Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

28 septiembre 2006

Etapa reina

Despres de veure al mapa la ruta quilometrica de temples que teniem previstos per avui i sabent lo extremadament cars que son els transports, hem encertat plenament llogant unes bicicletes per mourens per la ciutat amb total comoditat. El dia, pero, ha comensat coneixent un home de Texas passadet passadet de pes, que el Biel ja shavia trobat de bon mati a la banyera; buidantla practicament en entrarhi ell (vease principi dArquimedes). Un paio tot curios aquest tejano, contrari a la politica Bush, que sesta plantejant marxar i anar a viure a Barcelona i que sua com una regadora; ens ha explicat que un cop va anar a menjar a un restaurant tailandes i, al ser picant de pebrots, va comensar a suar i suar fins a deixar un bassal sota la cadira i els calsotets xorrejant...



Ja de tour, hem estat al pavello platejat, sobri pero impressionant i envoltat dun jardi zen precios, amb dibuixos i siluetes a la sorra impecables que els monjos han de retocar cada dia i arbres cuidadissims fins al mes petit branquillo. Hem visitat tambe el castell dun Shogun, que van ser senyors de la guerra que durant un temps van arribar a superar en poder al propi emperador. Al seu servei, el Shogun tenia diversos guerrers samurai i vivia en alerta constant, fins el punt que el terra del castell grinyolava per avisar quan un enemic sacostava. Tot dinant les mitiques boles darros dels dibuixos manga, unes noies vestides amb el kimono tradicional ens han pres com a atraccio turistica i ens han demanat si podien ferse una foto amb nosaltres! La situacio ha estat comica comica...



Ben dinat, no sabem si en Biel ens volia mal o que, pero ens ha dut al punyetero temple mes allunyat i amb mes pujada del mapa... Aixo si, sha salvat de les possibles represalies al tractarse del temple daurat, espectacularment recobert dor i de ben segur imatge duna de les postals mes reconegudes i buscades de tot el Japo.



Per compensar la interminable ruta, hem mogut cel i terra fins trobar i poder menjar lenyorat plat tipic argentoni... la pizza! Clar, la pizzeria evidentment amb el toc freak indispensable en aquestes terres: al lavabo, un muntatge de fotos retallades a lo cutre i enganxades en una cartellera de suro et sorprenia amb la presencia de dos jugadors de la seleccio nipona de futbol donante la benvinguda honorifica al lavabo i lencara mes impagable estampa den ronaldinho recordantte de tirar la cadena al sortir! Abans de tornar cap a lalberg, una passejada pel carrer principal de Kyoto ens permet donar oficialment per inaugurada la "freak show gallery", la galeria de fotos amb els personatges mes esperpentics del Japo, que en el seu pas per Tokyo viura el seu moment mes algid.

3 Comments:

At 4:21 p. m., Blogger Oriol Vaquer said...

Però el plat típic argetnoní és la pizza de Casa Tarradellas jejeje ;)
Mira que haver d'anar a Japó per menjar pizzes...ja podeu estar mrant com cuinen aquesta gent que quan torneu vull de fer de "Sushi, el petit xef", que per alguna cosa tenim aquells ganivets japonesos a casa jajajaj :P

Salut i República

 
At 12:36 a. m., Anonymous Laia said...

mai havia vist ningú menjant-se una pizza amb cullera.... és que la obsessió per la innovació dels japos us està afectant? xDDD

 
At 3:00 p. m., Blogger Eloi said...

Doncs queda dit, quan torneu fem una sessió de Sushi, el petit xef a casa els Vaquer.

Escolta, us ho esteu passant bomba cabrons!

 

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home