Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

22 septiembre 2006

En bici per Sapporo

[uri&marshal] Avui tocava visita a Sapporo, la ciutat més important de l'illa de Hokkaido, que és totalment diferent a les grans ciutats de l'illa principal del Japó, doncs tot i ser tant o més extensa només engloba el 5% de la població del Japó. Així doncs, es tracta d'una ciutat molt extensa, amb pocs blocs de pisos i amb moltíssimes casetes que s'envolten sense cap mena de criteri establert de gasolineres, botiguetes, naus industrials i restaurants de menjar ràpid. Aquí tothom construeix el que vol i com vol! La sensació és d'amplitud, una mica com la imatge que tenim -per les pel·lícules- de les afores de les grans ciutats yankees. La manera més pràctica per moure's per la ciutat és amb la bici, o sigui que ens ha tocat fer cames i mirar de seguir en Biel "fittipaldi" esquivant cotxes i xinos a tort i a dret! La primera parada ha estat a la universitat. En Biel hi té pràcticament tres quarts d'hora en bici d'anada cada dia... quina moral! Allà hem comprovat la dedicació un punt malaltissa i tot que tenen els estudiants en aquestes terres, que a plenes vacances omplen sales d'estudi i biblioteques; i hem descobert també que el veritable motiu de les màscares de "metge" que duen pel carrer i que els tapa la boca completament és per evitar encomanar costipats! És sorprenent com poden arribar a ser tant i tant respectuosos...



Seguidament ens hem disposat a comprovar si el nivell tecnològic del país era tant avançat com creiem per aquí i....SÍ: ordinadors tremendos que ja funcionen directament a la tele, mòbils i palms que es fusionen, varietat i varietat de models, càmeres que no han arribat i encara trigaran i un munt de productes freaks apilonats en passadissos interminables de gran magatzem (màquines exclusives per cuinar l'arròs, calçotets de bola de drac, mòbils que ja et permeten veure-hi la tele, ninots gegants d'en Doraeamon...). Els preus desorienten una mica, segurament pel desnivell tecnològic existent, i és que entre els centenars de cartells i cartellets -arriben a marejar i tot!- pots trobar des de la ganga més espectacular a una majoria de coses amb un preu similar al d'aquí.



La ciutat en si segueix sent freak de collons, doncs entre llums de neó i multitud de cables i empalmes que no se sap ben bé com coi funcionen som incapaços de trobar-hi una simple paperera, doncs a resultes del clima de pànic que es va viure darrera del cas del gas Sarín al metro de Tokyo, les van treure totes; igual que les portes giratòries, per culpa d'un pobre nen que va tenir-hi un accident; si passés alguna cosa greu amb una porta convencional, potser serien capaços inclús de tapiar-les totes i ni sortir de casa!!! Són un poble d'extrems, doncs miren de crear un sistema d'orientació pels cecs i acaben construint una mastodòntica guia groga interminable al llarg de toooootes les voreres del país (que el primer dia vam confondre amb una espècie de rail per les maletes de rodes XDD) i el gag apareix quan l'únic cec que ens trobem en tot el viatge resulta que va amb el pal aixecat i es converteix amb el primer cec de la història que enlloc de caminar, CORRE!!!; brutal, el paio anava esquivant a tota castanya la gent que es trobava pel centre comercial!



Estem en un lloc que pot ser una sorpresa constant: puges a la teulada d'un edifici i t'hi trobes una nòria voltant, vas a comprar bitllets a l'estació i et trobes enmig d'un plató improvitzat de televisió on un burro gegant i una indescriptible cirera "andante" et vénen a saludar i et fan participar en un show televisiu cutre a matar però que s'emet a les pantalles gegants del centre comercial que tens just davant i segur que estan seguint centenars de milers de persones -vam sortir botant per darrera i en Biel li va prohibir explícitament al Marçal baixar-se els pantalons davant dels nens entrevistats-. De tornada a casa, i després de l'ascensió ciclística agònica del Tourmalet, una merescuda banyera en un país on tot és diferent: et dutxes assegut i cagues dret.

3 Comments:

At 7:01 p. m., Anonymous Laia said...

Marçal ets un incívic.... xDDD La cirera gegant, gloriosa!!!!

 
At 10:38 p. m., Blogger Eloi said...

Marçal, hauries hagut d'ensenyar els calçotets, mantenint així una de les teves millors tradicions.
Per cert, això del cec que corre, BRUTAL. He estat cinc minuts plorant de riure. Es que us imagino allà mirant el cec imitador de Carl Lewis... i no puc no puc...

 
At 9:36 a. m., Anonymous apurruka said...

Neeeeeeeeens!
Quines fotos més freakes!Jajajajajajaja! Són boníssimes!
Escolteu macos que sapigueu que em feu una enveja que pa qué, de veritat, així que us desitjo el millor durant tot el viatje.....Que folleu molt amb les japoneses que així m'expliqueu com és aixó de follar amb un xixi japonés, jijijiji...
Us trobo a faltar , estic passant uns dies a Barna i no hi sou .....
Res ja parlarem quan torneu o per email, un petó als pollotes de l'apurruca.
Us estimo.
"Conyichiguá!"

 

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home