大宮 Omiya

La ciutat que tinc més a prop de casa és Omiya, que la tinc a cinc minuts amb tren. Tip d'estar tancat dins d'un edifici, empotrat a l'ordinador tot el dia, el cap de setmana em ve molt de gust estar a fora, així que solc anar tot xino-xano fins a Omiya. Si tres anys enrera m'agradava anar tot borejant el mar arribar-me fins el mercat d'Arenys, ara ressegueixo les vies del tren per arribar-me fins a Omiya a fer un Sushi o un karaoke.

Feia dies que em cridava l'atenció un coet que sobresortia sobre la silueta dels edificis de la ciutat, i avui he decidit acostar-m'hi. No us ho perdeu és un centre de reforç escolar, en el que prometen que em el seu mètode t'enlairaran fins a les universitats més prestigioses del país.

三社祭 Sansha matsuri

La cultura del pa パンの文化

日本の主食はご飯です。やっぱり、スペインはパンですか」とよく日本人の友達に聞かれるが、いつも答えがうまくできなくてこの記事を書くことにした。パンはスペインの食卓に欠かせない物ですが、感覚的に和食で主食となっているご飯と若干に異なっている。
　スペインではどんなに小さい町にでもパン屋とカフェーがあります。多くの人は毎日できたてのパンを買い求め、パン屋に寄る。仕事へ行く前に買いに行く人が多いためパン屋は通常朝の8:00から開いています。




日本のパン屋と比べたら、スペインのパン屋に並んでいるパンの種類は非常に少ない。スペインのパン屋では主に２種類のパンしか並んでない。
それはbaguette (バゲット)とpa de pagès (カンパーニュパンか田舎パンとしても知られている)。日本で言う食パンはスペインではあまり人気がなく限られた時にしか使われていない。 因みに、スペインで最も売れている食パンは"Bimbo"「ビンボウ」と言う会社名のものです。

日本に住んでいるスペイン人にとってパンは恋しに思う一つの物です。日本のパンは色々な種類があって、確かに面白いのですが、シンプルである白ご飯に強いこだわりを持っている日本人と同じように、シンプルであるバゲットと田舎パンにスペイン人強いこだわりを持っている。スペインではバゲットにしても田舎パンにしても外側はカリッとしていて、中は柔らかいです。しかし、日本で売れているバゲットと田舎パンのほとんど外側もふんやりとしていて、パンの堅い皮に拘るスペイン人の口にあまり合わない。
　スペインでは何を食べてもパンは食卓に欠かせないが、時にパンはメインになるが、通常はそうではない。

　カタルーニャ地方ではパンの独特な食べ方が昔から存在し、"pa amb tomàquet"「パントマッカ」です。「パントマッカ」と言うのは果汁と果肉を擦り付けられて、オリーブオイルと塩をかけられたパンにことを指している。

　カタルーニャ地方の八百屋やスパーでは必ず二つの種類のトマトが並んでいる。一つは"tomàquet d'amanir"「サラダ用のトマト」ともう一つは"tomàquet de sucar"「擦るためのトマト」です。後者は「パントマッカ」に使われ、「サラダ用のトマト」よりずっと熟していて、皮まで果肉全てをパンに擦り付けられる柔らかいトマトの種類です。

Ofrena curiosa

Les estatues budistes dels temples solen tenir ofrenes. Les ofrenes solen ser dolços japonesos tradicionals o fruita o sake. Les estatues d'aquest temple d'Omiya tenien coca-cola i una llimonada!

El camí de casa a la feina

Tinc la feina molt a prop de casa i caminant tardo poc més de 10 minuts. La veritat és que aquest petit passeig és un dels petits plaers diaris que tinc ara...potser ja me n'acabaré afartant. Em sorprèn moltíssim el contrast en el paisatge urbà. Dels carrerons estrets i les cases velles, l'escola, al complex de gratacels que hi ha l'estació on tinc la feina...i tot en poc més de deu minuts. A veure què us sembla el contrast!

Saitama...començar de nou. 埼玉、新たな始まり。

Penjo unes quantes fotos del nou lloc on estic. Saitama és la prefectura que es troba immediatament sobre de Tokyo i que queda al interior. Encara no hi estic totalment adaptat, i encara falta bastant perquè m'habituii a la feina i vagi una mica més sossegat. El que més m'impressiona d'estar a la zona de Kanto és la gran quantitat de línies de trens que hi ha a arreu. A menys de 15 min caminant tinc 4 estacions de tren!!

La veritat és que m'encanten els carrerons que tinc al voltant de casa. Cada dia quan vaig a la feina passo pel costat d'un rierol, on ara hi ha tots els cirerers florits. Els pètals ja comencen a caure i el riu queda tot tenyit de rosa. Tot un espectacle!!

Adéu al país de la neu. 雪国さようなら

No em puc creure que fa només un mes estava encara amb la estufa a Sapporo i ara ja vaig en màniga curta. El primer cop que vaig veure nevar a Sapporo vaig saltar d'alegria, però després de tres anys...n'he acabat fins al capdemunt de la neu i el no poder sortir de casa. Potser d'aquí un temps acabaré aborrint els xafogosos estius de Saitama i el destí em tornarà a portar cap al país de la neu, però de moment adéu Sapporo.

La cerimònia de graduació. 大学院の卒業式

Mireu quina passada!

Una amiga de la Fumiko que es dedica a la creació de bijuteria, el dia del sopar em va regalar aquesta agulla per la corbata que em va fer expressament. És una kokeshi, una nina japonesa d'aquelles de fusta, i que porta ulleres...és a dir sóc jo convertit en kokeshi?! A més fixeu-vos en el detall! La kokeshi porta un kimono estampat amb pètals de flor de cirerer, i enmig dels pètals s'hi pot llegir el meu nom. Quina currada! De segur que seré l'únic salariman en tot el Japó que porta una agulla de corbata que és una kokeshi amb ulleres!!!