Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

26 noviembre 2007

Els ensenyaments de Buda


Hi ha gran nombre d'escriptures que parlen dels ensenyaments de Buda, es calcula que aproximadament unes 84.000. Els ensenyaments de Buda es poden resumir en quatre, i que aniré desgranant en posts posteriors.
1.- Les 4 Veritats Nobles: quatre veritats relatives al patiment, les seves causes, i com eliminar el patiment.
2.- Els 8 Camins Nobles: les vuit maneres per les que un pot eliminar les causes del patiment.
3.- Les 12 Causes: explica els 12 factors de patiment que ens porten a envellir i a morir.
4.- La recta mesura: un no pot assolir la il·luminació en els extrems de les austeritats o dels plaers, sinó en el terme mig.

Etiquetas: , , ,

25 noviembre 2007

Moment històric!!! Dos canetencs a Sapporo!!

Uooooooooooo! El món està globalitzat, o jo diria que centrifugat, i un exemple clar l'és en Jordi. De Canet se'n va a estudiar a Austràlia, allà troba una xicota japonesa, i ara viu al Japó, a últim racò de la illa més al nord, a un lloc que de tanta boira que hi ha han creat el festival de la boira, ensenyant anglès. Al·lucina!!
Doncs ahir aquests dos nois de Canet, un poble amb un no sé què indescriptible, amb una esglèsia al centre i una plaça de l'església, aquell ajuntament amb les banderes isades, i un centre parroquial en el que els que fan teatre només es miren entre ells, i que ha poduït personatges tals com la Trinca...o nosaltres mateixos; ens vam trobar a Sapporo! Moment mític! Beneïda és Hokkaido de tenir dos canetencs entre els seus!

Etiquetas: , , ,

19 noviembre 2007

El Haiku 俳句


El haiku és provablement la forma poètica més breu, i diria que sintetitza molt bé part del pensament japonès i que té molt a veure amb el pensament del budisme zen. El haiku s'ha posat de moda també a Occident, però crec que el nostre alfabet, és incapàs de poder contenir les connotacions que desperten els idegorames ni la profunditat del seu significat.

El haiku és un poema de tres versos: 5-7-5. Un poema tant breu, que gairbé no diu res, només pretén connotar. Y és que a diferencia de Occident, la paraula no té massa importància, la veritat no està esctita, sinó que es troba en el silenci. Les paraules dels mestres budistes, no són la veritat, per això la religió oriental té moltíssimes escoles, però cap amb cap pretenció universalista ni missional. La veritat només es pot trobar individualment y en silenci. Les paraules dels mestres, no són la veritat, sinó que només busquen connotar, conduir. Així l'escencia del haiku no està en la paraula, sinó en el gran buit que ve després, en la brisa que arrossega, que és com una glopada d'aigua fresca per a l'esperit.

L'estructura mostra el gust que els japonesos senten pels nombres imparells: 3 versos, de 5-7-5 síl·labes. És el gust per l'assimetria, i és que segons el zen, allò que és simètric només pot haver sigut creat per l'home, la natura és assimètirca per naturalesa.

El Haiku sempre tracta amb elements de la natura. La veritat, l'escència de totes les coses només la podem trobar en la contemplació de la natura. A Occident creiem que coneixem i controlem la natura, al Japó la natura continua sent un misteri. De fet les deïtats a orient no estan a una altra dimensió, no són deïtats sobrenaturals, sinó que són la natura mateixa: el culte a les muntanyes, al sol, a la planta de l'arròs, o haviten en la natura.

En el haiku també sempre hi ha un element que s'associa a una estació de l'any. I aquesta és una altra caracteristica de l'ànima japonesa la fascinació pel canvi, pel pas del temps, i el copsar la bellesa efímera de l'instant. Així per exemple la lluna, el coniell o l'estany s'associen amb la tardor. La flor de cirerer, la flor del presseguer s'associen amb la primavera. Etc...

I quan dic que amb la nostra llengua no es pot copsar la bellesa completa del haiku, és també perquè no només s'aprecia l'estètica del llenguatge per aquestes contrades, sinó que la cal·ligrafia es considera un art. De fet se l'anomena "shodo" 書道 o "el camí de l'escriptura". 

El haiku més famós de la història fou escrit pel mestre budista Matsuo Basho que va viure al S.XVII. El mite diu que quan un deixeble li preguntà: "Mestre com puc arribar a la il·luminació?", el mestre després de quedar en silenci, senyalà l'estany que tenien davant seu i digué:

Un vell estany
salta la granota
soroll d'aigua

Furuike ya
kawazu torikonde
mizu no oto

Etiquetas: , , , , , ,

12 noviembre 2007

A la caça de l'efímer





Aquest cap de setmana passat l'avinguda de jincos de la universitat es va omplir de visitants que no es volien perdre l'espectacle que dóna aquesta avinguda. Ara ja han caigut gairebé totes les fulles, i només queda una immensa estera groga. No deixa de sorprendre'm l'afició que tenen els japonesos per fotografiar la natura, així que jo em vaig dedicar a fotografiar aquells que intentaven captar la bellesa efímera d'aquest instant de tardor. I és que la bellesa efímera, és una de les coses que més captiva els japonesos. D'aquí la captivació per les flors de cirerer, que es poden veure en la seva màxima esplendor com a màxim tres dies, els colors de la tardor, que quan es troben en el seu màxim esclat és perquè els queda ben poc de vida, o l'arranjament floral japonès "ikebana" que sol durar dos o tres dies.

Etiquetas: , , , ,