Otaru 小樽, degustació tipical japanish

[uri&marshal] Això del jetlag és mentida. Hem dormit com uns troncs i d'una tirada ben bé 9 hores!! Avui era el dia de la visita a Otaru, una ciutat portuària propera a on estem vivint i a la que ens ha acompanyat "honoríficament" (o humilment, tal com descriuen o gairebé es disculpen de pràcticament totes les coses que fan els japonesos) el doctor Oda Sensei　小田先生. És el propietari del cafè Vet, una consulta veterinària que et serveix sucs de tota mena de fruites mentre et cuiden el gos, i un "autèntico dónde los haya" freak de Star Wars: ninotets de tots els personatges, màscara, espasa i telèfon del Darth Vader i -impressionant- un dispensador dels mítics carmels Pez gegant del C3-PO, amb llumets i tot...



Un cop a la ciutat i després d'haver pagat una colla de peatges extramadament cars, ben aviat hem començat el tour gastronòmic per la cultura del bon menjar nipó: un bol de fideus (ramen) a la barra d'un típic local petitíssim que bé es podria comparar conceptualment amb els frankfurts que coneixem de per aquí, això sí, acompanyat sempre de la traça de cada un amb els palets i d'un got d'aigua gelada.



Ben dinat, hem seguit voltant per la zona turística, quedant-nos amb detalls com les guies de color groc que hi ha a les voreres de totes les ciutats i que serveixen als cecs per poder orientar-se o els mateixos lavabos, que passen de l'extrem de les letrines més marranes rollo edat mitjana als cagaderos més ultramoderns amb mando a distància i tot! Les olors, els gustos, tot és molt diferent: tastes una espècie de galeta d'arròs que imagines dolça i resulta que com la majoria de coses té un toc salat; i tot és força força car: un simple te verd amb llet val gairebé 6 euros. Això sí, el mite de les colegiales no és ni molt menys una llegenda urbana... n'està ple!!! Totes amb les seves faldilletes i amb nosaltres darrera fent-los alguna que altra foto d'amagat per corroborar-ho (i en biel escampant que els argentonins som uns pervertits)...



Ja de tornada cap a Sapporo i per donar per tancat el cercle gastronòmic, el doctor ens ha dut a un clàssic Kaitenzushi 回転寿司(Sushi giratori) per degustar les exquisiteses crues del Japó; això sí, ens hem hagut d'esperar una hora però -a diferència de per exemple la Pentola- mentrestant hem pogut voltar per un centre comercial de productes de segona mà (molt freqüents per aquí), tot esperant que sonés el busca que ens havien deixat per avisar-nos que teníem taula (freaks, freaks, freaks...). L'experiència anava prou bé fins que el flipat del Biel ens va fer tastar uns peixets sencers semitransparents (se'ls hi veia els ulls i tot!) simplement REPUGNANTS. Jo vaig preferir menjar-los sense mirar, el Marçal encara ara se'ls està intentant empassar... terriiiible! Al pobre doctor li vam fer pena i tot al veure'ns patir de mala manera degustant aquelles delicatessen nipones... Ens vam fer un tip de riure perquè de menjar menjar... no gaire. Com a experiència: impagable; però ens quedem amb fideus del matí.