Els hotels de l'amor

Els hotels de l'amor, es a dir els "Rabu Hoteru", son un tipus d'hotels que es troben per tot el pais, noramlement prop d'aeroports i de carreteres importants. Com senyala el nom son hotels pensats per anar a fer l'amor amb la parella, ideal per aquells que viuen amb els pares...o els que tenen una amant. Aquests hotels destaquen perquè tenen un disseny de lo mes cutre, que recorda mes qualsevol edifici de Disney World que no pas un hotel.

La majoria d'aquests edificis tenen diferents tipus d'habitacions, amb diferents ambients, per fer realitat qualsevol fantasia. Hi ha habitacions que disposen de disfresses manga, o material "leather", per satisfer als mes fetixistes. En molts d'aquests hotels no hi ha recepcio per tal de preservar la intimitat dels clients, i es fa tot a traves d'una màquina, que despres d'haver pagat els yens corresponents et dona la clau de la habitacio corresponent.

De fet hi ha qui fa servir aquests hotels quan viatja perque son mes econòmics que qualsevol altre hotel. Mentre que una habitacio doble de la cadèna d'hotels mes econòmica costa poc mes de 40€, la d'un "rabu hoteru" en costa menys de 30.

Avui m'he decidit a escriure aquest post, perquè a les notices ha sortit que els pares d'una escola es queixen perquè s'ha construit un d'aquests hotels al costat mateix d'aquesta. El problema diuen que està en què una instal.lacio d'aquest tipus contamina l'ambient de l'escola i que els nens que estan en una edat que tenen molta curiositat per tot els pregunten per aquell edifici que crida tant l'atencio i que es troben en un compromis perquè no saben què respondre'ls (en quant la majoria d'ells de segur que han estat en algun d'aquests hotels mes d'un cop).

UN SALT ENTRE REALITATS

L'Oriol i la parenta em passen a buscar per casa a les 6 del matí. Tinc el vol a les 10, però com que sóc previsor de mena, prefereixo haver de fer una llarga espera a haver de córrer.
A les 9.30 ja embarco, em moro de son perquè la nit anterior pràcticament no he dormit. Resisteixo a que se'm tanquin els ulls, perquè vull veure com l'avió s'enlaire i vola sobre Barcelona. Amb sort encara seré capaç de divisar el meu estimat poble, però uns núvols me'l tapen i m'eviten la desil·lusió de no ser capaç d'identificar-lo des de tant amunt.
Deixo el Prat enrera, puc veure Barcelona, la seva perfecta quadrícula sardaniana i la diagonal que talla aquest simetrisme perfecte, es pot verue amb claredat.No crec que hi hagi lloc on el cel i el mar siguin d'un blau tant pur i intens com el que es veu des de casa. Aquí el cel és blau, però apagat, i el mar és gris. Em mantinc despert fins que deixem de veure el Mediterrani, em volia despedir d'ell, de casa, de tants bons moments viscuts aquests dies, la família i els amics. Han sigut uns dies intensos, emotius, que m'han servit per cobrar forces, però sobretot per fer-me memòria de qui sóc i d'on vinc.

Finalment arribo a casa a les 4 de la tarda del dia següent. Han passat 24 hores des que vaig agafar el primer avió, estic exhaust, i alhora descolocat. Hi haurà qui li semblarà que un viatge de 24 hores és molt llarg, a mi em sembla curt. En tant poques hores sóm capaços de situar-nos físicament a l'altre banda del món, però és massa poc temps per assimilar el cambi cultural i espacial que experimentem.
El filòsof francès Marc Eugé parla dels aeroports i dels avions com els "no espais", com llocs de pas, com plataformes que ens transporten entre realitats, però que no arriben a crear una realitat. Enlloc les relacions socials són tant efímeres com en els aeroports, és l'espai buit per excelència, el lloc on és difícil que sorgeixi una cultura, i on alhora es fa més palesa la globalització. Un dels pocs llocs on tothom queda sotmès per la tecnocràcia, i hom actua minuciosament seguint un esquema creat verticalment. El capitalisme i l'estat també voldrien poder controlar els espais públics, fer que fossin simples llocs de pas entre els espais reprodictius i els productius, però mai ho aconsegueixen...sempre ens fem el carrer nostre, donant-li uns usos pel que no ha estat dissenyat.