Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

14 diciembre 2007

El crisantem 菊

Els crisantems van ser introduïts al Japó des de la Xina al segle V amb finalitats medicinals. El crisantem es considera una flor noble, i de fet és l'emblema de la casa impreial.
De fet en molts casos se la considera símbol de la sensibilitat japonesa. És molt coneguda l'obra de l'antropòloga americana de l'escola coneguda com a "cultura i personalitat", Ruth Benedict, sobre el Japó i que titulà com "El crisantem i la espasa". Un títol molt escaient per mostrar la sensibilitat d'aquest poble, però alhora la seva rigidesa.

Etiquetas: , , , , ,

16 mayo 2007

La ridiculització de les minories

Bé és ben sabut que el Japó no s'ha caracteritzat mai pel respecte a les minories. Des de la Segona Guerra Mundial s'ha creat el míte de la unicítat del poble japonés, i el tema és que no només se l'han cregut ells, sinó que s'ha importat arreu. Quan es llegueix qualsevol llibre introductori sobre el Japó, sempre surt que és una nació étnica, cultural, lingüística i socialment molt homogènica. Res més lluny de la realitat. Per exemple, hi ha els Ainu, els pobles nadius de Hokkaido (que de fet ja no existeixen, perquè han sigut totalment assimilats, i la seva llengua s'ha perdut, en un període d'uns 150 anys!!), o els pobles d'Okinawa! Els japonesos reconeixen que quan senten el "dialecte" de certes zones que jo diria que són idiomes diferents, reconeixen que no poden comprendre. Homogeneïtat no!, el que hi ha és un centralisme a tots nivells.
A la classe de la universitat d'avui, hi ha hagut un fet que m'`ha sorprès i m'ha indignat. Sort que tractàvem en aquesta classe sobre el relativisme cultural de Ruth Benedict! El professor només entrar a comentat tot fent mòfa que davant de la porta de la universitat hi havia dos nois agafats de la mà, i tothom ha rigut. Jo m'he mossegat la llengua. No crec que hi hagi hagut mala intenció per part de ningú, però està clar que en aquesta societat la homosexualitat està lluny de ser accptada. Per molts japonesos al Japó no hi ha gays. És una cosa d'altres paísos, o d'altres planetes. No pensen que el seu veí, o el seu amic, o el seu germà ho puguin ser. Són invisbles. Només se'ls permet l'existència en el món de la nit, on aquells que durant el dia mostren la seva heterosexualitat, a la nit se'ls permet l'existencia en els marges.
I quan apareixen gays en els mitjans de comunicació només és en forma de caricatura, o bé "locas". Aquests no impliquen cap perill de contaminació, són "homes" que han renunciat a la seva condició, en realitat es mostren com a dones.
Aquí us deixo una mostra de les imatges que es difonen a través de la televisió. Després no m'estranya que els gays tinguin tantes dificultats per autoidentificar-se i crear una imatge positiva sobre si mateixos en aquest país!
RAZOR RAMON "El gay duro"

MIWA AKIHIRO (cantant i actriu transvestida)

Etiquetas: , , , , , , , ,