Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

02 agosto 2008

Cyborg サイボーグ

ポストモダンのフェミニストであるダナ・ハラウェイはサイボーグという比喩を通して、我々の社会に存在する排他的なアイデンティティに抵抗しようとする。排他的なアイデンティティに深く根付いている従来のフェミニズムも固く批判する。ジュディス・バトラの思想に従ってハラウェイも、フェミニズムが70年代において作った「セックス」と「ジェンダ」の区別を批判している。しかしこの区別は不毛というより有害であり、この区別は差異を自然化する。我々の文化的な側面と自然的な側面を分裂するのは不可能である:私たちはビオ・ソーシャルな存在である。主体は前提せず、主体は言説のなかの産物であり、その言説の反復によってのみ維持されている。
ハラウェイはこれだけではなく、人間と動物との区別と、人間と物理的な世界(テクノロジも含めって)を壊そうとしている。我々は囲まれている物理的な世界が私たちの身体の延長として捉えている。
El cyborg és una imatge metafòrica creada per la feminista post-modernista Donna Haraway per contrarrestar els dualismes identitaris excolents que existeixen en la nostra societat, i fent una fèrrima cítica al feminisme tradicional que s’ancora, segons ella, en una identitat ecloent. En la línia de Judith Butler critica la divisió creada pel feminisme durant els anys 70 entre: sexe (que es considerà diferència bilògica universal) i gènere (diferència cultural específica de cada cultura del què significa ser home o ser dòna). Però aquesta divisió és més aviat improductiva, perquè l’únic que fa és naturalitzar les diferències. A més proposa una divisió impossible i només fictícia, ja que no tenim una part natural i una cultural, sinó que sóm sers bio-culturals. No hi ha un subjecte preexistent, sinó que el subjecte es crea dins del discurs, i es manté a través de la repetició mantinguda del discurs.
Haraway va més enllà i proposa la eliminació també entre lo humà i lo animal, així com entre l’home i la màquina i el món material. Ella proposa que cal entendre la tecnologia i el món material que ens envolta com una extenció de la nostra corporeïtat.


Etiquetas: , , , , , , , ,

2 Comments:

At 12:33 p. m., OpenID glamboy69 said...

Eii Biel: en primer lloc, bon estiu! Fa molta calda pel Japó?

Després, tan sols dir que trobo prou interessants els reflexions sobre que som essers bio-culturals, tot i que jo, des d'una prespectiva encara prou humanista, afegiria que jo crec en la diferencia entre l'home i els animals o els màquines, ( i tu com a ANTROpòleg, encara ho hauries de veure més no?)

 
At 3:41 p. m., Anonymous Biel said...

Bon estiu Roger! Doncs mira, aquest any aqui al nord de moment no esta fent gens de calor, al contrari, a la nit haig de tancar la finestra per no passar fred, pero ja veurem el mes que ve!

Evidentment que reconec les diferències que existeixen entre els animals i les màquines. Però el model de Haraway penso que permet repensar-nos la relació que hi mantenim. Posseïm un cos, però també posseïm llibres, ordinadors, cases, que acaben sent simplement una extensió de la nostra corporeïtat. Ara mateix estic teclejant a través d'un ordinador, però aquest no és independent a mi, ni jo sóc independent a ell, em modifica a mi, a la meva manera que tinc d'interactuar amb el món.
Però aquesta interacció no té res de nou, la relació inseparable que mantenim amb el món material i inanimat ja la sentien els pobles primitius, a trabés de l'anomenada màgia de contàgi. És a dir que allò que havia estat en contacte amb el cos, es contaminava de les mateixes propietats que aquest (és a dir que allò material no simplement es converteix en metàfora, sinó en metonímia).
El totemisme, és un exemple de classificació del món social, a partir de categories del món natural (no només animal).

 

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home