Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

22 junio 2006

Per llençar...has de pagar!!


Aquesta setmana hem llençat una cadira que estava trencada. Bé hem hagut de trucar al servei de recollida...i comprar un adhesiu (que venen en alguns establiments) per poder llençar la cadira. Preu de l'adhesiu per llençar la cadira: 200 yens (1'5€) si vols llençar una taula la broma ja costa més: 900 yens (5'5€). Es veu que és per pagar el cost del tractament d'escombraries i del reciclatge...així que aquí quan et vols canviar el televisor no només has de pensar en quant et costarà el nou, sinó també en quant et costarà desfer-te del vell!!

19 junio 2006

Xerrada sobre Catalunya...ara ja saben qui sóm!!

Només arribar aquí al Japó la responsable del centre d'estudiants internacionals em va demanar a veure si podria donar una conferència sobre la història i la cutrulra catalanes...i pobre de mi vaig dir que si!! La conferència va ser el divendres passat...i fins i tot van posar un petit anunci al diari de Hokkaido!! Uf...quin acolloniment que em va agafar!!
Quan m'ho van demar no pensava que portés tanta feina!! Però per una banda vaig haver de tornar a estudiar la història de Catalunya...que tots hem estudiat en algun moment...però que em avandonat en algun record de la memòria, i en el meu cas la història estava més rescumida que altra cosa. Que si Gifré el Pelós, que si el Compte Borrell, ...la mare que els va matricular, hosti!! Un país tant petit...però hosti d'història en tenim una estona...i força enravaçada!! Bé val a dir que ha sigut tot un aprenentatge! Ah...i la confrència malgrat el meu patiment...tot un èxit! La història sembla que va resultar interessant...ara el que va tenir més ecceptació és el "tronc que caga regals"!!
Si no escric gaire és perquè he començat a estar força enfeinat i STRESSAT!!!! A veure si escric més sovint...encara que només sigui per desafogar-me...i queixar-me de com són de complicats els textos que em fan llegir...QUE NO SÓC JAPONÈS!!