Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

14 diciembre 2008

Tot el que és essencial és invisible per als ulls

Altra vegada el sentit de quelcom d'irreparable em glaçava el cor. Vaig comprendre que no podia soportar la idea de no sentir mai més aquella rialla. Era per a mi com una font enmig del desert.
-Petit minyó, jo vull continuar sentit la teva rialla...
Però ell va dir:
-Aquesta nit farà l'any. El meu estel es trobarà just damunt de l'indret on vaig caure l'any passat...
-Petit minyó, oi que és un malson tota aquesta història de serps i de cites i d'estels?
Em vaig quedar sense resposta. I em digué:
-Allò que és important no es veu...
-És ben cert...
-Passa com amb la flor. Si estimes una flor que has deixat en un estel, és dolç de mirar el cel a la nit. Tots els estels són florits.
-És ben cert...
-Passa el mateix amb l'aigua. La que em vas fer beure era com una música, a causa de la politja i de la corda...Recordate'n...era bona...
-És ben cert...
-A la nit miraràs els estels. El meu és massa petit perquè te'l pugui assenyalar. És millor així. El meu serà per a tu un d'entre els estels. Així t'agradarà contemplar-los tos...Tots seran amics teus. Ara et faré un present...
I tornà a riure.
-Ah! Petit minyó, que m'agrada de sentir-la, aquesta rialla!
-Precisament aquest serà el meu present...Passarà el mateix que amb l'aigua...
-Què vols dir?
-Els estels no són pas iguals per a tothom. Per als qui viatgen, els estels són guies. Per a altres no són altre cosa que petits llumenets. Per a altres, els savis, els estels són problemes. Per al meu home de negocis. eren riquesa. Però totes aquestes menes d'estels són silenciosos. Tu, en canvi, tindràs una mena d'estels com ningú no en té. De vegades, obriràs la finestra, perquè si...només per gust...I els tus amics es quedaran sorpresos de veure't riure tot mirant el cel. I tu els diràs: "Sí, els estels sempre em fan riure!" I es pensaran que no estàs bé del cap. T'hauré fet una bona passada...
I es posà a riure.
-Serà com si en lloc d'estels t'hagués donat tot de picarols que sabessin riure...
"El Petit Príncep"

6 Comments:

At 5:26 a. m., Anonymous Anónimo said...

Hola Biel. Molt comprenedor el troç del Petit Príncep. Ens agradaría en aquets moments, estar molt aprop teu...fisicament, ja que moral i mentalment ja hi estem, encara que no sé, si ens pots notar.
Es curiós que sempre, en faltar els àvis, tú siguis lluny. Son coses de la vida. No hi podem fer res.
Records de tots i amb molta força.

joaquim i angelina

 
At 10:35 p. m., Blogger marina said...

Biel...
Un somriure vola cap aquí, sense cap dia de retard, al punt, ara mateix, el veus i t'abraça.

 
At 11:08 a. m., OpenID glamboy69 said...

Una abraçada des de els antípodes! Bones festes!

 
At 6:21 p. m., OpenID glamboy69 said...

Bon aaany!!
Només demanar-te que et passis pel meu blog i m'ajudis a triar un nou subtítol!!

 
At 6:09 p. m., Blogger Pastisseria said...

Biel, et vaig enviar un mail amb foto adjunta. Ara hi volia tornar, però tinc dubtes de si t'arriba, ja que no m'has dit res.(Et vull ensenyar una mica de neu que va caure per aquí.) Ho provo. Ja suposo que estàs molt enfeinat. No passa res. M'en faig el càrrec. Tot arrivarà. Una forta abraçada.
Angelina.

 
At 10:15 p. m., Blogger Xavier Mir said...

Biel, vaig parlar del teu bloc en un espai que faig a Ràdio Arenys. Si vols escoltar-ho, ho he publicat al meu bloc:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/118751

 

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home