FESTA A L'ARIWOOD

Sobren les paraules...

Visita a l'Embaixada del Japó

Ja fa una setmana que vaig tornar de Madrid i encara no havia escrit res al blog, i és que aquests últims dies he anat de vòlit. L'experiència de Madrid va ser molt positiva. El dia 9 vam tenir una reunió a l'Embaixada en la que ens vam conèixer amb els altres becaris i que va servir per resoldre dubtes pel què fa al viatge i a l'estança. Al vespre ens vam desplaçar tots a la residència de l'Embaixador del Japó a Madrid on ens havia convidat a una recepció. En aquesta recepció també hi estaven convidats exbecaris, així que va ser molt interessant de poder escoltar les històries d'aquells que ja han passat per l'experiència que tot just nosaltres iniciem.

Hi ha molt bon rotllo entre tots els becaris, i ja ens hem passat totes les adreçes d'E-mail, per tal d'estar en contacte, donar-nos suport i resoldre dubtes.

Aquests dies estan essent una mica estressants, hi ha moltes petites coses a preparar i a deixar lligades i no vull que se m'acomulin per a l'últim moment. També és el moment de quedar amb l'un i l'altre, perquè si no ho faig ara ja no ho podré fer en molt de temps. M'ha agafat també, una dèria fotogràfica gairebé malaltissa, vull endurme'n fotografiat tot allò que forma part -ara- de la meva quotidianitat, però que en un breu període deixaré enrera: tant el meu entorn físic (Canet, Barcelona...), com totes les persones que m'envolten habitualment: amics i família.

Brokeback Mountain

Pel·lícula molt recomanable. Ens parla de la complexitat de les emocions humanes. Ens narra la vida de dos vaquers de l'Oest Americà que s'enamoren en la sol.litud de la Muntanya Brokeback. Una societat molt tradicionalista farà que cadascun creeï la seva propia llar - amb una dona - i que hagin de viure el seu amor en la clandestinitat. Aquesta doble vida marcarà tota la seva exitència i els crearà greus conflictes.

Ha de ser molt dur haver de viure en una societat en què un no pot fer efectiu allò que sent més enllà de la clandestinitat i del secretisme, perquè només hi ha una forma correcte de viure, d'estimar-se i de crear families. Penso que sóm molt afortunats de poder viure en la societat que vivim, i més en aquest moment. El que es considera socialment correcte i acceptable s'ha expandit i es primen els valors com la sinceritat o l'amor, per sobre de l'aparenca i es rebutja la simple acceptació o negació sistemàtica de certs aspectes socials perquè "s'han fet sempre així" o perquè "són de natura".

Memorias de una geisha

És una gran producció americana més. L'aspecte més destacable de la pel·lícula és que deixa força clara la diferència del què és una "geisha" (literalment "dona de les arts") i una prostituta. Es nota que la novel·la en què es basa la pel·lícula és d'un nord-americà, i la pel·lícula es nota que està sortida de la factoria de Holliwood. Els directors asiàtics mostren una estètica molt diferent, i la concepció de l'espai i el temps en els films també és diferent. La pel·lícula és una mirada americana sobre el Japó de la primera meitat de segle.

"El meu amor Sputnik" de Haruki Murakami

En aquesta novel·la Murakami torna a recòrrer a la temàtica de la història d'amor, unes històries d'amor que sempre se surten de l'habitual. En aquesta novel·la ens narra una història d'amor lèsbic.