Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

26 septiembre 2006

Matane Sapporo! (cap a Kyoto...)

(nota pels puristes: aquest post esta escrit sense accents ni apostrofs perque estem en un cyber i per aqui no en fan servir...)
Avui ha estat un dia tranquil, despres del desmadre dahir necessitavem una mica de pausa. Ens hem llevat tard i nomes hem pogut aprofitar el mati per anar a una fabrica de xocolata que ni ells mateixos saben ben be que coi hi fa a mig de la seva ciutat, doncs ni en son uns especialistes consumats ni tan sols ledifici en si te massa pinta japonesa (mes aviat alemanya o austriaca), pero com que son aixi de cracks, de les galetes que hi fan, nhan fet les galetes tipiques de Sapporo. Just al costat, hem visitat les instalacions del Sapporo FC -lequip de futbol local- que ens han comentat que esta a la segona divisio nipona, de manera que coneixent el "nivelazo" del futbol japones... o son coixos o bons bons no son. Com que trofeus pocs, esta a petar de samarretes, pijames, calcotets amb la bandera, mascares dels jugadors de lequip, mostres de mal gust evident amb autografs dun tal beckam penjats i un insolit futbolin japo de 19 jugadors per banda! (ja hem dit que de futbol en saben un munt, oi? :p )



A la tarda, ens han dut a levento imprescindible que es veu que esta considerat com el joc nacional: el Pachinko. (...) No hi ha paraules per definir el joc mes rematadament imbecil de la historia. Imagineu una maquina rollo tragaperras amb tot de llums intermitents, unes boletes metaliques rebotant entre un bosc de claus i algu palplantat davant -entre absent i autista- esperant que se li poleixin els yens que ha regalat generosament a la casa. Aixo multipliqueuho per 100 i ordeneuho per files de gent immovil rebentantse els timpans amb una musica de fons infumable. I el mes terrible es que es veu que hi ha jugadors que shi dediquen professionalment i tot! Acollonant.



Finalment, hem fet el sopar de comiat de Sapporo amb la Fumiko, la Sra. Hara, etc. Son molt bona gent, amables i servicials, doncs per si no nhagues hagut prou amb acollirnos generosament a casa seva, no han parat domplirnos de regals per simple hospitalitat. Tal com hem llegit en una dedicatoria en un temple, potser si el mon simpregnes una mica de filosofia oriental aniria una mica millor. Per dirnos adeu, excepcionalment el comiat occidental, 2 petons. I encara que sembli mentida, les pobres shan posat nervioses i han marxat totes sofocades cap a casa... (en Biel ha hagut de passar el motxu i tot! XDDD )

1 Comments:

At 7:24 p. m., Anonymous Anónimo said...

El que heu de fer es comprar les patents de totes les mariconades que veieu, i explotar-les per aquí, que al ser novetat segur que fareu molts negocis. A les últimes fotos ja es nota que esteu agafant els costums dels japonesos, doncs els ulls se us estan allargant i la pell es més groga. Espero que estareu fent moltes fotos i aprofiteu per disfrutar del viatge. Records a tots.

Joan

 

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home