Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

22 junio 2006

Per llençar...has de pagar!!


Aquesta setmana hem llençat una cadira que estava trencada. Bé hem hagut de trucar al servei de recollida...i comprar un adhesiu (que venen en alguns establiments) per poder llençar la cadira. Preu de l'adhesiu per llençar la cadira: 200 yens (1'5€) si vols llençar una taula la broma ja costa més: 900 yens (5'5€). Es veu que és per pagar el cost del tractament d'escombraries i del reciclatge...així que aquí quan et vols canviar el televisor no només has de pensar en quant et costarà el nou, sinó també en quant et costarà desfer-te del vell!!

1 Comments:

At 7:11 a. m., Anonymous marina said...

M'agrada aquesta idea...! perquè penso que molta gent confon el canviar de mobles (normalment quasi nous) amb canviar (o fer un intent de canviar)el seu món inetrior, i ara a aquesta època es veu molt més...!
Doble benefici d'aquesta projecció psicològica: per als comerciants de mobles... i els que s'aprofiten d'això fent un tomb per la ciutat, a la "repesca" mobiliària.
M'agrada molt aquest sistema que teniu aquí, de veritat!
Un petó ben fort!

 

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home