Cyborg サイボーグ

ポストモダンのフェミニストであるダナ・ハラウェイはサイボーグという比喩を通して、我々の社会に存在する排他的なアイデンティティに抵抗しようとする。排他的なアイデンティティに深く根付いている従来のフェミニズムも固く批判する。ジュディス・バトラの思想に従ってハラウェイも、フェミニズムが70年代において作った「セックス」と「ジェンダ」の区別を批判している。しかしこの区別は不毛というより有害であり、この区別は差異を自然化する。我々の文化的な側面と自然的な側面を分裂するのは不可能である：私たちはビオ・ソーシャルな存在である。主体は前提せず、主体は言説のなかの産物であり、その言説の反復によってのみ維持されている。

ハラウェイはこれだけではなく、人間と動物との区別と、人間と物理的な世界（テクノロジも含めって）を壊そうとしている。我々は囲まれている物理的な世界が私たちの身体の延長として捉えている。

El cyborg és una imatge metafòrica creada per la feminista post-modernista Donna Haraway per contrarrestar els dualismes identitaris excolents que existeixen en la nostra societat, i fent una fèrrima cítica al feminisme tradicional que s’ancora, segons ella, en una identitat ecloent. En la línia de Judith Butler critica la divisió creada pel feminisme durant els anys 70 entre: sexe (que es considerà diferència bilògica universal) i gènere (diferència cultural específica de cada cultura del què significa ser home o ser dòna). Però aquesta divisió és més aviat improductiva, perquè l’únic que fa és naturalitzar les diferències. A més proposa una divisió impossible i només fictícia, ja que no tenim una part natural i una cultural, sinó que sóm sers bio-culturals. No hi ha un subjecte preexistent, sinó que el subjecte es crea dins del discurs, i es manté a través de la repetició mantinguda del discurs.
Haraway va més enllà i proposa la eliminació també entre lo humà i lo animal, així com entre l’home i la màquina i el món material. Ella proposa que cal entendre la tecnologia i el món material que ens envolta com una extenció de la nostra corporeïtat.