Mandra d'escriure!

Hostres em sap greu que feia un munt que no escribia i això que se suposa que estic de vacances i que tinc més temps que mai! No hi ha massa a explicar. Després de tornar de la semaneta de vacances per Yamanashi i Tokyo he estat anat pràcticament cada dia a la uni, perquè haig de preparar-me el temari per l'examen d'accés al màster el proper febrer que l'haig de fer en japonès i no vegis l'acolloniment que porto a sobre. Una cosa és aprendre japonés i llegir quatre cosetes en japonès, i l'altra aprendre i ser capaç d'expressar conceptes i discursos força abstractes en ja

ponès. Però bé es farà fins on es pugui arribar!

Suposo que el fet que no escrigui tant és en part bona senyal, perquè em trobo més integrat, i sempre hi ha alguna activitat per fer amb els companys de la uni. Així que quan no estic al seminari, és perquè estic de guarana amb algun company de la uni. De tant en tant anem al Karaoke (diversió nacional per exel.lència), a veure els focs artificials al més d'agost, o a veure alguna pel·li (que per cert aquí el cinema és caríssim, uns 8€)

La última que he anat a veure amb un col·lega de Tailandia que es diu May, es titula Nihon Chinboutsu, és a dir "L'enfonsament del Japó". Una pel·lícula dolentíssima i que només val la pena per alguns afectes especials, més "americanada" que l'Independence Day. En les últimes pel·lícules que he anat a veure dona la sensació que el cinema comercial japonés intenta imitar el cinema americà, però d'alguna manera japonitzant-lo, de tal manera que als ulls de l'expectador (almenys occidental) produeix un efecte grotesc.