新冠, 日高 Niikapu、Hidaka

Un any més hem anat a passar les vacances de l'obon a casa la mare de la Fumiko. Aquest any ha vingut també una família que tenen un petit cosultori mèdic a Sapporo i que tenen tres fills. Amb tants de nens hem tingut uns dies ben animats!

La mare de la Fumiko viu a Nikappu, a la regió de Hidaka, al sud-est de la illa de Hokkaido. És una zona que es coneguda pels seus ranxos de cavalls. Els japonesos són molt aficionats a les curses de cavalls, i la majoria de cavalls són sortits d'aquestes terres.

今年もお盆休み風美子さんの自家で過ごした。三人の子供がいる野田家と一緒に行きました。非常に賑やかな毎日だった。風美子のお母さんは日高地方の新冠町に住んでいます。日高地域は牧場で有名です。日本で一番有名な馬のほとんどはこの地域で育てられた。

Alguns dels millors cavalls de la història de Niikappu són venerats de tal manera que poca broma! Sinó mireu la tomba de Narita Brian, tota una llegenda. Deu anys després de la seva mort, es continua visitant la seva tomba.

日本に来てから風美子さんのおかげでお墓を大分巡ってきたが、今まで見てきたなかで一番立派なお墓は馬のお墓だった。Narita Brianは日本では伝説的な馬になって、亡くなった時に以下に写されている立派なお墓が建てられた。まああ～日本人って時々変わったことするねぇ…




Naturalment aquests dies no podien faltar les visites obligades als banys termals o "onsen". L'onsen de Niikappu té un "rotenburo" o "bany a l'aire lliure" amb unes vistes fantàstiques, des d'on es pot fins i tot veure el mar, l'Oceà Indic.

お盆休みには温泉が欠かせないです。レコードの湯温泉の露天風呂から太平洋が見えて、最高の景色です。何時間、暑いお湯に入って、煮込んでいくこの慣習にだんだん慣れてきました。

Després d'un bon bany, què millor que una mica d'exercici al Park Golf. Mireu quin estil que tinc, wooo quin swing!

温泉から上がったら、何より皆でパーク・ゴルフだ。映像をご覧ください：なんて素敵な姿、なんて上手いスイング！！

I finalment una visita al museu Ainu i a l'escultura de l'eroi ainu Shakushain, que al segle XVII va dirigir una revolta contra el domini de Matsumae que intentava controlar l'illa.

幕きりにアイヌ博物館とアイヌの英雄であるシャクシャインの像を訪れた。シャクシャインは17世紀に松前藩に反して反乱を起こした人物である。

ヲォォォォ最高のお盆でした。野田家、フミちゃんありがとうねぇ。

La ridiculització de les minories

Bé és ben sabut que el Japó no s'ha caracteritzat mai pel respecte a les minories. Des de la Segona Guerra Mundial s'ha creat el míte de la unicítat del poble japonés, i el tema és que no només se l'han cregut ells, sinó que s'ha importat arreu. Quan es llegueix qualsevol llibre introductori sobre el Japó, sempre surt que és una nació étnica, cultural, lingüística i socialment molt homogènica. Res més lluny de la realitat. Per exemple, hi ha els Ainu, els pobles nadius de Hokkaido (que de fet ja no existeixen, perquè han sigut totalment assimilats, i la seva llengua s'ha perdut, en un període d'uns 150 anys!!), o els pobles d'Okinawa! Els japonesos reconeixen que quan senten el "dialecte" de certes zones que jo diria que són idiomes diferents, reconeixen que no poden comprendre. Homogeneïtat no!, el que hi ha és un centralisme a tots nivells.

A la classe de la universitat d'avui, hi ha hagut un fet que m'`ha sorprès i m'ha indignat. Sort que tractàvem en aquesta classe sobre el relativisme cultural de Ruth Benedict! El professor només entrar a comentat tot fent mòfa que davant de la porta de la universitat hi havia dos nois agafats de la mà, i tothom ha rigut. Jo m'he mossegat la llengua. No crec que hi hagi hagut mala intenció per part de ningú, però està clar que en aquesta societat la homosexualitat està lluny de ser accptada. Per molts japonesos al Japó no hi ha gays. És una cosa d'altres paísos, o d'altres planetes. No pensen que el seu veí, o el seu amic, o el seu germà ho puguin ser. Són invisbles. Només se'ls permet l'existència en el món de la nit, on aquells que durant el dia mostren la seva heterosexualitat, a la nit se'ls permet l'existencia en els marges.

I quan apareixen gays en els mitjans de comunicació només és en forma de caricatura, o bé "locas". Aquests no impliquen cap perill de contaminació, són "homes" que han renunciat a la seva condició, en realitat es mostren com a dones.

Aquí us deixo una mostra de les imatges que es difonen a través de la televisió. Després no m'estranya que els gays tinguin tantes dificultats per autoidentificar-se i crear una imatge positiva sobre si mateixos en aquest país!

RAZOR RAMON "El gay duro"

MIWA AKIHIRO (cantant i actriu transvestida)