芸術と人類学 Art i antropologia

アウトサイダーとして、確かに人類学者はその社会のどの団体にも属していないので、儀礼に対して特定の感情や目標を持たず、その社会の諸集団の行動を観察し、より包括的な解釈を提供できるかもしれない。しかしより深く理解できるかどうか疑問に思った。どんなにに特定の文化に溶け込もうとしても人類学者はネイティブのような理解を得るのはなかなか難しいと思う。人類学者はただ別のレベルでの理解を得ることは可能であるが、それはネイティブより「深い」と言えないだろう。芸術家のように、人類学者は現実を描き出そうとする。芸術家は現実を模写しようとしてもその現実の本質を完全に映し出せない。画家の場合は次元の縮小をおこない。現実を見て絵にするプロセスのなかで、その現実を三次元から二次元に縮小し、空間や時間の軸をなくしてしまう。それでも人々はなぜ芸術に惹かれるかというと、現実の縮小つまり別の視点からその現実を理解できることができる。人類学は同一だと思われる。

Com a observador extern, l'antropòleg com que no pertany en cap dels grups en què està subdividida la societat en la que estudia, i per tant no diposita emocions ni objectius en els rituals que s'hi realitzen. Això li hauria de permetre en teoria poder adquirir una visió més global de tota la "pintura" que els propis natius. Però no crec que sigui pas capàs de comprendre aquella societat més profundament que els propis natius. Com l'artirsta, l'antropòleg busca pintar la relalitat. Però aquesta realitat no es deixa aprehendre en la seva totalitat. L'artista sempre necessita realitzar una reducció de les dimensions que troba en la realitat: per exemple en una pintura es passa de tres dimensions a dues, i es perden les dimensions espacials i temporals. Tot i així, què és el que fa que ens sentim atreta per l'art, doncs crec que és precisament en la reducció de la realitat que efectua. A través de la reducció, sóm capaços d'aprehendre la realitat que ens en volta a partir d'una altra mirada. L'antropologia també permet aquesta altra mirada.