Pràctiques al Hilton

El divendres passat finalment vaig acabar la meva aventura al Hilton d'Otaru, aquesta petita ciutat costanera que es coneguda pels seus canals que a principis del segle passat servien perquè els vaixells carregats de queviures i altres bens, es poguessin adentrar a la ciutat i descarregar directament als magatzems. Avui en dia els canals estan totalment en desus, pero s'han habilitat els voltants com a zona d'esbarjo, i s'ha convertit en una zona molt turistica.

Cada dissabte assisteixo a un curs de japonès d'empresa i "buenos modales" (perquè els que dec tenir ara son molt dolents), i m'obligaven a fer de tres a quatre setmanes de pràctiques en alguna empresa de Hokkaido, i me'n van proposar un parell...una que es dedicava a fer planxes metàliques (ja veus que collons hi havia de fer jo allà) o be a l'Hotel Hilton d'Otaru, i un com que te tant de glamour, doncs no ha va dubtar ni un moment. Doncs qui ho havia de dir, he estat tres setmanes fent de "botones" al Hilton, buf!! Ara el que mes he flipat es que la majoria de gent que estan treballant al Hilton de "botones" son gent amb carreres universitàries...per flipar! Però es que aqui al Japo per tal de poder treballar de cara al public s'ha de tenir cert nivell cultural, perquè es fan servir una llengua honorifica i una d'humilitat, que son diferents de la que es fa servir habitualment.

Ah, finalment ja he descobert el secret dels ulls! No es per l'arròs i la restrenymenta que comporta. Es a causa d'haver-se d'inclinar per saludar...us puc assegurar que despres d'inclinar-te 30º o 45º segons el client una infinitat de vegades al dia, els meus ronyons tenien vida pròpia i segur que se'm devia notar a la cara!