El Manga i els llibres de segona mà

La veritat és que fins ara no m'havia aficionat al manga! I ja sé que pot semblar estrany en un enamorat del Japó, però suposo que hi havia altres coses que em cridaven més abans que el manga. Però últimament m'hi he aficionat força. Ara el què és al.lucinant aquí al Japó és tota la xarxa que tenen de botigues de llibres de segona mà. Són com llibreries normals i corrents, tot classificat per seccions i per ordre alfabètic, l'únic que tot el què hi pots trobar és de segona, de tercera, (o vés a saber tu) mà. El preu varia segons l'estat del llibre.

Com que aquí al Japó la gent sol disposar de menys espai, menys coses pots acomular. Així que és habitual que la gent de tant en tant fagi neteja i vengui els llibres que no li fan falta a una botiga de reciclatge. La veritat és que et paguen una misèria per cada llibre, però si en tens un cert nombre fins i tot te'ls venen a buscar a casa.

Aquí al Japó els llibres nous ja són força més barats que a casa nostra: un llibre d'assaig o una novel.la amb format gran i ben encuadernat deu costar de mitjana uns 10€, i les novel.les en edició de butxaca costen uns 3€ (i és que aquí al Japó l'IVA és només del 5%). Contant que a les botigues de segona mà els llibres surten com a mínim a meitat de preu del seu preu original, amb un pressupost ben baix t'assorteixes de novel.les i manga per una temporada.

NatsuIro Yuzu

Fa un temps que un col·lega francès em va a donar a conèixer aquest grup de música que es diu Yuzu. Yuzu és un cítric japonès amb un gust molt peculiar. És un grup molt fresc i alegre. La cançó és "natsuiro", "Color d'Estiu", i trobo que el vídeo és genial!


夏色　ゆず

浪人 "ronin" o samurai sense amo

"Ronin" en principi és un terme que fa referència als samurais de la era Edo que no tenien amo. Un samurai es podia quedar sense amo a causa de que el senyor feudal al que servia s'havia arruinat o havia sigut derrocat, o també podia ser perquè havia perdut el favor del seu amo. Esdevenir un "ronin" era una vergonya, i els seus descendents també esdevenien "ronin". Era molt difícil que un daimyo o senyor feudal acollís un "ronin" en el seu clan, i així només es solicitaven els seus favors per missions puntuals. ...vaja podríem dir que eren els contractes escombraries de l'època!
Ara bé el què m'ha soptat més és que el terme "ronin" encara s'utilitza en l'actualitat, i crec que mostra la importància que té el grup, per sobre de l'individu en la societat japonesa. La vida es concep en molts de casos com un pas continu a través de diferents grups, primer la família, després l'escola, la universitat i la empresa.
Doncs bé, "ronin" actualment senyala aquells estudiants que no han pogut passar l'examen d'ingrés a la universitat, i que per tant estan un any sense pertànyer a cap institució, o bé aquells estudiants que han acabat la carrera i encara no han trobat feina. Hostres aquesta gent mai deixaran de sorprendre'm!

El crisantem 菊

Els crisantems van ser introduïts al Japó des de la Xina al segle V amb finalitats medicinals. El crisantem es considera una flor noble, i de fet és l'emblema de la casa impreial.

De fet en molts casos se la considera símbol de la sensibilitat japonesa. És molt coneguda l'obra de l'antropòloga americana de l'escola coneguda com a "cultura i personalitat", Ruth Benedict, sobre el Japó i que titulà com "El crisantem i la espasa". Un títol molt escaient per mostrar la sensibilitat d'aquest poble, però alhora la seva rigidesa.

Flor de lotus 蓮 蓮華

El lotus és un important símbol budista, i de fet en la majoria d'imatges, buda el trobem assegut sobre una flor de lotus. El lotus sol créixer en zones pantanoses, i s'alça per sobre de les aigües tèrboles, i per això se'l pren com a metàfora de la capacitat humana per tal de superar les misèries humanes i assolir la il·luminació. També és el símbol de la Terra Pura, i per això en molts de temples podem trobar un estany amb tot de lotus que busquen representar la Terra Pura en miniatura.