Petites coses que m'alegren el dia a dia 2

L'ambientador amb fragància de mango, que dona un caire tropical al meu pis, tot i que a fora hi fagi un fred antàrtic.

Petites coses que m'alegren el dia a dia 1

La felicitació que em va enviar la Fumiko pel meu aniversari. Són tot de profiteroles somrients!

La primera gran nevada ja és aquí

Ja tenim l'hivern aquí. Avui ens hemm llebat amb uns 15 cm de neu. M'encanta el silenci de la neu quan cau. Sembla que la bicicleta quedarà aparcada fins d'aquí a uns mesos.

El meu panorama diari

Aquest és l'únic panorama que m'espera durant els proper mes i mig, així que si no tinc massa res per escriure suposo que ho entendreu. Espero que m'hi aclarixi enmig d'aquesta selva de símbols.

L'escrit que tinc a la porta de l'armari és un lema que vaig crear en l'època en què l'ànima no trobava repòs, quan sentia que els reptes superaven les meves forces...「志向が清ければ恐れることない。夢中に前に進もう」　"Si l'intenció és pura no cal témer. Tira endavant enèrgicament"

Recepcio reial

Ja sé que fa massa temps que no escric, però és que estic superenfeinat amb la uni!

Els Reis d'Espanya estan de visita pel país nippó i els residents espanols vam rebre una invitació per anar a la recepció que oferien al Hotel Imperial de Tokyo. I doncs, quina millor oportunitat que fer un brake i anar un parell de dies cap a Tokyo. La veritat és que si hagués estat per mi sol no hi hagués anat, però podíem portar un acompanyant i sabia que a la Fumiko li faria il.lusió...així que cap a Tokyo hi falta gent.

L'hotel, que es troba just davant del Palau Imperial, impressionant!! i vam poder degustar el menjar que havia preparat en Josep Barahona.

Val a dir que tot i que sóc republicà em vaig quedar força parat amb els Reis, perquè van estar-se tres hores saludant i conversant amb tothom, i sense provar res de beguda ni de menjar...suposo que després devien tenir el seu superbanquet reial. Sembla que ens vam saber comportar i no vam provocar cap catàstrofe que hagi de quedar registrada als llibres d'història.

I després de tant de glamour...de tornada cap a la rutina, que es força dura...em queda l'spring final d'un mes i mig, així que si no escric és que dec estar sepultat enmig de llibres, o pels meus propis pensaments.

Foto de Tardor