Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

03 octubre 2008

Una passejada per Odori 大通りでの最後の散歩





Fa cosa de tres setmanes, aprofitant el bon temps vaig aprofitar un dissabte al matí per anar a fer una passejada pel centre de Sapporo...el Parc d'Odori. Vaig pensar que valia la pena, que potser era la última oportunitat per fer-ho. I vaig fer ben fet, perquè ara ja ha vingut el fred. Us podeu imaginar que al vespre ja hem d'engegar l'estufa. Ara ens ve el dur hivern!
Al parc d'Odori hi ha tot de jardins. La ciutat cedeix petites parcel.les a les diferents jardineries de la ciutat perquè les arrangin com elles vulguin, a canvi tenen un petit cartellet on s'anuncien. Vaig trobar que els personatges aquells amb herba al cap eren ben simpàtics...em va recordar la cancó d'en Pau Riva "ha plogut sobre el meu cap i ha crescut herba ben fresca...".
A un dels extrems del parc hi ha l'antic Tribunal Superior Penal de la Prefectura de Hokkaido.
Bé, se'ns han acabat ja els dies de calor i de poder a sortir a passejar tranquilament...és el preu que hem de pagar a canvi de poder passar estius frescos.