Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

16 mayo 2007

La ridiculització de les minories

Bé és ben sabut que el Japó no s'ha caracteritzat mai pel respecte a les minories. Des de la Segona Guerra Mundial s'ha creat el míte de la unicítat del poble japonés, i el tema és que no només se l'han cregut ells, sinó que s'ha importat arreu. Quan es llegueix qualsevol llibre introductori sobre el Japó, sempre surt que és una nació étnica, cultural, lingüística i socialment molt homogènica. Res més lluny de la realitat. Per exemple, hi ha els Ainu, els pobles nadius de Hokkaido (que de fet ja no existeixen, perquè han sigut totalment assimilats, i la seva llengua s'ha perdut, en un període d'uns 150 anys!!), o els pobles d'Okinawa! Els japonesos reconeixen que quan senten el "dialecte" de certes zones que jo diria que són idiomes diferents, reconeixen que no poden comprendre. Homogeneïtat no!, el que hi ha és un centralisme a tots nivells.
A la classe de la universitat d'avui, hi ha hagut un fet que m'`ha sorprès i m'ha indignat. Sort que tractàvem en aquesta classe sobre el relativisme cultural de Ruth Benedict! El professor només entrar a comentat tot fent mòfa que davant de la porta de la universitat hi havia dos nois agafats de la mà, i tothom ha rigut. Jo m'he mossegat la llengua. No crec que hi hagi hagut mala intenció per part de ningú, però està clar que en aquesta societat la homosexualitat està lluny de ser accptada. Per molts japonesos al Japó no hi ha gays. És una cosa d'altres paísos, o d'altres planetes. No pensen que el seu veí, o el seu amic, o el seu germà ho puguin ser. Són invisbles. Només se'ls permet l'existència en el món de la nit, on aquells que durant el dia mostren la seva heterosexualitat, a la nit se'ls permet l'existencia en els marges.
I quan apareixen gays en els mitjans de comunicació només és en forma de caricatura, o bé "locas". Aquests no impliquen cap perill de contaminació, són "homes" que han renunciat a la seva condició, en realitat es mostren com a dones.
Aquí us deixo una mostra de les imatges que es difonen a través de la televisió. Després no m'estranya que els gays tinguin tantes dificultats per autoidentificar-se i crear una imatge positiva sobre si mateixos en aquest país!
RAZOR RAMON "El gay duro"

MIWA AKIHIRO (cantant i actriu transvestida)

Etiquetas: , , , , , , , ,

4 Comments:

At 3:15 p. m., Blogger Pol said...

Ai, Biel, Biel, Biel...

No saps prou bé com t'entenc.

En primer lloc deixa'm que et feliciti; casualitats de la vida he arribat fins al teu blog, i m'ha deixat tan encantat que m'he llegit ben bé la meitat de les entrades arxivades d'una tirada.

Curiosament tenim bastantes coses en comú; et dius Biel i jo em dic Pol, que ja tenim nom de duet humorístic; ets verge del 78 i jo també sóc verge del 78; t'estimes molt el Japó i jo també m'estimo molt el Japó; però també t'estimes molt Catalunya, i jo també m'estimo aquest petit país nostre (em sembla que tots dos tenim el cor ben dividit); i ets gai amb naturalitat i sense complexos, de la mateixa manera que jo tampoc amago res, i intento fer-ho entendre a la gent del voltant.

Però és que al Japó... bufaaa...

Una altra cosa que tenim en comú és que som becaris del Monbushô -en el meu cas ex-becari- de forma que suposo que ja coincidirem en alguna recepció o similar quan estiguem més a prop.

En el meu cas, vaig marxar cap allà ja fa... ai, 5 anys? Com passa el temps de ràpid...

Venia de la UAB, que com sabràs és un cau de rojos separatistes trilirís, on participava sovint en les activitats del JALG, no amb un activisme allò que diries rampant, però sí amb la voluntat ferma de treballar el tema de la visibilitat.

I en arribar al Japó pensava unir-me al grup anàleg que hi trobés allà, i per a la meva sorpresa va resultar que de 1500 alumnes que hi havia a la meva universitat, només vaig arribar a conèixer l'existència de dos gais o lesbianes.

Un era jo mateix, evidentment, perquè com no podia ser d'altra manera vaig esdevenir el gai oficial de la universitat (caldria subratllar les connotacions d'extraterrestre o ésser paranormal que et proporciona la condició de gai oficial d'on sigui al Japó), i l'altre un noi que m'ho va confessar però em va demanar que no s'ho digués a ningú. Fi.

Òbviament en aquest sentit el xoc cultural va ser brutal, i vaig trigar uns mesos a acostumar-me a les regles del joc que imperen per allà. Un cop acostumat ho vaig començar a veure tot més clar, però com que només estava al Japó per un any no vaig poder arribar a aprofundir tant com hauria volgut en el tema.

Que com vaig arribar a assumir els paràmetres del món homosexual del Japó... Hmmm, donaria per a una explicació ben llarga. Millor ho deixem per un altre cop.

De totes maneres, maco, una salutació i un petó ben forts des d'un racó del Baix Llobregat!!

 
At 6:25 a. m., Anonymous marina said...

Ostres Biel,,, No m'imaginava que aquí al japó l'acceptació de l'homosexualitat estigués tant a les baceroles... (no he pogut ni acabar de veure el primer video, per la sulfuració que m'ennuvolava els ulls).
És un treball de formigueta...per als japonesos, catalans..per a tothom.
Una abraçada ben forta!

 
At 7:33 p. m., Anonymous Roger said...

Biel mira aixó!!

http://www.ambienteg.com/2007/05/23-kanako-otsuji-posible-primera-parlamentaria-lesbiana-en-japon

 
At 6:48 a. m., Blogger El elfito said...

Hola biel!!

Que sapigues que, malhauradament, no nomes es al Japo: al meu laboratori hi ha una koreana que tambe li fan fastic els homosexuals.

Un cop, mentres anavem de festa, ens vem trobar 2 tios borratxos que devien estar cabrejats entre si. estaven super aprop, com vacil.lant-se l'un a l'altre a punt de barallar-se....

En conya li vaig dir "que maco es l'amor, no?" (estaven tan aprop q sa podien donar un peto) i va fer una cara de fastic que ma costara oblidar!

Ma va admetre que preferia que es matessin a osties que no pas que fossin gays a punt de donar-se un peto!!

 

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home