Fil d'Aranya conte de Ryunosuke Akutagawa

Un matí per un caminet d'un bosc es sentien les passes i l'esbufeg d'un home que corria. Era Kandata, un fugitiu que havia comès diversos crims, corria a la desesperada mirant de no ser capturat. Exhaust, deixa de còrrer, però continua caminant. Pel camí es troba una aranya que creuava el camí. Kandata decidí desafogarse amb l'aranya, així que va aixecar el peu per tal d'esclafar-la.

En aquest precís instant sentí la veueta de l'aranya, tant fina com el seu fil, que li digué: "Sius plau no em matis, sóc un insecte insignificant, jo no et vull cap mal, deixa'm marxar en pau".

Tot i tractar-se d'un dels criminals més cruels, i d'una persona ressentida, les paraules de l'aranya el van frenar i va reflexionar: "Certament, no és culpa teva. Jo m'he buscat aquesta situació". Així que la va esquivar i seguí la seva fuga.

Kandata en morir no va tenir altra que anar a l'infern, un indret on no hi ha més que punxes, i una olla amb menjar abundant, però els havitants de tal indret, tenen uns palillos tant llargs que estan per sempre condemnats a poder agafar el menjar però no se'l poden arribar a posar mai a la boca.

Un matí Buda estava tractant de rescatar ànimes de l'infern. Assegut dalt d'un núvol, mirava de lluny l'infern, on els homes que havien comès males accions estaven condemnats a cruents torments pel seu passat. "Qui podria rescatar avui?" es preguntà Buda, i aleshores aparegué l'aranya i li explicà a Buda com Kandata li havia perdonat la vida. Només per aquesta bona acció, Buda accedí a salvar-lo, així que Buda li contestà: "Dona-li auxili perquè pugui fugir de l'infern". I Així Buda es col·locà l'aranya en una mà, i d'allí l'aranya començà a baixar, teixint un llarg fil que unia el cel amb l'infern.

Al arribar a l'infern li digué a Kandata: "Em vau perdonar la vida una vegada, i ara Buda t¡ofereix la possibilitat de fugir de l'infern. Pugeu per aquí". Però l'incrèdul d'en Kandata, no es creia pas que pogués pujar per un fil d'aranya, perquè és massa fi i es trencaria. Però la aranya li assegurà que Buda mantenia el fil de manera que no es trencaria.

Kandata va estirar fort del fil i en veure que no es trencava va decidir pujar. Cuan ji havia pujat un tros, es va adonar que darrera seu una multitud d'altres homes estava intentant pujar com ell feia. El fil però no es trencava.

"Nooooo, nooo pugeu! Que no veieu que el fil es trancarà!" Cridava Kandata sense èxit, doncs els altres també volien fugir de les tortures de l'infern. "Estúpids, noooo! No pugeu, que no veieu que és només per a mi ..." No va arribar a acabar la frase. Buda amb un gest de disgust mirà amb disgust l'aranya, i tallà el fil, provocant que tots aquells que intentaven sortir de l'infen i tornessin a caure.