Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

19 noviembre 2007

El Haiku 俳句


El haiku és provablement la forma poètica més breu, i diria que sintetitza molt bé part del pensament japonès i que té molt a veure amb el pensament del budisme zen. El haiku s'ha posat de moda també a Occident, però crec que el nostre alfabet, és incapàs de poder contenir les connotacions que desperten els idegorames ni la profunditat del seu significat.

El haiku és un poema de tres versos: 5-7-5. Un poema tant breu, que gairbé no diu res, només pretén connotar. Y és que a diferencia de Occident, la paraula no té massa importància, la veritat no està esctita, sinó que es troba en el silenci. Les paraules dels mestres budistes, no són la veritat, per això la religió oriental té moltíssimes escoles, però cap amb cap pretenció universalista ni missional. La veritat només es pot trobar individualment y en silenci. Les paraules dels mestres, no són la veritat, sinó que només busquen connotar, conduir. Així l'escencia del haiku no està en la paraula, sinó en el gran buit que ve després, en la brisa que arrossega, que és com una glopada d'aigua fresca per a l'esperit.

L'estructura mostra el gust que els japonesos senten pels nombres imparells: 3 versos, de 5-7-5 síl·labes. És el gust per l'assimetria, i és que segons el zen, allò que és simètric només pot haver sigut creat per l'home, la natura és assimètirca per naturalesa.

El Haiku sempre tracta amb elements de la natura. La veritat, l'escència de totes les coses només la podem trobar en la contemplació de la natura. A Occident creiem que coneixem i controlem la natura, al Japó la natura continua sent un misteri. De fet les deïtats a orient no estan a una altra dimensió, no són deïtats sobrenaturals, sinó que són la natura mateixa: el culte a les muntanyes, al sol, a la planta de l'arròs, o haviten en la natura.

En el haiku també sempre hi ha un element que s'associa a una estació de l'any. I aquesta és una altra caracteristica de l'ànima japonesa la fascinació pel canvi, pel pas del temps, i el copsar la bellesa efímera de l'instant. Així per exemple la lluna, el coniell o l'estany s'associen amb la tardor. La flor de cirerer, la flor del presseguer s'associen amb la primavera. Etc...

I quan dic que amb la nostra llengua no es pot copsar la bellesa completa del haiku, és també perquè no només s'aprecia l'estètica del llenguatge per aquestes contrades, sinó que la cal·ligrafia es considera un art. De fet se l'anomena "shodo" 書道 o "el camí de l'escriptura". 

El haiku més famós de la història fou escrit pel mestre budista Matsuo Basho que va viure al S.XVII. El mite diu que quan un deixeble li preguntà: "Mestre com puc arribar a la il·luminació?", el mestre després de quedar en silenci, senyalà l'estany que tenien davant seu i digué:

Un vell estany
salta la granota
soroll d'aigua

Furuike ya
kawazu torikonde
mizu no oto

Etiquetas: , , , , , ,

5 Comments:

At 10:03 p. m., Anonymous Jaume said...

Hem notat un creixent interès per al budisme. Quan acabis d'estudiar-lo o el coneguis el suficient en podem parlar un dia.

 
At 12:21 p. m., Anonymous Anónimo said...

Hosti Biel.
Un altre post acollonant. Escrius molt be i es nota que t'apassiona el Japo.
Apa canetenc, ens veiem dissabte

 
At 9:08 p. m., Anonymous roger said...

Eiii!
Llegint aquest blog cada dia aprenc qualcom nou sobre japó.
Quan vagi a dnar a un japonés els fardaré amb els meus coneixments sobre haikus! jajajaj

 
At 10:57 p. m., Blogger tramuntana said...

hola!
bona idea la d'aquest Roger! clar que quan intenti agafar sushi amb els palillos a mi se'm veuria el plumero!
Biel feia dies que no mirava el teu blog. quines fotos més maques! a mi també em fascina la natura! però el que m'ha vingut al cap és la notícia de la fi de la moratòria de caçar balenes per part de Japó. llàstima que no els fascinin també els cetacis!
bona nit guapo!

 
At 11:11 p. m., Anonymous Anónimo said...

ei, akest tramuntana és el nom blogger d'en Toni, el meu al·lot, es que estic usant el seu ordinador.
sóc la Joana Guiu, desde Mallorca!!!!!
besos!

 

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home