Ryunosuke Akutagawa 芥川龍之介

"Kappa" i "Los engranajes" són les dues primeres novel·les curtes d'aquest autor que llegeixo. Atukagawa va nèixer a Tokyo el 1892 i es suicidà el 1927. I senyalo que es va suicidar perquè em sorprèn que cada cop que agafo una novel·la dels autors de més renom al Japó, tots són autors que van acabar traient-se la vida: tals són Yukio Mishima com Yasunari Kawabata.

Sembla que el suicidi formi part de la cultura d'aquest país. Cada any es calcula que que més de 30.000 persones es suiciden al Japó, la taxa més alta de suicidis dins dels països desenvolupats. Fa posar la pell de gallina la quotidianitat d'aquest fenomen. Ahir mateix, en la presentació del màster a la universitat, se'ns va explicar que s'ha obert un centre d'orientació a l'estudiant, per tal que qualsevol alumne pugui acudir-hi en cas d'angoixa, stress, dubtes sobre el futur o temor al fracàs escolar. El director de la universitat ens va dir que malauradament hi ha diversos casos de suicidi entre els estudiants, i ens va demanar (amb una serenor, que em va resultar gairebé grotesca) que abans d'arribar a aquests

extrems demanessim ajut. Bé, no continuaré, provablement algun dia hauré de fer un post monogràfic sobre el tema, perquè no deixa de sorprendre a l'estranger, però que aquí es viu amb una naturalitat que fa fredor!

Aquestes dues novel·les curtes d'Akutagawa m'han fascinat, especialment Kappa. Kappa és un ser mitològic japonès que habita els rius i els estanys: té bec, una closca a l'esquena i peus de granota. A l'autor li agrada jugar entre el què és fantasia i realitat, de fet no separa els dos móns, sinó que els posa en un mateix pla. Un concepte molt japonès, perquè de fet en la religió japonesa els déus, els morts i els vius, no ocupen plans diferents, tots habitem al mateix món. Kappa és una obra que parla de la societat, és molt recomanable i molt amena.

"Los engranajes" és igualment fascinant, però és una obra delirant, sense un argument clar, que realment et fa envoirir el cervell. De fet es diu que aquesta obra l'escribí l'autor quan ja habia decidit acabar amb la seva vida.

Ara bé, la història més coneguda d'Atsukagawa és però "Rashomon", història que va ser duta al cine per Akira Kurosawa, per alguns el millor director de cinema de la història, i que és l'obra per excel·lència del cinema clàssic japonès.