Momiji 紅葉 o el vermell s'escampa
No crec que mai hagi viscut tant intensament el pas de les estacions com ara. Certament al Japó sembla que la natura marqui el pas del temps, però és que els japonesos es meravellen amb els canvis que aquesta ofereix. Sembla com si la natura fos un gran enigma, quelcom que no deixa de sorprendre. És tema de conversa a diari. Surts de casa i el conserge et diu que bonics que estan els arbres, que si encara no has anat a Nakajima Koen que t'afanyis que sinó faràs tard a aquest espectacle efímer. I per la ciutat et trobes, bàsicament jubilats, armats amb les càmeres més punteres per tal de retindre la bellesa d'aquest instant.
2 Comments:
i llavors és quan les paraules sobren...
Biel, gràcies per transmetre'ns aquests moments de bellesa que viviu tant intensament.
okina kisu, amic meu!
Hola, tio!
Em dic Yuji, sóc nikkei-brasiler, i he trobat la teva bitàcola mentre buscava com es deien algunes coses en català per escriure una redacció.
La meva ara està caiguda perque el servidor s'ha cagat. (>_>)
A veure si trobo el temps per llegir-la, perque m'interessa i a més està en català. (^^;
Una abraçada
-Yuji
Publicar un comentario
<< Home