Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

10 agosto 2007

KAFKA A LA PLATJA

No sóc cap gran amant de la lectura, tot i que llegir no em desagrada. Sóc molt poc original a l'hora de triar autors: no llegeixo res que no sigui japonès...és el que té això de ser un japonòfil empedreït. Tot sovint ho faig com una mena d'imposició personal, per obligar-me a comprendre millor aquest món que em té el cor i l'ànima robades. La relació entre jo i aquest país llunyà, supera la raó, tenim un vincle trascendent, els japonesos en diuen "en" 縁、un cercle al que sempre la vida t'hi acaba protant. No hi pots fer res, és el que et toca i alhora és el que et dóna sentit i et fa estar viu, és un cercle del que no pots escapar. Hi ha moltes relacions "en", segur que n'heu experimentat alguna.
Ahir vaig comencar a llegir "Kafka a la platja" d'en Haruki Murakami, que em van regalar uns amics quan vaig tornar a casa aquest hivern. D'aquest mateix autor ja havia llegit "Tokyo Blues" i "El meu amor Sputknik", dues novel·les molt lleugeres i fresques, normalment amb històries d'amor recargolades, i sexualitats fora del normal, però que s'expressen amb tota naturalitat. Però no m'havien causat ni fred ni calor. "Kafka a la platja" m'ha captivat totalment, m'he endinssat al llibre i quan he acabat eren les sis de la matinada, havien passat 13 hores! Mai m'havia passat!
La novel·la està formada a paritir de diferents històries que succeeixen en indrets i temps diferents però que s'acaben trobant. Al principi una història que sembla prou real s'intercala amb una altra història fantàstica, i a mesura que va avancant la trama, el món real es va tornant cada cop més fantàstic, fins que els móns es troben. Jo he quedat en un estat catàtic difícil d'explicar. A més ahir vaig anar a visitar amb la Fumiko una exposició que feien sobre el "Petit Príncep" aquí a Sapporo. Tot plegat per recordar-me i fer-me sentir que "allò que és important és invisible per als ulls"

Etiquetas: , , , , , ,

3 Comments:

At 7:45 a. m., Blogger didi dj said...

ets japonés i parles català?deu n'hi do!!aixo es el que jo vull parlar tots dos llengües,ara estic aprenent el català poc a poc :)
petonets

 
At 6:19 p. m., Anonymous Roger said...

Ai Bie, relamet ets molt més japanòfil del que em pensava eh!
Realment deus esar tan inmers dns la seva cultura que et sortirà una tesi bordada!
Per cert vaig llegir q el govern de Tòkio a permés per primre cop la mani del orgull i que el Partit Liberal podriae perdre les eleccions epr piemr cop desde la segona guerrmindial, no?

A veure uan et passes pel meu blog!!

 
At 11:36 a. m., Anonymous Jordi said...

Bones sr. Biel,
soc el teu company de nevera, o mes ben dit, de congelador.
M'encanta el teu blog i de tant en tant el visito per llegir les actualitzacions.

Coincideixo amb tu, i tambe em vaig empassar el Kafka en un plis, tot i que no en una nit...encara no soc tan freaky ;)
Seu, tambe em va agradar molt "The elephant vanishes", histories curtes independents amb aquest toc de cotidianitat, frescura i fantasia que Murakami-san sap donar als seus escrits.

Bueno, pos res. Gambatte amb la tesina
...i a veure si ens veiem abans que un dels dos marxi

 

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home