HAKODATE 函館

Aquesta setmana que ve tenim 5 dies de festa i es coneguda com la Golden Week. Volia fer alguna sortida, però estava tot reservat, així que vaig decidir-me per fer una sortida d'un parell de dies aquest cap de setmana. Així que el divendres i el dissabte vaig anar a Hakodate amb la Fumiko. Hakodate és una ciutat d'uns 300.000 habitants que es troba al sud de l'illa de Hokkaido. La ciutat té dos golfs a cada banda ja que es troba en l'istme d'una petita península. Al Japó és coneguda perquè segons els japonesos té la tercera vista nocturna més bonica del món per darrera de Honk Kong i Nàpols.




Halodate és una ciutat portuària, i és famosa pels seus productes frescos. Els mercats de productes marins s'extenen a la vora del port. Un no pot passar per Hakodate sense provar el seu sushi, així que ji me'n vaig ben atipar!

HIGH TECH

ARRIBA EL BON TEMPS!!!

Finalment sembla que arriba el bon temps!! Ja era hora!! Avui hem arribat als 17 graus tot un récord!!

A la foto podeu veure la fila que faig cada dia quan vaig a la universitat. La jaqueta que em van regalar els amics em va la mar de bé, sobretot perquè és impermeable i aquí no se sap mai quan es posarà a ploure. El riu que passa per darrera meu és el Hassamugawa. Per aquí hi ha tot ple de rierols. Fins a la universitat tinc 35 minuts de bicicleta, així que al dia faig més d'una hora d'exercici!! Estic fent una vida supersaludable: una mica d'exercici cada dia, estudiant molt i menjant la dieta japonesa (molt d'arròs a diari!!).

També saben divertir-se!!

Si un terme definex el Japó és: l'ordre. Tot sembla estar al seu lloc, tothom sembla fer la seva feina a la perfecció, els trens arriben a l'hora, són pocs els que creuen els semàfors en vermell encara que no passin cotxes... Però dins d'aquest ordre, tenen espai pel desordre també, és a dir per la diversió, i quan surten a divertir-se són la hòstia. I si hi ha una característica que defineix els japonesos és la vergonya, però quan surten a divertir-se tot això queda a part i es desiniveixen totalment!
El passat divendres vam tenir una festa de benvinguda a la universitat i després vam a anar a "Apatrida", un local que el porten estudiants de la Universitat de Hokkaido de forma voluntària i on les vegudes són increïblement assequibles. Totes les copes costen 300yens, aproximadament uns 2 €.
Ens ho vam passar la mar de bé. Al final vam acabar brindant cada cop dient "chinchin" que és la forma en què els nens japonesos anomenen el penis!!

L'àvia de Sapporo

Us presento a la Sra. Murayama. És una veina de la Fumiko i és un encant de dona. Ja la coneixia de l'altra vegada que vaig estar al Japó. Quan vaig arribar a principis de mes es va posar tant contenta que es va posar a plorar d'emoció. Podira dir que m'ha adoptat com el seu nét, perquè cada dia em truca per veure com estic i de tant en tant em convida a sopar. També em sol preguntar si ja menjo bé, que li sembla que m'he aprimat...vaja com totes les àvies!!

Quins amics que tinc!!

Ara Feia dies que no em posava a escriure al blog. I és que he anat de vòlit amb la paperassa i el començament de les classes. Finalment ja tinc la targeta d'estranger resident, la compte a correus i al banc, el mòbil i l'assegurança mèdica. I fer tot això aquí al Japó porta molt de temps, i més si ets estranger. Perquè aquí tot el que es surt del "normal", no entra en els seus esquemes, i aleshores han de confirmar i reconfirmar les coses diverses vegades. Per exemple em vaig obrir una compta a correus, perquè aquí al Japó funciona com un banc, i no em van donar la llibreta tot seguit tot i que la tenien feta. L'endemà me la van portar a casa personalment per comprovar que visc a la direcció que els vaig donar!! És increïble. Una altra cosa que els trenca els esquemes és que aquí al Japó la gent normalment no signa res sinó que estampa el "hanko" o "segell de la família". Però es clar els estrangers no tenim "hanko" i sempre que has de fer alguna gestió allà on sigui, sempre han de trucar a la centraleta per veure si l'estranger que tenen davant pot fer la gestió amb una simple firma.

Bé finalment he penjat algunes fotos de la festa sorpresa que em vau preparar. I quina sorpresa que me'n vaig endur!! En Dani em va portar ben enganyat!!Va ser tal el xoc que vaig passar de fer cap foto i això que les últimes setmanes m'havia tornat un fotomaníac fent fotos de tot allò que pensava que podria trobar a faltar!! Aquestes fotos me les ha enviat la Joana. Així que si algú té més fotos a veure si me les podeu enviar? Les de l'Olga em sembla que estaven molt bé!!

Un petonàs a tots!! Ja us trobo a faltar.

LOST IN TRANSLATION

Malgrat que pugui parlar el japonès encara em falta per adaptar-me a la vida japonesa. A vegades em sento un analfabet, perquè no sé com funcionen un munt de coses. La universitat m'està resultant força confusa, tot i que finalment sembla que ja sé què faré els sis propers mesos.

El divendres passat vaig fer una prova de japonès per veure el curs al que entraria els sis propers mesos. A principis de setmana pensava que els sis propers mesos tindira un curs intensiu de japonès avançat, però vaig anar ahir a la universitat i el professor em va dir que des del Centre d'Intercanvi Internacional li havien comunicat que veient els resultats de l'examen de japonès no feia falta que atengués al curs de japonès i que podia anar directament al seminari d'antropologia. Així que ahir em vaig trobar que vaig començar les classes d'antropologia. En tinc dues els dimecres: una de teoria general amb el professor que em tutoritza la recera: el Dr. Miyatake i una altra sobre treball de camp amb tres professors: el Dr. Miyatake, el Dr. Oda i el Dr. Kuwayama. El Prof. Miyatake em va donar un llibret amb les altres assignatures que podia prendre aquest semestre...tot plegat bastant confús.

Avui al matí he anat a la universitat perquè tenia alguns dubtes sobre les assignatures a prendre i a més havia de resoldre qüestions burocràtiques. Quan he arribat he vist que m'havien inclòs en les llistes de les classes de japonès avançat, així que imprevistament, he anat a una classe de kanjis i em sembla que d'ara endavant hi aniré.

He tornat a parlar amb el professor i finalment ja tinc el planing per els sis propers mesos: atendré a dues classes d'antropologia i a algunes classes de japonès, només les que relament vegi que em serveixen: la de kanjis i la de lectura i comprensió.

L'assignatura de treball de camp es presenta molt apassionant. Quan acabem el semestre anirem tres dies a algun lloc de Hokkaido a fer treball de camp, segurament a una reserva ainu.

Aquesta tarda ja he començat a fer deures: els de la classe de kanjis i a llegir l'article per la setmana que ve de Teoria Antropològica. El primer text que ens han donat és el de Frederic Barth "Los grupos étnicos y sus fronteras", que per sort, i per casualitat, me'n vaig endur una còpia amb mi. Així que puc anar llegint en espanyol i el japonès, i haig de confessar que m'està resultant extremadament difícil.

Arriba la primavera

Sembla que finalment arriba la primavera. Ja fa uns dies que no neva i avui fa un sol esplèndit i uns 10 graus de temperatura. Les muntanyes que veig des de casa ofereixen encara un paisatge tot nevat, i ningú diria que d'aquí un més seran una espessa estopa verda. La majoria de jardins de per aquí tenen els arbres lligats i diferents plantes lligades i protegides amb una espècie d'estores de palla per tal que el pes de la neu no els trenqui. Ara comença el ritual de deslligar els arbres i podar-los perquè aquests mesos de bonança es mostrin amb el màxim esplendor, per després quan torni l'hivern tornar-los a lligar i a guardar sota les estores protectores de palla.

CAFE VET

Porto pocs dies aquí però ja he fet alguns amics. Un d'aquests és el Dr. Oda que és veterinari. Té la consulta prop del nostre pis, però el més original del seu negoci és que una part és consulta i l'altra part és un cafè en què hi poden entrar animals. A més a més el Dr. Oda surt freqüentment en diaris i a la TV, perquè la seva consulta és especialista en psicologia canina. La seva germana prepara els pastissos que es venen en el cafè i la seva mare sol atendre als clients que van al cafè. Al juny ha d'anar a donar una sèrie de conferències a Hawai i vol que cada setmana fem una mica de conversa en anglès, ell a canvi m'ajudarà en la lectura del japonès.

Com que aquí a Sapporo no hi ha ni Mar Blau ni Gelateria... ara vaig al Cafe VET!!

L'informàtic japonès i els gossos

En la foto hi apareix la Fumiko, al centre, i als costats i hi ha Sra. i el Sr. Mori. El Sr. Mori és informàtic i treballa per la Fujitsu. Com que tant jo com la Fumiko sóm força negats pel què fa als ordinadors el Sr. Mori va venir per ajudar-nos a connectar l'ordinador a internet. Com que aquí al Japó no tinc l'Oriol per solucionar-me els problemes informàtics, aquí hauré de recorrer al Sr. Mori.

Els Srs. Mori són una parella molt maca. No tenen fills, però en canvi tenen tres gossos graciossíssims que els porten arreu. El marit però s'ha compromès amb l'empresa per treballar tres anys a Tokyo a la central i només es veuren dos o tres caps de setmana al mes. Ella treballa a Sapporo com a conductora de cerimònies nupcials. Com que ell es troba molt sol a Tokyo té dos gossos robot al pis que li fan companyia. Ens va nesenyar les fotos del seus gossos robot. Que fort, és el primer cop que conec algú que té un gos robot!!
Bé doncs ja sabeu gràcies a qui tinc internet!!

LA UNIVERSITAT DE HOKKAIDO

Finalment vaig arribar al Japó el dimecres a primea hora del matí i a Sapporo a les 3 de la tarda. La Fumiko m'estava esperant a l'aeroport. Vaig arribar trinxadíssim: més de 25 hores de viatge!! I Sapporo em va acollir amb una gran nevada. Ahir encara va nevar, però avui ja ha sortit el sol i sembla que arriba la primavera.

El dijous al migdia vaig anar per primer cop a la universitat i vaig conèixer el meu professor el Sr. Miyatake (tot plegat sona a Karate Kid oi?). Estava molt neguitós, però em va causar molt bona impressió, i a més els altres companys japonesos m'han assegurat que és molt bon professor i molt comprensiu. Així que en aquest sentit he tingut sort!!

Ahir al matí vaig tenir una prova de nivell de japonès per saber a quina classe haig d'entrar, segons el Prof. Miyatake potser no serà necessari que fagi el curs de japonès, que potser puc entrar directament al seminari d'antropologia.