Bitàcola d'un japanòfil empedreït 　　　　　　　　　　　　　　日本の虜になったカタルーニャ人のノート: 三社祭　Sansha matsuri

18 mayo 2009

At 7:06 a. m., Marina Culubret Alsina said...: no em diguis....!
:-)

tota a la una....molt bé!

una abraçada!
At 10:29 a. m., Anónimo said...: ei, et veig molt integrat!
m'alegro
un petó desde mallorca

joana
At 11:04 a. m., Anónimo said...: ajajaja
Però que és això?? No sabia que al JApó tinguessiu una versió nipona de els processons andaluses de Setmana Santa!
I tu t'has tornat un beato costalero? Ja et veig cantant saetes japoneses als budes locals ajajaj

Tot bé? A veure si et passes pel meu blog q em tens molt oblidat!
At 12:36 p. m., conjuntbuit said...: Realment vist sense cap explicació sembla el Rocio en versió japonesa.
Pq sempre se m'adelanta l'arqueoleg?

És curiós com les religions tenen tradicions multitudinaries... coses del fervor?
At 1:15 p. m., ビエル said...: La veritat es que va ser tota una experiència. El que traginen és un "mikoshi", un temple portàtil. Els temples xintoistes no tenen imatges, fan un ritual a través del qual la deïtat deixa el temple habitual per entrar a aquest minitemple portàtil. Així la divinitat abandona el seu recinte segrat per invaïr l'espai profà, realment igual que en el Rocio. I si us haig de ser sincers jo no estic fet per portar "mikoshi", només vaig poder aguantar 5 minuts a cada banda, i el dia següent tenia totes dues espatlles amb un blau!!!