fuga.

Kandata en morir no va tenir altra que anar a l'infern, un indret on no hi ha més que punxes, i una olla amb menjar abundant, però els havitants de tal indret, tenen uns palillos tant llargs que estan per sempre condemnats a poder agafar el menjar però no se'l poden arribar a posar mai a la boca.

Un matí Buda estava tractant de rescatar ànimes de l'infern. Assegut dalt d'un núvol, mirava de lluny l'infern, on els homes que havien comès males accions estaven condemnats a cruents torments pel seu passat. "Qui podria rescatar avui?" es preguntà Buda, i aleshores aparegué l'aranya i li explicà a Buda com Kandata li havia perdonat la vida. Només per aquesta bona acció, Buda accedí a salvar-lo, així que Buda li contestà: "Dona-li auxili perquè pugui fugir de l'infern". I Així Buda es col·locà l'aranya en una mà, i d'allí l'aranya començà a baixar, teixint un llarg fil que unia el cel amb l'infern.

Al arribar a l'infern li digué a Kandata: "Em vau perdonar la vida una vegada, i ara Buda t¡ofereix la possibilitat de fugir de l'infern. Pugeu per aquí". Però l'incrèdul d'en Kandata, no es creia pas que pogués pujar per un fil d'aranya, perquè és massa fi i es trencaria. Però la aranya li assegurà que Buda mantenia el fil de manera que no es trencaria.

Kandata va estirar fort del fil i en veure que no es trencava va decidir pujar. Cuan ji havia pujat un tros, es va adonar que darrera seu una multitud d'altres homes estava intentant pujar com ell feia. El fil però no es trencava.

"Nooooo, nooo pugeu! Que no veieu que el fil es trancarà!" Cridava Kandata sense èxit, doncs els altres també volien fugir de les tortures de l'infern. "Estúpids, noooo! No pugeu, que no veieu que és només per a mi ..." No va arribar a acabar la frase. Buda amb un gest de disgust mirà amb disgust l'aranya, i tallà el fil, provocant que tots aquells que intentaven sortir de l'infen i tornessin a caure.

La Llei de les 12 Causes 十二縁起

無明= La ignorància, no conèixer la veritat.

行= Accions. Activitat basada en la ignorància.

識= Consciència. Consciència errònia basada en les accions que sorgeixen de la ignorància.

名色=Objectes de consciència, tant els objectes materials, com els organs sensorials.

六入= "Sis entrades". Fa referència als sis organs a través dels quals coneixem els objectes de la consicència: ull, nas, orella, llengua, cos i esperit.

触= Contacte amb objectes exteriors. Suposa la trobada amb el món exterior a través de les "sis entrades".

受= Sensació. Succeeix en el contacte amb els objectes externs.

愛= Desig de plaer o repulsa. Tenen com a funció el desitjar o repulsar l'objecte sensorial.

取= Apego. Apego positiu o negatiu a allò que un desitja o detesta.

有= Estat d'existència en transmigració. Es produeix per l'apego.

生= Naixament. Neixer en sis reialmes a través del cercle de causa i efecte.

老死= Envelliment i mort. A causa de la llei de causalitat, els humans hem de patir l'experiènica d'envellir i morir.

八正道 Els 8 Camins Nobles

Es considera que són els vuit passos a seguir per tal d'assolir la Veritat del Camí

正見= Recta visió
正思惟= Recte pensament
正語= Parla correcta.
正業= Recta acció
正命= Recta vida
正精進= Recte esforç
正念= Recta atenció
正定= Recta meditació

Les Quatre Nobles Veritats del Budisme 四諦

1.-苦諦=La veritat del patiment. El món en el què estem hi ha patiment.

2.-実諦=La veritat de la causa. Tot patiment té una causa.

3.-滅諦=La veritat de la extinció. Cuan la causa del patiment desapareix, també ho fa el patiment.

4.-道諦=La veitat del camí. Hi ha un camí per acomplir tot això.

Com que les Quatre Nobles Veritats de Buda recorden la lògica de la medicina mèdica, a Buda se l'anomena a vegades el "rei de la medicina" 医王

Els ensenyaments de Buda

Hi ha gran nombre d'escriptures que parlen dels ensenyaments de Buda, es calcula que aproximadament unes 84.000. Els ensenyaments de Buda es poden resumir en quatre, i que aniré desgranant en posts posteriors.
1.- Les 4 Veritats Nobles: quatre veritats relatives al patiment, les seves causes, i com eliminar el patiment.
2.- Els 8 Camins Nobles: les vuit maneres per les que un pot eliminar les causes del patiment.
3.- Les 12 Causes: explica els 12 factors de patiment que ens porten a envellir i a morir.
4.- La recta mesura: un no pot assolir la il·luminació en els extrems de les austeritats o dels plaers, sinó en el terme mig.

El Haiku 俳句

El haiku és provablement la forma poètica més breu, i diria que sintetitza molt bé part del pensament japonès i que té molt a veure amb el pensament del budisme zen. El haiku s'ha posat de moda també a Occident, però crec que el nostre alfabet, és incapàs de poder contenir les connotacions que desperten els idegorames ni la profunditat del seu significat.

El haiku és un poema de tres versos: 5-7-5. Un poema tant breu, que gairbé no diu res, només pretén connotar. Y és que a diferencia de Occident, la paraula no té massa importància, la veritat no està esctita, sinó que es troba en el silenci. Les paraules dels mestres budistes, no són la veritat, per això la religió oriental té moltíssimes escoles, però cap amb cap pretenció universalista ni missional. La veritat només es pot trobar individualment y en silenci. Les paraules dels mestres, no són la veritat, sinó que només busquen connotar, conduir. Així l'escencia del haiku no està en la paraula, sinó en el gran buit que ve després, en la brisa que arrossega, que és com una glopada d'aigua fresca per a l'esperit.

L'estructura mostra el gust que els japonesos senten pels nombres imparells: 3 versos, de 5-7-5 síl·labes. És el gust per l'assimetria, i és que segons el zen, allò que és simètric només pot haver sigut creat per l'home, la natura és assimètirca per naturalesa.

El Haiku sempre tracta amb elements de la natura. La veritat, l'escència de totes les coses només la podem trobar en la contemplació de la natura. A Occident creiem que coneixem i controlem la natura, al Japó la natura continua sent un misteri. De fet les deïtats a orient no estan a una altra dimensió, no són deïtats sobrenaturals, sinó que són la natura mateixa: el culte a les muntanyes, al sol, a la planta de l'arròs, o haviten en la natura.

En el haiku també sempre hi ha un element que s'associa a una estació de l'any. I aquesta és una altra caracteristica de l'ànima japonesa la fascinació pel canvi, pel pas del temps, i el copsar la bellesa efímera de l'instant. Així per exemple la lluna, el coniell o l'estany s'associen amb la tardor. La flor de cirerer, la flor del presseguer s'associen amb la primavera. Etc...

I quan dic que amb la nostra llengua no es pot copsar la bellesa completa del haiku, és també perquè no només s'aprecia l'estètica del llenguatge per aquestes contrades, sinó que la cal·ligrafia es considera un art. De fet se l'anomena "shodo"　書道 o "el camí de l'escriptura".　

El haiku més famós de la història fou escrit pel mestre budista Matsuo Basho que va viure al S.XVII. El mite diu que quan un deixeble li preguntà: "Mestre com puc arribar a la il·luminació?", el mestre després de quedar en silenci, senyalà l'estany que tenien davant seu i digué:

Un vell estany

salta la granota

soroll d'aigua

Furuike ya

kawazu torikonde

mizu no oto

Rosaris budistes

Els budistes tenen també rosaris com els catòlics que es diuen "juzu"数珠, que literalment vol dir "contar perles". Se sol posar entre les mans quan es venera a un Buda o bodhisattva, i serveix per contar el nombre de "nenbutsu" 念仏 o oracions budistes.

Es troben "juzu" en la religió brhamana a la Índia, i s'usen també en l'induisme avui en dia. No són simples coincidencies, sinó que sembla que l'origen del rosari catòlic es troba a l'Àsia, i que fou transmès a través de la Ruta de la Seda.

En el rosari budista o juzu, hi ha unes 108 pedretes, ja que es considera que l'home té 108 baixes passions o debilitats. Tanmateix depenent de la secta budista el nombre es pot reduir a la meitat(54), una quarta part (27), una tercera (36) o a una sisena (18).

La idea de les 108 baixes passions o "bonno" 煩悩, està molt extesa, i per això per cap d'any les campanes dels temples budistes sonen 108 vegades, per tal d'allunyar les 108 baixes passions i comencar l'any purs. La tocada de campanes pel cap d'any es coneix com el "joya no kane"除夜の鐘.

Imatges Budistes

Peregrinant per temples, un s'acaba fent un embolic mental amb tots els tipus d'imatges budistes que hi ha. Per aclarir-nos una mica la ment es podria dir que hi ha 5 tipus: Nyorai, Myoo, Ten, Bosatsu o Jizo.

NYORAI és la persona que ha arribat a la il.luminació. Sol ser la imatge central en els temples budistes.

MYOO es pot considerar o un sevent de Nyorai, o bé una forma de Buda, que és destructor de dimonis i preservador de la doctrina budista.

TEN és una forma de Buda, que en sanscrit és Deva, i que aporta llum, i controla diferents monts. Ens els temples solen protegir les entrades, i a vegades els quatre punts cardinals.

BOSATSU, és un bodhisattva, és un deixeble de Buda, que alhora que es troba en un procés de preparació espiritual personal ajuda a les persones que es troba pel camí. KANNON és bosatsu femení.

JIZO de fet també és un Bosatsu. Les seves imatges solen ser de tamany reduït i moltes vegades porten al pit una espècie de pitet vermell, que són oracions de familiars que li demanen que vetlli pels seus fills. Hi ha una història budista popular que diu:
En el setè dia de la mort, tothom ha de passar pel judici de Shinkoo. Després han d'hanar a un segon Tribunal, però pel camí hi ha el riu conegut com dels Tres Creuaments. En una de les ribes hi ha una multitud de nens que estan apilant pedres. Estan construïnt un monument budista per tal d'obtenir la compassió de Buda. De cop i volta un dimoni apareix, tot destruïnt el monument i amenacant als nens amb una barra de ferro. Els nens estan éssent castigats.
En el budisme es considera un greu pecat per part dels nens morir abans que els seus pares. La raó és que no hi ha pena més gran per un pare que sobreviure als seus propis fills. Però no hi ha motiu per preocupar-se, perquè per això existeix el bodhisattva Jizo, per salvar els infants.

El Budisme 仏教

Després d'haver peregrinat a través de centenars de temples, haver demanat il.luminació a milers de budes, hotokesames, amida nyorai, kannons... i d'haver'me empassat enciclopèdies senceres sobre el budisme i haver estat setmanes senceres sense dormir, he comencat a veure la llum sobre el budisme al Japó.

Buda pertenyia a una tribu índia coneguda com Sakya. Després de la il.luminació va passar a ser conegut com "Sakya-muni", que volia venir a dir "El Sabi dels Sakya". Aquest terme es va passar al Japó com "Shaka" 釈迦、i aquest és el nom amb el que es nombra el Buda històric, el Príncep Siddhartha.

Ara bé, a la Xina també se'l va donar a conèixer com a Buddha 仏陀. Al transmetre's el terme al Japó només es va agafar el primer caràcter, que es passà a llegir tant com "Butsu" com "Hotoke". "Butsu" fa referència al Buda de forma abstracte, i no ha de perquè referir-se al Buda històric. Les estatues budistes s'anomenen "butsuzo" 仏像. En canvi "hotoke-sama"仏様 sol fer referència a les ànimes dels avantpassats (que de fet poden haver esdevingut Budes).

A la mort de Buda es considerà que hi havia altres 7 persones que havien assolit la il.luminació, ies van conèixer com els "7 Budes del passat" i la gent els comencà a venerar. També es creu que en el futur hi haurà altra gent que veurà la llum i esdevindrà Buda són els "Budes Futurs". Hi ha la creenca que d'aquí 5.670.000.000 d'anys ha de venir el Buda Miroku per tal de salvar a tots els sers humans.

A part dels Budes, hi ha els Bodhisattva, coneguts al Japó com a "Bosatsu" 菩薩, que són sers que es troben en el camí de devenir Budes, i que tenen la missió en aquest camí d'anar salvant a d'altres. El més conegut és el Bodhisattva Jizo, que es diu que Buddha li va encarregar el salvament de sers entre la seva existència i la vinguda del Buda Miroku.

La suposició que hi ha Budes al llarg de l'eix temporal, del passat fins al futur, hi ha la certesa que els nostres avantpassats, nosaltres mateixos i els nostres descendents tenen la salvació assegurada.

Així com en els eixos temporals, també en els cardinals, es considera que hi ha Budes. Així en l'extrem Occidental de l'univers hi ha el paradís 極楽, i que es considera la Terra de la Extrema Felicitat on el Buda Amida predica els seus coneixements. I a l'extrem Oriental hi ha la Terra Pura Shoururi 浄瑠璃, una terra on la gent és guiada per Yakushi Nyorai. Aquests són els Budes més coneguts, però en tots els racons de l'univers es creu que hi ha budes.

A vegades a un Buda també se l'anomena Nyorai　如来、que té el sentit de "persona que ha vingut del món de la veritat absoluta per la salvació de tots els sers".

En japonès hi ha diferents maneres per referir-se a Buda i que solen causar forces confusions al visitant, tot i que en molts casos se solen usar indistintament, i la majoria de japonesos no us sabran dir les diferències entre unes i altres, direm que els següents termes fan referència a Buda:

Buddha 仏陀　(Nom del Buda històric en Xinès, poc usat al Japó)

Shaka 釈迦 (Nom habitual del Buda històric)

Hotokesama 仏様 (Normalment usat per referir-se a les ànimes dels avantpassats)

Butsu 仏 (Buda en un sentit abstracte)

Nyorai 如来 (Buda en un sentit abstracte)

Bodhisattva 菩薩 (Ser que està en el camí de devenir Buda, i que en el procés va salvant altres sers)

OBON お盆

L'Obon són les festes per venerar les ànimes dels morts que tornen al nostre món durant aquests dies. L'Obon va del 13 al 15 d'agost. Gairebé tothom té festa durant aquests dies i torna al poble natal per tal de visitar els cementirs amb la família. En aquest període les fronteres entre aquest món i l'altre es dilueixen totalment. Així per exemple hi ha un seguit de tabús, el més conegut és la prohibició de banyar-se al mar, perquè hi ha el temor que les ànimes dels morts se t'emportin.

Abans d'ahir vaig anar amb la Fumiko a Ebetsu al temple on hi ha les restes del seu marit. I ahir vam a anar a Niikappu a casa la Fumiko i vam visitar la tomba del seu pare. L'habitual quan es visita el temple és encendre tot d'incens i dues espelmes. També es porten flors, sovint crisantems (la flor per excel.lència del budisme) i s'ofereix menjar i veguda als difunts. Sempre es tira aigua a la tomba, la finalitat principal no és pas netejar-la, sinó que simbolitza la purificació de les ànimes.

Al cap vespre, sempre hi ha "balls de l'obon", que són per donar la benvinuda als difunts que retornen a aquest món per aquest període. Els homes i les dones normalment porten yukata, que són una espècie de kimonos, però molt lleugers i frescos. En acabar l'Obon, es fa una foguera amb la tija de la planta de l'arròs, per fer retornar als diunts al seu món, que de fet no està gaire lluny del nostre.