Temples Tour 06

Diumenge de matinada vam agafar un avio cap a Kyoto, aquest cop ja ben representats pel Biel com a cicerone dexpedicio. El viatge no ha pogut ser amb lavio pintat den Doraeamon (existeix de debo! Tot i que, Marsal, no porta casquet volador, eh?) pero ens hem vist obligats a robar uns lamentables escultadors de metge daquells de "diga usted 33" que ens han donat com a cascos per la musica. Un cop a la ciutat, tot just sortir de lestacio i agafar el bus entre el caos de terminals que hi havia, ens hem comensat a adonar que per fi haviem arribat al Japo! Fins ara ens havien pres el pel! Kyoto ja es una ciutat que sassimila molt mes a la imatge que mes o menys tenim tots al cap del pais nipo: casetes amb la teulada tradicional apilotonades, carrerons estrets amb els tipics llums rodons de paper vermell iluminantlos, centenars de cables electrics aguantantse miraculosament dun sol pal, edificis alts amb cartells de neons, munions de bicicletes fent eslaloms entre la multitud...



Primer de tot, localitzar i instalarnos al Youth Hotel; una especie de casa de colonies on a les 10 i mitja de la nit shan de tancar els llums i si a les 8 del mati no has esmorzat ja no ten donen (no se pas com ens ho farem anant a dormir com les gallines...). Una estona despres, hem comensat el peregrinatge pels temples, doncs Kyoto es lantiga capital del pais i el bressol del Japo tradicional. De temples, nhi ha de dos tipus, corresponents a les dues religions mes exteses: el shintuisme i el budisme. La concepcio de fe i religio, pero, es forsa diferent de com senten per alla, doncs es molt mes oberta i tolerant: una orientacio possible cap a una opcio de veritat enlloc duna veritat absoluta i unes regles estrictes i excloents. Els shintuistes tenen moltissims deus, fins i tot per les coses mes vanals imaginables mentre que els budistes veneren la figura de buda, pero la llibertat i simbiosi es tal que es frequent trobar temples shintuistes dins de budistes i a linreves. Aixi doncs, darrera dun Biel tot emocionat nhem visitat un munt, inclus un de molt significatiu on es van rodar diverses escenes de la pelicula "Memorias de una Geisha". Francament, son uns llocs on shi respira un aire de misticisme i tranquilitat brutals.



Ja al vespre, anant cap a sopar, hem decidit agafar el metro... i aixo sha acabat convertint en el gran gag del dia: dues parades despres de pujar, sapaguen els llums i el Biel comenta que potser es per estalviar energia a les estacions... nanai de la Xina. De cop, el metro arrenca de nou, ens quedem sols al vago mentre la gent de fora es parteix la caixa enfotentsen cruelment de nosaltres i finalment acabem aturantnos en una via morta. 5 minuts mes tard, apareix el conductor flipant (que honorificament foteu aqui?) i en Biel -tan educat com sap o pot- mira dexplicarli que ens ha passat per acabar alla mentre en Marsal i jo seguim per terra trontxantnos de riure. Vaya ridiiicul!



Per sopar, un cop fora del forat i despres de buscar una bona estona, va i resulta que anem a parar a un restaurant amb la mateixa carta que la del dinar (o tenen una cadena o aixo no senten...), tornant dhora a lalberg perque no ens tanquin ens trobem al metro un paio amb ipod ballant per landana a lo Travolta, flipem amb una colla dexecutius encorbatats torts de sake al vago i -ja per rematarho- el capita Biel Spoke ens munta a lhabitacio de lalberg una reunio de trekis xinos fanatics del temples. Bon principi, si senyor.