ELECCIONS AL SENAT

El passat 31 de juliol vam tenir les eleccions al senat. El partit d'Abe, Partit Liberal Democràtic (自民党), que governa en coalició amb el Partit Komeito (公明党), ha patit una derrota històrica. Només havien perdut unes eleccions a principi de la dècada dels 90, bàsicament a resultes de la greu crisi econòmica que va patir el país, i el Partit Democràtic del Japó (民主党)va prende el poder amb un complicat equilibri de pactes, que el van obligar a avancar les eleccions al cap de dos anys d'entrar a l'executiu. A excepció d'aquest impàs, el Partit Liberal Democràtic ha governat el país des de la Segona Guerra Mundial.

En aquestes eleccions el Partit Democràtic Japonès ha obtingut 60 escons, mentre que el Partit Liberal Democràtic es van quedar tant sols en 37 escons, i que sumant els 10 que obtingué Komeito, fa que quedin lluny de la majoria absoluta. Aquests resultats poden ser orientatius de cara a les properes eleccions al parlament, i pel què sembla podríem tenir un canvi de govern històric. Tot i la contundent derrota, Abe no ha dimitit, i continua entestat en la seva política.

Perquè ha perdut Abe, segons el meu punt de vista hi ha raons:

1.- No té cap discurs innovador, només parla de fer un "Japó bell". I la seva concepció de "bell" és la de "conservador". És a dir, no un Japó que avanci en les llibertats individuals i col.lectives, sinó un Japó en el que es mantingui la dominació de la dona i s'ignorin les minories. Abe no s'adona, que tot i que el Japó continua éssent un país forca conservador, està patint forts canvis.

2.- Des del govern de Koizumi, s'han realitzat polítiques que només han beneficiat als que més tenen, mentre que la classe mitja i baixa, ha hagut de pagar els plats trencats de la crisi econòmica: augment del cost dels serveis, augment dels impostos i disminució de les inversions en serveis socials. Sñon famoses les declaracions de Kaoizumi respecte el tema: "No ha de perquè ser negatiu que en una societat hi hagi fortes diferències socials".

3.- L'escàndol dels fons de pensions. Dos mesos abans de les eleccions es va fer públic que en el registre de les pensions de jubilació hi havia errors en 5 milions de registres. Sembla ser que fa anys es va efectuar una reforma en el sistema de registre de les pensions, hi ha errors en els nous números adjudicats i també hi ha omissions de períodes de cotització. Va comencar a sortir a la llum quan persones que es jubilaven van comencar a adonar-se que n'hi havia que no estaven registrats enlloc o bé que constaven menys anys dels que havien cotitzat. Han creat un comité que s'ha d'encarregar de posar ordre a tot aquest batibull, però no sembla que sigui fàcil, perquè no tothom guarda els fulls de cotització tota la vida.

4.- Els ministres d'Abe no han deixat de fer declaracions polèmiques. El ministre de salut parlant del descens de la natalitat al Japó va dir: "el nombre de màquines de produir nens que tenim aquí al Japó és limitada, la questió és doncs, la productivitat de la màquina". Naturalement les feministes se li van tirar a sobre. I setmanes després un altre ministre digué: "el llencament de la bomba atòmica no fou tant greu", provocant la indignació de com a mínim els més de 60.000 afectats per les radiacions i els seus familiars, que encara hi ha aquí al Japó.

5.- La intenció d'Abe de reformar la Constitució, principalment l'article 9, per tal que el Japó pugui tenir exèrit. Bona part de la població japonesa està en contra d'aquesta reforma, ja que consideren que el fet de no tenir exèrcit és quelcom que assegura la pau. Molts temen que si el Japó es militaritza, es veurà obligat a recolzar els EUA en les seves aventures militaristes, i que es malmetrà la imatge pacifista que el Japó manté internacionalment.

OBON お盆

L'Obon són les festes per venerar les ànimes dels morts que tornen al nostre món durant aquests dies. L'Obon va del 13 al 15 d'agost. Gairebé tothom té festa durant aquests dies i torna al poble natal per tal de visitar els cementirs amb la família. En aquest període les fronteres entre aquest món i l'altre es dilueixen totalment. Així per exemple hi ha un seguit de tabús, el més conegut és la prohibició de banyar-se al mar, perquè hi ha el temor que les ànimes dels morts se t'emportin.

Abans d'ahir vaig anar amb la Fumiko a Ebetsu al temple on hi ha les restes del seu marit. I ahir vam a anar a Niikappu a casa la Fumiko i vam visitar la tomba del seu pare. L'habitual quan es visita el temple és encendre tot d'incens i dues espelmes. També es porten flors, sovint crisantems (la flor per excel.lència del budisme) i s'ofereix menjar i veguda als difunts. Sempre es tira aigua a la tomba, la finalitat principal no és pas netejar-la, sinó que simbolitza la purificació de les ànimes.

Al cap vespre, sempre hi ha "balls de l'obon", que són per donar la benvinuda als difunts que retornen a aquest món per aquest període. Els homes i les dones normalment porten yukata, que són una espècie de kimonos, però molt lleugers i frescos. En acabar l'Obon, es fa una foguera amb la tija de la planta de l'arròs, per fer retornar als diunts al seu món, que de fet no està gaire lluny del nostre.

KAFKA A LA PLATJA

No sóc cap gran amant de la lectura, tot i que llegir no em desagrada. Sóc molt poc original a l'hora de triar autors: no llegeixo res que no sigui japonès...és el que té això de ser un japonòfil empedreït. Tot sovint ho faig com una mena d'imposició personal, per obligar-me a comprendre millor aquest món que em té el cor i l'ànima robades. La relació entre jo i aquest país llunyà, supera la raó, tenim un vincle trascendent, els japonesos en diuen "en" 縁、un cercle al que sempre la vida t'hi acaba protant. No hi pots fer res, és el que et toca i alhora és el que et dóna sentit i et fa estar viu, és un cercle del que no pots escapar. Hi ha moltes relacions "en", segur que n'heu experimentat alguna.

Ahir vaig comencar a llegir "Kafka a la platja" d'en Haruki Murakami, que em van regalar uns amics quan vaig tornar a casa aquest hivern. D'aquest mateix autor ja havia llegit "Tokyo Blues" i "El meu amor Sputknik", dues novel·les molt lleugeres i fresques, normalment amb històries d'amor recargolades, i sexualitats fora del normal, però que s'expressen amb tota naturalitat. Però no m'havien causat ni fred ni calor. "Kafka a la platja" m'ha captivat totalment, m'he endinssat al llibre i quan he acabat eren les sis de la matinada, havien passat 13 hores! Mai m'havia passat!

La novel·la està formada a paritir de diferents històries que succeeixen en indrets i temps diferents però que s'acaben trobant. Al principi una història que sembla prou real s'intercala amb una altra història fantàstica, i a mesura que va avancant la trama, el món real es va tornant cada cop més fantàstic, fins que els móns es troben. Jo he quedat en un estat catàtic difícil d'explicar. A més ahir vaig anar a visitar amb la Fumiko una exposició que feien sobre el "Petit Príncep" aquí a Sapporo. Tot plegat per recordar-me i fer-me sentir que "allò que és important és invisible per als ulls"

Canvi de tema

El temps va tant ràpid, i tinc tantes coses per fer que sembla que sigui incapàs de diggerir-les totes. El japonès per la vida quotidiana, cap problema, i tampoc a les classes, però quan es tracta de llegir i escriure, encara em costa una barbaritat. A vegades em desanimo, perquè m'adono més del camí que em queda, que no pas el que ja he recorregut. És el llastre que portem sempre els pessimistes, els que solem veure l'ampolla més aviat buida que plena...però que també val a dir que ens estalvia d'emportar-nos grans decepcions, i tenim alegires quan veiem que l'ampolla està menys buida del què ens pensàvem.

En aquest punt de l'estada al Japó em comenco a plantejar si m'agrada prou estudiar com per continuar i fer el doctorat quan acabi el màster d'aquí a un any i mig, i la veritat és que no n'acabo d'estar segur. Això de dedicar-se a investigar, està molt bé i és molt interessant, però és una feina molt solitària. A més, no em ve de nou, però això d'escriure, d'haver-me d'enfrontar a un paper en blanc, i aportar quelcom propi, amb rigor, evitant dir absurditats o afirmacions poc fonamentades, em produeix un estrés i una saturació que és difícil d'explicar.

Pel què fa el tema de la tesina del màster, l'he canviat.

M'he decidit a tractar el tema de les minories sexuals aquí al Japó. I les raons són diverses. En primer lloc, el tema de l'alimentació i la relació entre menjar i identitat era prou interessant. Però sempre he trobat que el coneixement pel coneixement està prou bé, però en el meu cas m'acaba cansant, em sembla més interessant quan el coneixement té realment una utilitat, quan ens pot servir per reflexionar sobre el món actual, verure'l des de diferents perspectives per tal de comprendre'l millor i per si cal canviar-lo. Així doncs penso que el nou tema té un interès acadèmic, però alhora té un interés social. I en segon lloc penso que és prou interessant que tracti aquest tema aquí al Japó perquè hi ha un gran desconeixement a nivell social i una gran invisibilitat de totes les minories, però alhora en els últims temps s`estan produint canvis prou interessants com per ser observats i tractats.

Per exemple els primera Manifestació de l'Orgull Gay aquí el Japó es va realitzar el 1994 a Tokyo, i va tenir continuïtat fins al 1999, i després d'un període d'interrupció es va tornar a realitzar a partir del 2005. A la ciutat on estic Sapporo, és la ciutat del Japó on la Manifestació de l'Orgull Gay ha tingut més continuïtat: es va comencar a celebrar el 1996, només dos anys despés de Tokyo, i ha continuat ininterrumpudament fins avui. De fet era les dues úniques ciutat on se celebrava. Des de fa dos anys també es celebra a Kobe, i des de l'any passat a Osaka i Nagoya. A més a més és interessant notar que en les eleccions al Senat que vam tenir fa dues setmanes s'hi va presentar una candidata que havia fet pública la seva condició lèsbica. Tot i que no va obtenir suficients vots, era la primera vegada que un partit polític presentava propostes com ara una llei de parelles de fet, lleis contra la discriminació sexual, etc...

ENCARA ESTIC VIU!!!

Hostres, hostres, hotres!! Que feia mes d'un més que no escribia. He estat superenfeinat, pero finalment avui ja he acabat amb els treballs! ESTIC DE VACANCES!!! No penso llegir res en japonès durant uns dies, estic saturadíssim!!

Tinc massa coses per explicar per resumir-ho en un post. A veure si ara que tinc més temps em dedico a escriure més sovint. Perquè hi ha prou coses per explicar. Canvi de tema de la tesina. Les eleccions. El terratrèmol. Els tifons...