Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

20 mayo 2008

He trobat feina!!!

Estic a l'últim curs del màter, i si una cosa he après aquests dos anys, és que no em venia gens de gust de continuar estudiant fins al doctorat. Nooooooooooo!! Ni locooooo! Una feina massa solitària i massa abstracte pel meu gust, i a part amb un dubtós futur.

Doncs bé, des del passat mes de novembre vaig momençar a buscar feina. I es que aquí al Japó per entrar en una empresa i ser un 正社員 "treballador correcte"(no és conya és la traducció correcte), has de trobar feina abans d'acabar la universitat. "Els treballadors correctes" són els que reben més privilegis, i per exemple, reben ajudes per pagar l'habitatge, l'empresa els paga part del seguro mèdic i de la jubiliació, i al cap dels anys treballats tenen dret a una espècie de finiquito o "pago del retiro" 退職金, que és una quantitat de diners que els treballadors reben quan es jubilen als 60 anys, i que depenent dels anys treballats a l'empresa podem arribar a parlar de quantitats bastant altes, de fins 20 milions de yens (uns 120.000 euros). Només pots accedir a ser "treballador correcte" un cop a la vida, si deixes escapar la ocasió com a molt podràs ser només un "treballador de contracte" 契約社員. Per això hi ha estudiants que si no han trobat feina abans d'acabar la universitat, tot i que tinguin tots els crèdits necessaris, demanen especialment als professors que els hi allarguin la graduació un any, més per així poder accedir a aquesta categoria de treballador.

El procés per buscar treball és llarg i demana molt de temps als estudiants. Els professors són conscients d'això i es solen mostrar bastant flexibles amb els estudiants que estan buscant feina i no poden assistir a classe o no tenen gaire temps per estudiar (sobretot són els estudiants que estan al 3r curs de la facultat o a 1r de màster).

Cap al novembre-desembre comencen a venir empreses a la universitat, a la meva en van venir 400 a presentar-se. Els responsables de personal de les empreses fan una senzilla introducció de quins llocs de treball ofereixen, el sou, els dies de vacances...i després hi ha una tanda de preguntes.

Després un es registra a alguna de les pàgines que hi ha per buscar feina i va rebent informació d'empreses del sector que un ha triat.


Un fa una selecció de les empreses que li poden interessar, i d'alguna manera fa el que se'n diu "pre-entry". A partir d'aquí comença un llarg procés de selecció:

-S'envia el currículum per correu o per internet a les empreses a que un aspira.

-S'assisteix a una jornada informativa que dóna la empresa que sol durar de 2 a 3 hores. (si no s'hi assisteix, no es pot passar al procés de selecció).

-Examen escrit i entrevista (on se't demana que demostris que tens suficients coneixements sobre la empresa)

-Segona entrevista

-Entrevista final


I si després de passar tot aquest procés un no aconsegueix la feina, és per tirar-se des d'un pont!

Però després de tot finalment ja tinc feina!!! Em van trucar la setmana passada per fer-m'ho saber. Ara sóc un 内定者, un en situació de pre-contracte, a espera de que em graduii per poder firmar el contracte de treball com déu mana.

És una empresa mitjana (uns 350 treballadors) que es troba a Saitama (uns 30 min en tren al nord de Tokyo) que es diu Tau i es dedica a l'exportació de cotxes i vaixells de 2a mà. Començo a treballar l'1 d'abril de l'any que ve...pero primer haig d'acabar la uni! Així que si tot va bé, d'aquí a un any me'n vaig cap a Honshu!!!!

La seu de l'empresa, que és des d'on es gestionen les exportacions es troba en la 20a planta d'aquest edifici. Just davant de l'empresa hi ha el Museu d'en Jhon Lennon, ja em direu que hi pinta a Saitama!!

Etiquetas: , , , , , , ,

8 Comments:

At 4:28 a. m., Anonymous Anónimo said...

Bieru-san, Omedeto Gozaimaaaaaas.

M'alegro moltissim que hagis trobat feina. Tanta tossuderia ha acabat servint d'algo ;)

Apa, cuida't

Reizoko no tonari no Jordi

 
At 6:38 a. m., Anonymous Anónimo said...

Estem contents de que hagis trobat una feina. Encara que no sigui la feina de la teva vida...O si...?
Ja n’anirem parlant amb el temps. De fet falta temps per a la teva incorporació i realització. Bona sort i fins aviat
Jaume

 
At 10:39 a. m., Anonymous Anónimo said...

Ara entenc algunes coses!
Al meu edifici, hi ha uns quants pisos que són de lloguer i, gairebé sempre, tenim families de japos de llogaters. El cas és que quan els nanos comencen a arribar als 15-16 anys, els hi agafa a tots una dèria per tornar al Japó, que jo atribuïa a que volien fer l'Universitat a la seva terra.
Això em semblava bastant idiota, perque si tens l'oportunitat de fer la carrera universitària fora de casa, perque no aprofitar-la?
Ara entenc que el tema va molt més enllà de la carrera, es tracta de ser un "treballador correcte" i no incorrecte, hahahah.
Que estranys que son els japos!

 
At 11:07 a. m., Anonymous Anónimo said...

Maxaue...buf és que és una mica llarg d'explicar però aquí al Japó la carrera per entrar a una bona universitat comença per entrar a una bona escola secundària, d'aquí la dèria que tenen en tornar al Japó quan tenen 15 o 16 anys. És més hi ha moltes famílies, que si el pare és enviat a treballar a l'estranger o alguna altra part del país el pare se n'hi va tot sol deixant tota la família, sobretot si els fills han pogut entrar a una bona escola secundària. I pel què fa això d'estudiar a l'estranger hi ha gent que ho fa, però aleshores tenen dues opcions o acabar treballant tota la vida com a "treballador amb contracte" o entrar a algun màster d'alguna universitat japonesa i trobar feina abans d'acabar, per tal de poder ser un "treballador correcte"

 
At 11:11 a. m., Blogger ビエル said...

Jaume: no sé si serà la feina de la meva vida o no! Dependrà de diversos factors. Ara com a experiència cultural el tema de buscar feina ha sigut molt interessant, i treballar en una empresa japonesa, pel canal que entren tots els japonesos, també ho serà. El temps ho dirà...ja saps que la vida dóna moltes boltes!

 
At 12:00 p. m., Anonymous Anónimo said...

Moltes feliciats Biel!
Però realment jo no sé si eria capaç de trbalalr dincs un sistema tan ultrliberal on la competència és tan extrema i els drets dels treblladors tan paupèrrims!

Però si és el que vols realment lluita per aconseguir-ho i de ben segur seras un "trebalaldor correcte" ahajaj

 
At 7:42 a. m., Anonymous Anónimo said...

Hola, he trobat el teu blog des de el del Glam !

Jo hi tenia amigues al Japó però ara fa molt que no hi parlo... crec que han tornat a EEUU.

Be, moltes felicitats per la feina !!

crisberman

 
At 6:51 a. m., Blogger Marina Culubret Alsina said...

molt bé!
l'enhorabona....!
També està bé saber que l'empresa de Saitama està a prop del museu....vés a saber...igual a les pauses de l'esmorzar hi pots anar fent ullades! :-P

M'han agradat molt les paraules que has deixat amb toc ad libitum, Biel.
Que ¿on vaig fer la foto? doncs el lloc està més a prop teu que meu..:-) no recordo el nom del poble,tu! (tan fàcils que són de recordar!)
Però recordo instants: deixant els cables, a mà esquerra, al costat de les cases, pujant un camí de sorra bastant costerut, a dalt hi havia un altar sintoista petitó, bastant rudimentari, casolà perquè m'entenguis. El ventijol dels avantpassats quasi aixeca les faldilles taronges...! ho recordes? :-)

un petonàs!!!

 

Publicar un comentario

<< Home