Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

07 abril 2008

Pràctiques al Hilton

El divendres passat finalment vaig acabar la meva aventura al Hilton d'Otaru, aquesta petita ciutat costanera que es coneguda pels seus canals que a principis del segle passat servien perquè els vaixells carregats de queviures i altres bens, es poguessin adentrar a la ciutat i descarregar directament als magatzems. Avui en dia els canals estan totalment en desus, pero s'han habilitat els voltants com a zona d'esbarjo, i s'ha convertit en una zona molt turistica.
Cada dissabte assisteixo a un curs de japonès d'empresa i "buenos modales" (perquè els que dec tenir ara son molt dolents), i m'obligaven a fer de tres a quatre setmanes de pràctiques en alguna empresa de Hokkaido, i me'n van proposar un parell...una que es dedicava a fer planxes metàliques (ja veus que collons hi havia de fer jo allà) o be a l'Hotel Hilton d'Otaru, i un com que te tant de glamour, doncs no ha va dubtar ni un moment. Doncs qui ho havia de dir, he estat tres setmanes fent de "botones" al Hilton, buf!! Ara el que mes he flipat es que la majoria de gent que estan treballant al Hilton de "botones" son gent amb carreres universitàries...per flipar! Però es que aqui al Japo per tal de poder treballar de cara al public s'ha de tenir cert nivell cultural, perquè es fan servir una llengua honorifica i una d'humilitat, que son diferents de la que es fa servir habitualment.
Ah, finalment ja he descobert el secret dels ulls! No es per l'arròs i la restrenymenta que comporta. Es a causa d'haver-se d'inclinar per saludar...us puc assegurar que despres d'inclinar-te 30º o 45º segons el client una infinitat de vegades al dia, els meus ronyons tenien vida pròpia i segur que se'm devia notar a la cara!




3 Comments:

At 9:11 p. m., Anonymous Anónimo said...

Currant? Queja ha acabat el doctorat? O es la beca el que s'ha acabat?

 
At 7:32 a. m., Anonymous Anónimo said...

Ei Roger!
Em sembla que ho explico en l'article, eren una espècie de pràctiques, que m'obliguen a fer en un curs de japonès d'empresa que faig cada ds dissabtes. No estic fent el doctorat, sino un master, que de fet aquí al Japó és com un pre-doctorat.

 
At 10:47 p. m., Blogger Marina Culubret Alsina said...

hola biel!
me n'alegro que els teus ronyons hagin trobat per fi un descans..!
segur que ha estat una bona experiència i segur que també hi ha hagut anècdotes hiltonianes... :-)

un bes,

 

Publicar un comentario

<< Home